10/12/2019
a 5/01/2020

arts
santa
mònica

flux

programa

projeccions

monogrÀfiques

influx

flux mut

flux videocapsa

reflux

FRANCESC ABAD
EUGÈNIA BALCELLS
RAMON GUIMARAES

A PIECE OF ART 
2010. 2:35 min. Monocanal loop. Pal DV. Sonor. Anglès subtitulat en castellà

Ocult rere una màscara amb una creu grega de cremalleres que m'impedeix la visió, investit com una obra d'art, parlo als espectadors i, alhora que els descobreixo el meu recorregut vital i sentiments més profunds, jugo a mostrar-me i ocultar-me rere la segona màscara.

IDENTITY CODE 
2006. 1:55 min. Monocanal loop. Pal DV. So: Das Model de Kraftwerk

Amb un sentit de l'humor exquisit, balla al ritme de l'hipnòtic hit de Kraftwerk dels setanta Das Model, en un joc de rols que oculta la seva verdadera identitat i la qüestiona.

Construïm la nostra imatge a partir d'estereotips als quals ens agradaria assemblar-nos, però no sempre quedem satisfets amb el resultat. Moltes vegades són els altres els que acaben decidint com som. El coneixement i la posterior acceptació del propi cos és el primer pas per a una possible construcció d'una identitat pròpia. Prenem aquest cos com un punt de partida però el que ens fa verdaderament únics és el nostre interior. De forma inexplicable, deixem que aquesta arquitectura interior que sosté el que veuen els altres de nosaltres, passi a un segon pla i preferim pertànyer al grup mimetitzant-nos per ser acceptats. Llavors ja és massa tard per recuperar-la. Si tots som diferents, per què ens entestem a assemblar-nos als altres? Mostra't com ets realment prescindint de l'embolcall que t'hagi tocat.

C.V. 
2011. 2:58 min. Monocanal loop. Pal DV. Sonor. Anglès subtitulat en castellà

Com una víctima més després de les seqüeles i traumes d'haver passat pel sistema educatiu espanyol, faig aquest irònic curriculum vitae on desenvolupo un sarcàstic recorregut a través de tots els nivells d'aquest sistema pel qual molts hem passat i del qual tots som el resultat.

BIRD 
2011. 1:04 min. Monocanal loop. Pal DV. Sonor. No parlat

Em mostro amb el cap dins una gàbia d'ocells. Agafo un xiulet i començo a xiular com si en fos un fins a trobar una melodia que repeteixo sense parar. No la interrompo fins que deixo de ser mostrat. En el codi d'aquesta melodia hi ha el que ja és evident en la imatge.

DIALOGUE 
2007. 19:03 min. Instal·lació en dos canals (en un angle de paret projectat o sobre monitors). Pal DV. Sonor.
Anglès subtitulat en castellà. Alex Brahim. Comissari independent

El Dialogue que proposa Ramon Guimaraes té com a punt de partida, d'acord amb la seva estructura visual i espacial, el joc perceptiu sobre les posicions de l'emissor-receptor. Fidel a la permanent voluntat de l'artista per dislocar les coordenades geogràfiques de l'humà i del moral per fer de les seves representacions un potencial joc de projecció psicològica de l'espectador, la primera impressió a què ens porta és l'equívoc sobre els participants en aquesta suposada conversa. Parlen entre si? Parlen directament al visitant? Parlen a algun tercer imperceptible o desconegut?

Més enllà i endinsant-nos en el contingut, el diàleg proposat resulta més aviat un joc de monòlegs intercalats on el buit silenciós actua com a retroalimentació per detonar un nou missatge des de l'emissor, de manera que la conversa esdevé una mena d'estructura cíclica del jo amb el si mateix que passa, simbòlicament, tàcticament i projectivament pel receptor. Com és habitual en l'artista, una estètica heretada del fetitxisme BDSM i una al·lusió directa a les experiències furtives i el seu rastre en la memòria i a allò explícitament gay, obren pas per retratar, més enllà d'instàncies subculturals concretes, estigmes i paradigmes del psicosexual en la seva accepció més àmplia. Al cap i a la fi, al·ludint a un tema recurrent per a Guimaraes, Dialogue constitueix en el fons una metàfora sobre l'amor i el desamor, les interdependències i desencontres de la condició i les relacions humanes on les expectatives i frustracions, l'ansietat i la paràlisi i els buits verbals i temporals, deixen al descobert les posicions de poder des de les quals, tristament, construïm les nostres experiències d'afecte i interacció. Un cop més, Guimaraes proposa un joc de miralls i reflexos que opera com a retrat plausible de la soledat i l'egoisme entre els quals es debat el nostre lloc en el món contemporani; un lloc arrelat al desarrelament i al desafecte, probablement les úniques certeses emocionals a les quals podem agafar-nos en la nostra lluita per a la calma i l'estabilitat.

DAS MODEL 
2009. 4:05 min. Monocanal loop. Pal DV. So: Das Model de Kraftwerk versió Balanescu Quartet     

Sota la dolça melodia de la cançó Das Model de Kraftwerk interpretada pel Balanescu quartet, proposo a l'espectador una reflexió sobre l'esclavitud a què la moda i els canvis constants ens sotmet, així com a les màscares d'identitat que nosaltres mateixos ens construïm ja sigui per convicció o obligació i de les quals ens és molt difícil sostreure'ns.

