MABEL PALACÍN

Barcelona, 1965. Llicenciada en Història de l'Art i Belles Arts, especialització en Cinema, Fotografia i Vídeo per la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat el seu treball a través d'una intensa investigació en les imatges, amb importants implicacions teòriques que l'han portat a realitzar fotografies, vídeos i instal·lacions. En més d'una ocasió el seu treball l'ha portat a col·laborar amb altres creadors, músics i arquitectes. El seu treball s'ocupa de l'estudi de la imatge per mitjà de la imatge mateixa, desafiant la divisió de treball entre art i crítica. Ha estat pionera en l'exploració de com les imatges donen forma al món contemporani i en la consideració dels problemes que condicionen la nostra comprensió de l'actual paisatge visual. Els seus treballs tenen en conseqüència importants implicacions teòriques, transcendint l'ús innocent dels mitjans en una interrogació constant de les implicacions per a l'espectador.

Comença a treballar a finals dels anys 80 amb una sèrie de projectes en fotografia que li suposen dos premis: Young European Photographers (1987 i 1989) i l'European Kodak Awardde 1988. Des del principi considera les fotografies com imatges, i realitza treballs que sempre en posen més d’una en relació. El 1990 es trasllada a Nova York, des d'on desenvolupa una intensa activitat expositiva que la porta a mostrar els seus treballs a Arles, Frankfurt, Colònia, Enschede, París, Coimbra, Viena, Brussel·les, Barcelona, ​​Madrid, etc. El 1995 participa en Beyond the borders, la primera Biennal de Gwangju, a Corea. El 1997 guanya el Paris Photo Prize. Realitza exposicions a Glasgow, Madrid, Barcelona, Düsseldorf, Frankfurt, Berlin, Norwich, Sheffield, Londres i Torí. A finals dels anys 90 torna a treballar amb vídeo. Realitza Sur l'Autoroute, que declara que la millor manera d'explicar una imatge és a través d'una altra imatge i que el contingut de les imatges és sempre l'espectador. Mostrat a Colònia, Madrid, Barcelona, ​​València, Albuquerque, Los Angeles, París, Munic i Taiwan, entre d’altres.

A partir del 2001 desenvolupa projectes que requereixen llargs processos de preparació i la realització dels quals s'assembla molt a la producció d'un film. Són treballs que prenen per objecte els elements inconscients en l'aparell tecnològic que envolta les imatges, des de la producció fins a les seves formes de recepció. Entre el 2002 i 2003 realitza La distància correcta, que posa l'espectador en el lloc de la interpretació de les imatges, declarant que és allà on aquestes es realitzen. El 2003 rep el Premi Altadis d'Arts Plàstiques i el 2004 La distància correcta rep el Premi Ciutat de Barcelona 2003 Arts Plàstiques. La distància correcta ha estat mostrat a Barcelona, Alacant, Burgos, Madrid, Bregenz Reykjavik, Linz, Luxemburg, Lisboa i Montpeller.

Entre 2006 i 2008 realitza Una nit sense fi, que s'ocupa de la noció de temps vinculada a la imatge tècnica, de com les màquines han regulat temporalment la nostra vida introduint durades estandarditzades que afecten l'art i les seves formes. Una nit sense fi va ser presentada al Salvador Dalí Museum, St. Petersburg, Florida, el 2009, acompanyada d'una important publicació. Va rebre el Premi ACCA de la Crítica d'Art 2009 com la millor exposició d'Art Català a l'estranger.

El 2009, després d'un procés d'investigació sobre la representació espacial en els videojocs, realitza Hinterland,que reconsidera el gènere del paisatge i pren el punt de vista a partir del qual es construeix una imatge com una peça clau, explora la relació entre imatge i llenguatge, i suprimeix els límits entre una imatge fixa i una imatge en moviment. Hinterland ha estat mostrada a Lisboa, Barcelona, Vitòria, València, Múrcia, Saragossa, Moscou i Montpeller.

El 2011 va representar Catalunya i les Illes Balears a la 54a Biennal de Venècia amb el treball 180 graus. En ell s'ocupa de la naturalesa multimedial i múltiple de la imatge contemporània i considera la ciutat, caracteritzada per la simultaneïtat de percepcions i esdeveniments, com a tema de la imatge. El 2012 realitza Circumval·lació externa, un projecte per a dos escenaris en què les imatges funcionen en absència de l'espectador.

Recentment ha dut a terme una intensa activitat de workshops i conferències al voltant de la imatge numèrica, dels quals destaquen La idea de realisme (Escola Superior d'Art i Disseny Llotja en 2012-2013), Figures del món fragmentari (Centre Andalús d'Art Contemporani / Universitat de Sevilla, el 2013), Les regles del joc/El joc de les regles (dins del màster Producció i Investigació Artística de Universitat de Barcelona, 2014) i Pràctiques numèriques: l'elecció de l'espectador (ESBAMA, Escola Superior de Belles Arts Aglomeració de Montpeller, 2014). Actualment treballa entre Barcelona i Milà.

.www.hamacaonline.net/autor.php?id=118.   .angelsbarcelona.com/en/artists/mabel-palacin.   .mabelpalacin@gmail.com.