|
||||
FLUX CLUB REMIX |
||||
–FLUX CLUB REMIX |
||||
PROJECCIÓ COL·LECTIVA + COL·LOQUI Acabem la setmana d’activitats del festival amb dues sessions de projeccions col·lectives en què es podrà veure una selecció d’obres de tots els autors i autores que han participat a les sessions del Flux Club a l’Antic Teatre de Barcelona al llarg del 2021. Projectarem obres de Gianluca Abbate & Eduard Escoffet, Nora Ancarola, Aurora Gasull, Joma, Joan Leandre & Maya Wolińska, Iosu del Moral, Alessandro Olla, Julián Pedraza, Peluca Skin & The Julandrons, Ananké Pereira & Felipe Elgueta, Yapci Ramos, Behdad Rezazadeh, Anna Roura, Jacobo Sucari, Jordi Teixidó, Ulrich Weitzel i Ester Xargay. |
||||
PRIMERA
PART
AURORA GASULL Estudi
cromàtic 2018_2:54
min
JOMA LA
PEIXERA I EL DUBTE 2020_2:47 min .youtube.com/channel/UChrHPfvsooClkMl3HH4kH3w.
BEHDAD REZAZADEH ODIO 2021_2:51 min
JULIÁN PEDRAZA REGINA
ENREJADA 2019_6:40
min "Regina 11" és el pseudònim de Regina Betancourt de Liska, un personatge atípic i polifacètic de la cultura popular colombiana. Encara que el seu nom sigui gairebé sempre associat amb bruixeria i supersticions, ella, a través de la seva iconografia i les seves performances, ha creat un món propi ple de referències tan insòlites com dispars. El seu potencial ideològic i el seu particular carisma la van portar a fundar a finals dels anys 70 el Movimiento Unitario Metapolítico, esdevenint així pionera a nivell mundial en la representació política de la dona. Les seves intervencions televisives i actes públics són recordats encara avui com a proves fefaents del surreal esdevenir del tròpic, on l’avantguarda coexisteix amb la tragèdia. .julianpedraza.com. ANANKÉ PEREIRA & SNAP
2017_18
min Hem après a comunicar-nos en quinze segons. La vida privada s'exposa públicament amb l'esperança que desaparegui després de vint-i-quatre hores, però aquest curtmetratge crea un camp de resistència i d'existència. Snap recupera aquests instants efímers a la xarxa social de la vida d'Alfonso, Anna Balmánica i Alexa, personatges de la comunitat LTBI+ en conflicte intern i social, per acompanyar-los en la seva intimitat, celebrant la seva diferència. .anankepereira@gmail.com.
GIANLUCA ABBATE & COS
ENDINS 2019_9
min. VR film / monocanal Després de tantes repeticions generacionals i sota tantes capes, hi ha un territori més enllà de la pell de cadascú, endins, que és irrenunciable: la cavitat que es fa ressò de la identitat íntima i singular de cadascú. La veu que pobla aquesta pel·lícula ens porta a diversos espais de Matera, des d’aglomeracions turístiques fins als espais interns de la ciutat (grutes, coves, cisternes, carrils, habitacions) i el propi espai inatacable del cos: plaer i desig d’altres cossos que ningú pot esborrar. Cos endins és un projecte a quatre mans de Gianluca Abbate (vídeo, imatge) i Eduard Escoffet (text, veus) per a Matera 2019 i Rete Cinema Basilicata, dins del projecte MaTerre 2019 per crear films en realitat virtual sobre la identitat. Va guanyar el premi Goethe al Zebra Poetry Film Festival de Berlín el 2020.
ESTER XARGAY CLAR
I NET 2014_10
min Vídeo realitzat per al concert Muntanyes de Mercè Capdevila (composició) i Luis Fernández Castelló (clarinet), en el marc del "XXI Festival Punto de Encuentro" de la AMEE –Asociación de Música Electroacústica de España– a l'Auditori del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València. Una serralada musical de moviments textuals en carenes d'imatges. Poètica d'una allau de sons que propicien l'esllavissada visual. .vimeo.com/user3412517.
YAPCI RAMOS BUSHES
IN THE NIGHT 2016-2018_4:50
min_instal·lació de vídeo monocanal
JACOBO SUCARI LOS
PAISAJES ARTIFICIALES 2017_6:22
min_videoinstal·lació
|
SEGONA PART
ULRICH WEITZEL ENCICLOPÈDIA GALÀCTICA 2018_4:43 min Una aportació a la famosa obra col·lectiva. Una espècie de Wikipedia per a futurs cosmonautes.
