|
||||
PROJECCIONS |
||||
–PROJECCIONS MONOGRÀFIQUES |
|
|||
ALBERT ALCOZ cvselecció de vídeos per a projecció videografia article d'Elena Duque |
A punt de fuga Projecció de línies rectes paral·leles que
convergeixen en un lloc geomètric, en un sistema de projecció
cònica on la suma dels factors incita a la fuga.
NYC sync NYC sync és un diari filmat en super 8 a la ciutat de Nova York, realitzat durant l’estiu del 2007. Utilitzant la tècnica del frame a frame, el film captura, frenèticament, un conjunt de trajectes pels carrers de Manhattan i Brooklyn. Aquesta sèrie d’imatges fugaces ve acompanyada per un so falsament sincronitzat que remarca les impressions visuals i evidencia la seva construcció.
Definición Definición és
una aproximació al paisatge urbà des d’un punt de vista pausat.
Aprofitant les opcions mecàniques del mitjà, es representen un
conjunt de plans del barri de Williamsburg a Brooklyn que busquen
transformar l’enfocament, l’equilibri, la profunditat de camp i la
definició de l’entorn.
Londres en Kodachrome Londres en Kodachrome és un recull d’instants filmats en super 8 a la capital britànica. Realitzat durant la tardor de 2007 el film es concentra en un conjunt de derives fotoquímiques pels carrers de la ciutat londinenca. El recull d’imatges concentra la seva atenció en la brillantor de l’emulsió Kodachrome 40.
Espectro cromático 2015_3 min_silent Espectro cromático mostra les anades i vingudes de persones a un passeig marítim de la ciutat de Barcelona. Múltiples exposicions i filtres de colors transformen les figures humanes en presències fantasmagòriques de tonalitats variables. Totes elles caminen, llisquen sobre patins o avancen en bicicleta per un espai públic que convida a vagarejar i socialitzar.
If Not Winter
2020_3 min_so. Realitzat amb JG Guerra. Música: Johannes de
Silentio aka Shak Benavides Durant un període de confinament prolongat, mirar per la finestra i observar el veïnat pot convertir-se en un ritual especular.
No hay camino 2020_26 min_so. Realitzat amb Alexandra Laudo Caminar és una forma de coneixement, una manera d’explorar les possibilitats i els límits de l’entorn a través del cos. En el procés d’hominització, el bipedisme senyalà simbòlicament el naixement de l’espècie humana, i des de llavors caminar ha estat una activitat essencial en el desenvolupament i la vida de les persones. Però la urbanització i la privatització de l’espai natural dificulten l’acció de caminar lliurement, com també ho fan els imperatius del rendiment, l’optimització i la productivitat. No hay camino revisa alguns dels significats antropològics, socials i filosòfics del caminar, i posa de manifest les resistències que s’oposen a aquesta pràctica a la contemporaneïtat. La narració visual es construeix a través de referències videogràfiques i cinematogràfiques i, de manera especial, a partir de la documentació visual d’obres d’art que conceben l’acte de caminar com una pràctica artística. Realitzat per al projecte Soy Cámara del CCCB.
AUTORETRAT
Autorretrato en super 8
Autorretrato en
super 8 recopila diversos fragments filmats des de l’any
2005 fins a l’actualitat. És una peça muntada l’estiu del 2021 que
inclou filmacions mai exhibides. Estructurades al voltant d’un
retrat (amb càmera) fet davant d’un mirall, el conjunt d’escenes
explora mètodes cinematogràfics per representar una realitat
quotidiana. Passejades entretallades per boscos i escenaris
urbans, trajectes vertiginosos en cotxe o en tren, contemplacions
embadalides de núvols i una llar de foc són algunes de les escenes
documentades en color reversible, color negatiu i blanc i negre.
L’absència de so emfatitza les dinàmiques rítmiques d’un muntatge
que combina l’edició dins de la mateixa càmera (mitjançant rodets
de super 8) i el procés manual d’ajuntar desenes de tires de
cel·luloide amb retalls d’adhesiu.
|
|||
E
D I C I O N S A N T E R I O R S
__ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __2020 __ |
||||