NUEVA OLA o Desencert (Short Version)
2004. 9 MIN. DVCAM
Tràiler del videofilm de llarga durada NUEVA OLA o Desencert (A Time to Love and A Time to Die) 2004, 98 MIN
Performance realitzada de forma íntegra en un estudi-plató situat a l’interior d’una nau industrial de Poble Nou (en el centre de creació artística Hangar) i durant un període de 24 hores sense interrupció. L’obra-work in progress no té cap espectador in situ, només l’equip de producció és visible en la documentació del treball. Tota l’acció està supeditada a un rigorós exercici d’autoimposició estructural i formal: per una part, la banda sonora del film Nouvelle Vague de Jean-Luc Godard i en segona instància l’adopció d’estètiques i so “New Wave”. A través d’una reflexió sobre els mecanismes hipertextuals utilitzats en els dos moviments, el fi d’aquesta videoperformance és qüestionar els nivells de construcció que fan referència a l’espai de representació i fins i tot als del propi individu.

POSTMORTEM
2006/2007. 13 MIN. DVCAM
Documentació dels Tableaux vivants a través dels quals es desenvolupa el projecte POSTMORTEM (Projet en Sept Tableaux) en el Claustre del Centre d’Art Santa Mònica (CASM), Barcelona.
Els set panels performàtics van tenir lloc en un set construït amb forma de taüt sense tapa i instal·lat a l’interior del claustre barroc. Durant cada esdeveniment en directe, l’artista, els actors i l’equip de producció se situaven a l’interior del mateix espai. L’audiència (sota rigorós dress code) tenia l’accés restringit a cada panel (amb cita prèvia o només amb invitació). Totes les performances es van desenvolupar a porta tancada i tenien una durada indeterminada.
L’especificitat d’aquesta obra rau en el fet que no es tracta d’una “obra acabada” sinó d’una “obra en construcció”, una obra que configura el seu corpus teòric a mesura que avança. I que, com indica el propi títol –POSTMORTEM–, es defineix com una espècie d’autòpsia sense cap fi concret més enllà d’analitzar mecanismes, llenguatges i recursos en la utilització del medi artístic a l’hora d’expressar una “obra d’autor” de tints dramàtics.

OBEY, Humillados & Ofendidos
2008. 15 MIN. HDV
Documentació de les performances que es van dur a terme en tres jornades de treball de vuit hores cadascuna, en les quals es va fer el projecte OBEY, Humillados & Ofendidos. Three Dead End Adjacent Tunnels, Not Connected. 24 h. L’obra va tenir lloc a l’interior i a la terrassa superior d’una institució artística, el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC) a Santiago de Compostel·la.
L’únic fil conductor del projecte és un personatge femení com a representació d’espectador únic, que deambula pels espais, passadissos i sales del museu. Mitjançant la comunicació convencional del CGAC es va invitar el públic habitual a la NO assistència als actes. Tant el personatge principal com la resta d’intèrprets, actors i ballarins van ser tancats a l’interior de l’espai institucional, per la qual cosa apareixen sols, sotmesos a una mena de loop etern, dintre de l’espai d’exposició-actuació. A partir d’intricades estructures narratives sobre la degradació, la pèrdua i el buit, salts en el temps i en l’espai, i reiterat desordre temporal, aquesta obra parla de les ombres, del pessimisme, del terrible i, en definitiva, d’allò que redueix l’home a la involució d’estar sumit en una impotència apresa.

GRITOS Y SUSURROS
2009. 27 MIN. HDV
Tràiler documental del projecte GRITOS Y SUSURROS_Conversaciones con los Radicales que es va representar en una de les capelles laterals de l’interior de La Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu, del S. XV, a Barcelona.
L’obra es va dur a terme amb una sèrie de 5 lectures dramatitzades realitzades cada divendres durant les dates de l’exposició. Cada una d’aquestes lectures esdevé com un conflicte dramàtic realitzat per un o diversos intèrprets alhora. El primer denota el conflicte dramàtic (amb si mateix), el segon amb la societat, el tercer amb l’univers, el quart amb la naturalesa, i el conflicte dramàtic últim (amb l’obra d’art). Tots els esdeveniments es van realitzar a porta tancada per a un aforament limitat de 33 persones. Per a això, els interessats havien de presentar una sol·licitud d’accés a través de la web del projecte. L’autor va escollir cada assistent, al qual s’exigia seguir unes pautes concretes i un estricte codi de vestuari.
Aquest treball –centrat en l’ús de la paraula i el text– és una constel·lació de spoken words escenificats a partir de textos d’altres autors, paraules recitades i sons produïts per accions mínimes. És així com el fenomen literari, filosòfic, poètic i lingüístic es transforma en matèria primera que trasllada l’”acte creatiu” en una qüestió de fe.

SENSE TÍTOL
2010. 3:50 MIN. HD
Imatges pertanyents al projecte BAREBACK_el Poder i la Mort que es va realitzar com a site-specific per a la Capella de la Misericòrdia. Aquest indret forma part de l’edifici de la Misericòrdia, antiga institució benèfica jesuïta. Posteriorment –privat de la seva antiga funció i després d’haver patit un procés de degradació pel pas dels anys i les faltes d’enteniment entre els organismes i institucions que havien col·laborat en el govern de l’església– va passar a integrar el patrimoni de l’actual Consell de Mallorca. Avui en dia i després de començar un ambiciós projecte de restauració integral, només desenvolupat en part, s’ha convertit en un dels edificis emblemàtics del Consell. La ubicació d’aquest edifici té relació directa amb la imatge del Crist de la Sang, una de las figures més venerades en l’àmbit creient mallorquí. L’interior de la capella-oratori de la Misericòrdia, actualment sala d’exposicions, va acollir recentment aquest projecte.
Música: El cant dels ocells. Couperin: Peces de concert (suite) per a cello i piano. Enregistrat en el Concert a la Casa Blanca el 13 de novembre de 1961. Piano: Mieczyslaw Horszowski. Violoncel: Pau Casals.