BEING TACKY 
2009. 2:13 min. Monocanal loop. Pal DV. Sonor, amb un fragment de Give me, Give me, Give me… del grup ABBA

Amb gran sentit de l'humor i com si es tractés del vídeo improvisat d'un adolescent a youtube, un emmascarat rosa deixa enrere la seva timidesa i ens mostra el seu fals amor com a expressió del seu egoisme desmesurat.

DOUBLE MASK

Sota l'aparença de desinhibició i llibertat, un grup d'homes emmascarats s'aventuren en una experiència sexual furtiva als banys del club gay Church d'Amsterdam. A pesar d'estar completament nus, oculten els seus rostres rere una màscara inexpressiva d'aire picassià. Durant l'experiència sexual furtiva als banys, cauen les màscares però els seus veritables rostres continuen ocults per una segona màscara idèntica. Espaordits, fugen mirant de dissimular. Una nova reflexió sobre la identitat i la por d'enfrontar-nos a descobrir qui som.

DOORS

A pesar de la quantitat de personatges amb diferents màscares que habiten aquest passadís, és molt palpable un alt grau d'incomunicació, por, soledat i dificultat de relacionar-se entre ells. Les pors van més enllà de les màscares. El passadís es converteix en un carreró sense sortida on les portes, en lloc d'oferir resguard o obrir-nos a nous universos, es converteixen en tanques infranquejables, a vegades presons, altres vegades falses vies d'escapament que no condueixen enlloc. Aquesta instal·lació funciona com a metàfora de la realitat relacional cada vegada més quàntica que ens envolta.

THE ARTIST

En aquesta videoinstal·lació se'ns convida a utilitzar el micròfon i cantar en karaoke davant el que, en aparença, és un divertit nou videoclip de Das Model (1979) del grup alemany Kraftwerk, però que amaga una nova lletra manipulada amb la intenció de provocar una reflexió sobre el paper de l'art i de l'artista.

CLEANING LADIES

Encara que no ho sembli, aquesta peça va ser gravada amb un iphone 5 de forma oculta en un passadís rere els miralls transparents d'una discoteca on se celebrava una festa del Circuit Festival l'estiu del 2014, on m'havia convidat Franco de Toledo. Vaig quedar fascinat per tot el que passava en els lavabos d'aquella discoteca. El que més em va sorprendre va ser que mentre la fauna d'homes assedegats per seduir els altres s'arreglava davant els miralls transparents, les dones de la neteja, sense immutar-se per res del que passava allà, anaven netejant els lavabos per mantenir-los en bon estat. I em pregunto: qui són les Ladies?

BEING BURLESQUE

Miss Balloons Dream Boy  1:08 min
Miss Zippers Dream Boy  0:36 min
Mis Balloons  1:52 min
Mis Zippers  1:19 min
Happy Birthday Miss Balloon  0:44 min
Being Burlesque  1:48 min

A partir de la reutilització del material generat per a la performance Being Burlesque es construeix un espai per al voyeurisme que invita el públic a mirar un tipus d'aproximació al món burlesque des d'unes perspectives de gènere més actuals, en les quals la dona deixa de ser l'únic objecte de desig, joc i manipulació alhora que incorporen una major dosi d'humor i ironia no sempre tan present com suposadament hauria de ser en aquest gènere.

READY MADE

Amb gran simplicitat de mitjans, una vegada més, em permeto jugar amb l'espectador, ja sigui a través dels meus constants canvis capil·lars, com a través del meu discurs durant el vídeo, per retenir-lo i que es quedi amb mi fins al final. D'aquesta manera, aconsegueixo que l'espectador, sense que fos la seva intenció, validi el meu discurs i aquesta peça de vídeo. Capgirant aquest ja vell concepte duchampià.

autoretrat

qUANTIC SELF-PORTRAIT 
2019. 12:49 min (en versió monocanal quàntica). HD. Banda sonora original: Canvo. Vídeo i instal·lació de vídeo en nou canals.
26 min (en versió monocanal lineal). Durada variable (en versió instal·lació multipantalla) 

Quantic Self-portrait és una sincera i profunda reflexió sobre l’ésser, a partir de l’hipnòtic joc de les nou lletres del meu cognom sobre un tauler d’escacs. A partir de les lletres, estableixo nou grans temes: Gènere, Universal, Inspiració, Mort, Art, Raó, Amistat, Edat, Sexe, rere els quals hi ha, de forma implícita, altres subtemes relacionats. Per parlar d’aquests nou temes i subtemes, em construeixo vint-i-una identitats diferents, amb perfils de diferent índole, tant social, cultural, política com de gènere. Mitjançant aquests vint-i-un alter egos vaig teixint un fals documental en blanc i negre que transita i recorre diferents racons de la meva ment, del meu cos i del meu esperit, amb una mirada tan atmosfèrica que permet que s’hi colin música, amics, espais, present, passat, futur, els vius i els morts. Una experiència d’intensa immersió i autodescobriment mitjançant l’aplicació de la física quàntica a la idea clàssica de l’autoretrat.

edicions anteriors: __ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017 __2018 __