PIERRE BASTIEN

Pierre Bastien (París, 1953) és un músic, compositor i constructor d’instruments musicals experimentals.
L’any 1976 va construir la seva primera maquinària musical. Durant els deu anys següents va tocar en diverses formacions i va compondre per a companyies de dansa, mentre desenvolupava la seva orquestra mecànica: un conjunt d’autòmats musicals fet de peces de meccano i electromotors, que toquen instruments acústics d’arreu del món, objectes quotidians i ara les mateixes peces del meccano.
Amb aquest “Mecanium” enregistra els seus discos, actua i fa exposicions d’art sonor. Ha col·laborat amb destacats artistes com Pierrick Sorin, Pascal Comelade, Robert Wyatt, Issey Miyake i Roberto Oliván, entre d’altres.
La seva música està publicada per diversos segells: Gazul, G33G, InPolysons, Signature, Western Vinyl, Morphine Records, Discrepant, Marionette i Rephlex.
Pierre Bastien també té un doctorat en literatura francesa del segle XVIII per la Universitat de París-Sorbona.

.pierrebastien.com.

Pierre Bastien / Sug:gestiva

Roma, Ex Cartiera Latina, 3 novembre 2024

De sobte una idea, un paral·lelisme: la música de Pierre Bastien és a la recerca metodològica del so i les fonts com el cinema de David Cronenberg ho és a l’ús obsessiu del cos. Venerat en els àmbits de l’electrònica (la publicació de l’àlbum de culte “Mecanoid” per a Rephlex d’Aphex Twin) i de la música d’avantguarda (des del seu debut per a l’oasi de rock en oposició Recommended fins a la col·laboració amb Tomaga), el músic parisenc no deixa de sorprendre. Prova d’això n’és aquest directe íntim dins d’un pavelló de l’Ex Cartiera Latina en el suggerent parc de l’Appia Antica, una ubicació que amplifica l’esperit cinematogràfic de l’actuació, tenint en compte que Bastien emet en directe sobre una pantalla la seva actuació (absurdament, sembla recordar la pel·lícula experimental de Phill Niblock per a Sun Ra), sense escatimar informació sobre els materials utilitzats. Dels més estranys, per cert: deixant de moment de costat els meccanos, els instruments utilitzats inclouen la clàssica trompeta de butxaca i una sèrie d’aparells autoconstruïts que sorprenen per la seva funcionalitat i estructura, fins i tot una perxa es reutilitza amb l’ajuda de cordes de niló, generant un so proper al de la cítara. Música mecànica en moviment, descendent directa d’un sentiment nascut de la música concreta però no contrari a les contaminacions globals i a les figures minimalistes funcionals. Seqüències apassionants, encara més convincents per la introducció d’altres prototips –com en el punt culminant de l’actuació– que donen testimoni d’una investigació i interacció contínues amb fonts tant domèstiques com naturals. Un exemple solemne d’esperit intransigent, esmorteït només per l’acte públic de compartir. Mestre.

LUCA COLLEPICCOLO. Article publicat a la revista Blow Up. Live! Visti e sentiti.

Sordinas Vivas

45 min

La sordina d’una trompeta esmorteeix i suavitza el so de l’instrument. Però les sordines que fabrica Pierre fan tot el contrari. Afegeixen al timbre de la trompeta explosions de bombolles d’aigua, cops d’arc, melodies de flauta, riffs de sansa o acords d’harmònium: ampliada per les sordines mecàniques, la trompeta es converteix en una orquestra de múltiples timbres.

Pierre Bastien segueix component amb un tornavís. Els seus dispositius sonors han sonat en diversos segells de música electrònica: Rephlex, Morphine, Marionette, Discrepant Records. Tanmateix, estan fabricats exclusivament amb materials físics: metall, canya, crinera de cavall, aigua, ebonita, fusta... tots ells accionats per motors elèctrics. El que tenen en comú amb l’electrònica és que, amb el pas dels anys, aquestes construccions s’han tornat cada cop més compactes i miniaturitzades, fins al punt que ara es poden inserir en sordines de trompeta. Sordines a les quals donen vida.