ALBERT ALCOZ
FÉLIX PÉREZ-HITA
YAPCI RAMOS

FÉLIX
Pérez-Hita

Barcelona, 1967. Vaig néixer l’any de la publicació de La Société du spectacle de Guy Debord, i de l’estrena de Titicut Follies de Frederick Wiseman. Vaig cursar el que s’anomenava Enseñanza General Básica en un col·legi del barri de Vallcarca de Barcelona. El portaven unes germanes catòliques que tenien com a sistema educatiu normalitzat cert tipus de violència, física i psicològica. Diré, per ser just, que no tots els professors s’apuntaven a aquestes pràctiques, però recordo alguns i algunes que van saber crear un autèntic clima de terror a les seves classes... amb nenes i nens de 6 a 13 anys!

Em vaig llicenciar en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, havent cursat assignatures amb Joaquim Garriga (Renaixement), Ricard Salvat (Història de Teatre) o Antoni José i Pitarch, Manuel Delgado (Mitologia, màgia i religió) entre d’altres que no recordo. Després vaig fer els cursos de doctorat a la Facultat de Filosofia de la mateixa universitat. La idea era fer una tesi dirigida pel professor José Mª Valverde titulada: “Pensamiento y estética en la obra breve de Leopoldo Alas”. El professor Valverde ens va deixar i jo vaig abandonar el projecte de tesi. També, com un bon nen, em vaig treure el Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP), del Ministeri d’Educació, i vaig fer les pràctiques a una escola del barri de Gràcia el 1992 o 1993. Mentre feia els cursos de doctorat (amb Valverde, Felipe Martínez Marzoa, Miguel Ángel Granada, Antonio Aguilera, Ramon Valls, entre altres), vaig formar part del consell de redacció de la revista universitària MANIA, el director de la qual era Luis Bredlow, bon amic i una de les persones més amables i intel·ligents que he conegut, revista universitària per a la qual vaig fer diversos articles i entrevistes. Allà vaig publicar la meva única ponència sobre Clarín: “Una aportación de Clarín a la cuestión del nihilismo” (dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=10462). En aquesta època vaig fer alguns articles i entrevistes per a l’Esborrany, revista de crítica cultural dirigida per Alberto Luque, Jorge López y José María Cuenca, gent maquíssima i molt competent. Ells ens van publicar un resum de les trifulgues teòriques i estètiques que vam tenir M. M. i jo amb Pere Salabert, professor d’Estètica i director aleshores de la revista D’Art de la Facultat d’Història de l’Art. El treball es titulava “Adversus Salabert” (Contra Salabert). Em va suspendre. També vaig passar l’examen d’ingrés a l’Institut del Teatre de Barcelona per cursar direcció teatral. Vaig durar mig any i només vaig aprovar amb Sanchis Sinistierra (dramatúrgia) i Ramon Simó (interpretació), els únics dos professors de qui conservo un bon record. Vaig tenir l’honor de conèixer en Xavier Padullés, amb qui vaig fugir d’aquell lloc horrible, autèntic Lil·liput del Teatre.

A Barcelona Televisió vaig començar a fer vídeos gràcies a la generositat d’Andrés Hispano, que llavors dirigia les Nits temàtiques i amb qui després treballaria al Boing Boing Buddha, a Baixa Fidelitat i al Soy Cámara. La política de Huerga a la televisió local permetia a qualsevol persona presentar projectes per fer càpsules o nits temàtiques. És l’únic cas de televisió oberta de veritat a la ciutadania que he conegut. Vaig oferir-me per fer un treball sobre l’escriptor Javier Tomeo durant l’estiu i ho van acceptar. Jo ja coneixia Tomeo i el vaig gravar durant dos mesos, vaig fer el muntatge amb Toti Soler, un dels millors muntadors en sistema analògic que he conegut, i va sortir la meva primera Nit temàtica: “Javier Tomeo desde lo más profundo de su corral”. El crític de televisió Baget-Herms va fer un comentari elogiós a La Vanguardia i això em va permetre seguir oferint vídeos sobre altres temes, a més de conèixer molta gent que ara són bons amics meus.

Amb l’Andrés Hispano vaig estar editant el Boing Boing Buddha des de gairebé el principi, després d’uns primers capítols editats per Benet Román i Rolando Soto. Durant uns tres anys vaig treballar allà, fent peces i ordenant les que portava la infinitat de col·laboradors que va passar per aquell laboratori de televisió. S’ha parlat amablement del BBB i molta gent ha expressat el seu agraïment a l’aire fresc i arriscat que representava dins la graella televisiva nacional. Per a Btv vaig entrevistar, entre altres: Christo i Jeanne-Claude, Michelangelo Pistoletto, Raymond Pettibon, Karlheinz Stockhausen, Raymond Hains, Pere Portabella, Manolo Borja-Villel, Jean-Louis Comolli, Joan de Segarra i Chicho S. Ferlosio. Per al BBB, amb Arturo Bastón, vaig fer “La improbable historia del ASPA”, amb Federico Escolano de protagonista, documental premonitori dels drons i dels anunciats viatges a l‘espai per a turistes. Per a un especial “Contra el cotxe”, vaig anar a entrevistar el Director General de Trànsit de Catalunya (Rafael Olmos) que va acabar convidant-nos, a R.S. i a mi, a sortir del seu despatx de males maneres. Una edició molt curta del vídeo es pot veure a Gabinete de Crisis.

