|
||||
projeccions |
||||
FRANCESC
ABAD |
||||
Francesc Abad cv |
La seva activitat artística es construeix i es
reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges
dialèctiques, centrada en la fragilitat de l'home, el paisatge i
la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia
industrial i la progressió històrica, el final de mons que
s’acaben, l’exili i el dolor. Tot plegat configura una particular
escriptura dels límits, en què prioritza clarament el compromís
personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i
el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil
també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els
quals s’ha anat determinant la història del L'any 2015, en acabar l'exposició "Estratègia de la precarietat", síntesi i epíleg que resumeix la seva trajectòria artística (ACVic), Francesc Abad abandona el que anomena la fase productiva del seu treball per dedicar-se a reorganitzar els materials del seu arxiu. És aleshores quan comença el projecte "Retrospectiva en paper", que conclou amb les publicacions que es van presentar a L'Automàtica (Barcelona) el 2017: F. A. – W. B. Correspondències (2016), Napa(s). Persistir en lo inacabado (2017), Panorama (2017), Raum für die Utopie (Espai per a la utopia), 2017. Per a la presentació, el filòsof italià Enzo Traverso va escriure un text, del qual també es va fer una publicació: Ernst Bloch - Francesc Abad. Correspondències (2018). .fabadg@me.com. L’epíleg com a pròleg "Hi ha uns moments límit que fan que hi hagi un planteig de canvi en la teva feina, a causa de diferents factors: l'entorn personal i/o col·lectiu, econòmic o polític. En el meu cas, 1971 va ser un canvi de planteig, de manera de treballar: vaig deixar el pinzell per la càmera de fotografiar o filmar, per deixar constància que la idea, el procés, és mes important que l'objecte final. En el 2000 hi va haver un altre canvi: passar de l'analògic al digital, un canvi radical de nou, que va suposar deixar la manera de treballar que em permetia passar d'allò manual a la idea, per usar l'ordinador com a eina de treball. Al 2013 el canvi ja no és formal, sinó ideològic i econòmic. Un tornar a mínims reconduïts per la manca de recursos. Per una banda la precarietat, i per l'altra la dependència de la indústria / administració, on hi ha una crisi ideològica, economicista, que dicta el cànon i que tria el què i el com per mostrar productes uniformadors sense cap sentit de la decència, i que ignora la pluralitat, és a dir el lloc. ¿Es pot ignorar la gent que fa un treball d'exigència i de diàleg amb el present des de la contemporaneïtat? M'estic arxivant a mi mateix." Francesc Abad |
|||
edicions anteriors: __ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017 __2018 __
|
||||