JORDI TEIXIDÓ PRIMAVERA
2021 2021_11
min
IOSU DEL MORAL HOR
EGON GINEN / ESTUVIMOS AHÍ 2021_versió
de 8 min Guió
i direcció: Iosu del Moral En aquest documental es narren les vivències de diverses persones que van militar en l'antifranquisme basc durant els anys 60 i 70. La pel·lícula és una mostra del compromís adquirit per aquestes persones que fins i tot amb totes les seves contradiccions van posar la vida en joc lluitant contra la dictadura i la manca de llibertats existent. La majoria d'aquestes persones no apareixen en els llibres d'història i no necessàriament van ocupar espais de lideratge en les seves organitzacions, sinó que es tracta de persones activistes que van formar la base militant de la clandestinitat, ocupant la primera línia en els seus barris i en les seves fàbriques. En un Estat totalitari on els consells de guerra, els judicis sumaríssims i la pena capital en forma d'afusellament o de garrot vil seguien sent eines utilitzades per un aparell franquista que reprimia amb fermesa qualsevol veu discordant que suposés una amenaça per a l'estatus quo del règim, joves de tota Euskal Herria van prendre la determinació de fer front a l'autoritarisme en pro de la llibertat del seu poble i de la justícia social. La peça posa de manifest la pluralitat de l'antifranquisme a Euskal Herria i la seva heterogeneïtat reflectida en un espai on van participar un gran nombre de grups, organitzacions i persones que van apostar-ho tot per derrotar la dictadura. Militants i organitzacions amb ideologies i identitats diverses que van creuar camins, i que des d'aquesta pràctica militant van ser capaços de construir l'imaginari col·lectiu de lluita antifranquista per tal d'aconseguir la democràcia.
ANNA ROURA i
aM 2021_4:44
min Realitzo una acció davant la càmera en la qual vaig retirant-me una a una samarretes que porten impresos retrats de cadascun dels anys de la meva vida. Mitjançant aquest ritual –que realitzo any rere any en el dia del meu aniversari– m'adono de com passa el temps i, amb ell, els canvis que experimenta el meu cos. Hi ha un desig en mi, però, que es manté immutable, i és l'anhel –necessitat!– d'alliberar-me de capes, de desconstruir-me per abraçar noves formes (dissidents) de ser, pensar, estimar i crear. En resum, "un any més, una capa menys".
JOAN LEANDRE & MAYA WOLIŃSKA SUPERFÍCIE
OMBRA 2016-2021_13:33
min Subtils variacions de longitud d'ona a l'agost de 2016, nits i dies. Un dia brillant després de la Nit Taronja i un dia clar el tercer
dia del mes lunar van contribuir en les mesures. Amb la capa de
núvols tan baixa els darrers dies d'agost i els primers de
setembre, encara és massa aviat per dir amb quina freqüència es
veurà la mateixa Nit Taronja l'any vinent.
.maiawolinska.org.
PELUCA SKIN & THE JULANDRONS THE
JULANDRONS: SET RELIGIÓS 2020_6:30
min Durant el rodatge de The Julandrons a La Puda, aprofitant un moment de descans i usant l'equip tècnic de Peluca Skin, els mateixos artistes van rodar un set poètic i performàtic de marcat caire religiós. No en va tots ells són coneguts pel seu profund misticisme. És intenció dels artistes que aquest set formi part d'un ambiciós projecte que portarà per títol El Evangelio según The Julandrons, que resultarà de totes totes provocador i emotiu. .silviaantolin.com. NORA ANCAROLA ON
LA_LLENGUA PER VENIR 2020_8:55
min_fragments_videoinstal·lació de tres canals + espai
interactiu En aquest treball hi ha una exploració del parlar de l'altre/a construint una narració a partir de textos on la ferida del llenguatge està present en la pròpia estructura del relat. En On la_llengua per venir parafrasejo el text de Jaques Derrida i Hélène Cixous. Langue à venir (2004) que desenvolupa els efectes del llenguatge en relació a la diferència sexual i les qüestions d'exclusió social postcolonial. En el meu joc lingüístic ON situo la llengua en la realitat material d'un cos, un context, una experiència. També poso l'èmfasi en LA_LLENGUA escrit de manera tal que remet a lalangue lacaniana i en el PER VENIR com a expectativa de futur. La meva pròpia experiència com a immigrant que desitja integrar-se a través de la llengua en un territori bilingüe, aporta un matís important al treball. El meu objectiu se centra a focalitzar els efectes emocionals que es produeixen en la llengua per efecte de l'exili. Així, la llengua en l'exili es transforma en un símptoma, deixa rastre, de la mateixa manera que les complexes variacions lingüístiques que es produeixen en la literatura d'autors impactats per les migracions i les terribles experiències de la guerra, com Paul Celan, la pròpia Cixous o Gloria Anzaldúa.
ALESSANDRO OLLA DANCING
THE LAND 2017_6:40
min .aleolla.it. |
|||
E
D I C I O N S A N T E R I O R S
__ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __2020 __ |
||||