Durant els anys de Btv es van anar parint els 6 capítols de Gabinet de Crisi (Un programa de TV que no veurà a la TV), programa satíric ideat originalment per Kikol Grau i Andrés Hispano i que vam acabar fent amb ells l’Arturo Bastón i jo, amb amables col·laboradors de dins i fora de la tele. Després vaig ficar-me en el projecte de televisió experimental, nòmada i pirata Neokinok.tv, creat per Daniel Miracle, on vaig creuar-me i treballar amb molta gent meravellosa (Raúl Alaejos, Ana Cortés -Campanilla-, Nilo Gallego, Marcos Jaén, Anabel Gutiérrez-Otero, Pamela Gallo, Hugo Barbosa, Abelardo Gil-Fournier, Héctor i un llarg etc.). Amb alguns d’ells vaig anar al Festival Citemor de Montemor-o-Velho i més tard a Salvador de Bahia (Brasil) per muntar TvLata, un projecte educatiu de televisió experimental amb els joves de l’Associació Bagunçaço del barri d’Alagados. A Horitzó.tv, impulsat per Neokinok.tv i Clara Garí, vam fer més experiments televisius a La Capella de Barcelona. Amb Arturo Bastón vaig fundar, el 2012, el projecte Hilomental: sessions videològiques, idees per a una interpretació del superàvit audiovisual (hilomental.tumblr.com).

Gràcies a Ángela Martínez, que ja havia confiat en mi en altres ocasions, el 2010 Hispano i jo vam poder crear el projecte d’assaig audiovisual Soy Cámara per al CCCB. Es va emetre durant cinc anys a la 2 de TVE i, després, amb la incorporació d’Ingrid Guardiola, cinc anys més a Internet. Per al Soy Cámara he realitzat més de 40 vídeos i he entrevistat entre d’altres: Adam Curtis, Harun Farocki, Martin Parr, Judith Butler, Michael Sandel, Àngel Quintana, Andrés Rábago (El Roto), Jorge Luis Marzo, Roc Parés, Chus Martínez, Mery Cuesta, Albert Serra, Esther Ferrer, Manuel Delgado, Rick Prelinger, Isabel Escudero o Joan Fontcuberta. Per encàrrec del CCCB em va sortir el curt Adiós dinero, ¡ahí te pudras!, un homenatge a Agustín García Calvo i a Isabel Escudero i la seva feina impagable, estrenat a les sessions estivals de Gandules el 2 d’agost de 2011.

Vaig compondre i gravar la música, amb David Bustamante (no, un altre), d’alguns curts de ficció (Walter Peralta) i d’una animació que va guanyar un LAUS d’Or. He fet videoclips per a les meves cançons i les d’alguns d’amics. Vaig ser muntador, amb Miguel Ángel Blanca, dels vídeos del projecte “Pioneres del Cinema” de Marta Sureda i Ingrid Guardiola. Exposició al Museu del Cinema de Girona 2014 (museudelcinema.girona.cat/cat/exposicions.php?idReg=3889  vimeo.com/pioneresdelcinema).

He estat present al disseny d’algunes exposicions, com “Low-cost: libres o còmplices” (FAD), “Zero.tv - Estáis listos para la tele” (Macba), “No tocar, por favor” (Artium) i després n’he comissariat amb Hispano o els germans Paadín d’altres per al Festival Panoràmic, centrat en la relació entre fotografia i imatge en moviment i impulsat per Joan Fontcuberta. Darrerament he fet muntatges per a les exposicions: “Sense intimitat” (Museu d’Art de Granollers), “L’Espectador com a espectacle” (Museu del Cinema, Girona) i “Petromasculinitats” (Bòlit Centre d’Art, Girona).

Les intel·ligències que més m’han impressionat de les que he conegut personalment, dins i fora l’acadèmia, han estat: Agustín García Calvo, Isabel Escudero, Felipe Martínez Marzoa i els germans Chicho i Rafael Sánchez Ferlosio (a aquest últim només el vaig veure en una conferència a Barcelona).

Enllaços
vudutv.tumblr.com
felixph.blogspot.com
Soy Cámara - CCCB ONLINE: cccb.org/es/marco/ficha/soy-camara-online/34794
Soy Cámara CCCB  YouTube: youtube.com/soycamaracccb
vudutv.blogspot.com
Hilomental: hilomental.tumblr.com
Festival Panoràmic: panoramicgranollers.cat
No tocar, por favor (Artium 2012): notocarporfavor.wordpress.com

E D I C I O N S   A N T E R I O R S __

2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __2020 __