RAMON GUIMARAES

Barcelona 1968. Artista visual i performer. La meva pràctica s’endinsa en un inacabable work in progress del qual, de tant en tant, teniu l’oportunitat de presenciar alguns dels processos i en el qual, a partir del cos, la veu, l’espai, el moviment i la interacció amb l’altre, exploro sentiments, emocions i experiències personals que funcionen a manera de catalitzador i mirall, que les estilitza o exagera per tal de fer visibles i posar en qüestió moltes falses veritats heteronormatives que ens han fet creure i que ara, per poder transitar el món, cal desconstruir.

Feminisme, identitat, gènere, equitat, pensament ecosòfic, espiritualitat i la interacció física i emocional amb l’espectador han estat presents des de l’inici en els meus processos performatius, cosa que permet anar més enllà del que és personal i posicionar-nos en el fet col·lectiu i universal i des d’aquí intentar entendre qui som i, si més no, qui volem ser en un futur que ja hauria de ser present.

Llicenciat en Belles Arts i Màster en comunicació audiovisual interactiva a la UB, he realitzat més de 100 performances d’acció única i més de vuitanta títols audiovisuals de diferent format: instal·lacions interactives, multipantalla o en format monocanal.

He presentat els meus processos creatius a espais com Matadero (Madrid), La Laboral (Gijón), al MACBA, a la Fundación Joan Miró, al Centre d’Art Santa Mònica, Espace Ample, Homesession, Espacio Mutuo i Haimney Gallery entre d’altres a Barcelona i la meva obra forma part de les col·leccions de la Fundació Vila Casas, de Franco de Toledo (Xile), de Homesession de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, la Fundació Joan Brossa y el MACBA entre altres.

.ramonguimaraes.com.

Being Time és una videoperformance en el sentit més estricte de la paraula. Un fitxer de vídeo executable automàticament de vint minuts que funciona com un rellotge i exigeix la nostra interacció constant. Aquesta performance virtual conviu en paral·lel amb l’acció d’un performer físic que desenvolupa el seu rol. Un rol que també implica la interacció de l’audiència, quan calgui.

En conseqüència, l’audiència està subjecta a dos tipus d’interacció simultània: una d’analògica que necessita la presència d’un performer, una altra de digital i virtual que juga amb la seva capacitat per estimular que els individus facin el que se suposa que han de fer, ho vulguin o no. Ambdues interaccions simultànies estan jugant amb les nostres debilitats psicològiques, però amb una clara intenció de qüestionar la nostra relació amb el temps.

La idea d’unir aquests dos sistemes diferents de control de l’individu, ajuda a despertar la nostra consciència sobre com estem controlats pel mateix sistema. Però també ajuda a fer-nos adonar de l’existència de diferents tipus de realitats simultànies.

Si finalment entenem que som temps, i que aquesta és la nostra única possessió, aquesta videoperformance funcionarà com un retrat del nostre moment vital actual i podria posar sobre la taula una gran pregunta: Com volem viure el nostre temps?

Xile, 1981. Treballa en assumptes relacionats amb l’art i el so, és poeta i participant activa de la Internacional Ruidista. Ha publicat de forma independent les plaquettes Frecuentemente Isla (2015), Aéreos (2017) i Terrenales (2018). El poema extens El Frente de los Geranios (Cuadernos Imperdonables, 2018) i Korowai (2019). És part de les antologies Uno más ocho (Reservoir Books, Penguin Random House, 2016), Mujeres Dadá (Ediciones Canibal, 2021) i Antología Bi-lingüe Po-Ex (Go, Edicions 2018). Recentment ha publicat el fanzine Dónde decir –poemas audibles– i Notas de existencia –muestrario de suelos– (2022). Els seus poemes gràfics han estat publicats en una de les edicions de la revista “Die Horen” a Alemanya.

Els darrers festivals on s’ha presentat són Barcelona Poesia, Poesia i més, Vociferio Festival de Poesia de València, Expandible Poesía Transdisciplinar de México, Bienal de Poesía Experimental de Euskadi i Festival PM Chile, entre d’altres. Ha estat convidada a nombroses exposicions, personals i col·lectives, festivals, xerrades, galeries i museus nacionals i internacionals a països de Llatinoamèrica i Europa, com ara: Museu Picasso, Fundació Joan Miró, Convent de Sant Agustí, CCCB, Arts Santa Mònica, L´Estruch i Hangar a Barcelona. Ha participat a les mostres de VideoSur II a la Universitat de MassArt de Boston, Estats Units, la Galería Proyectista de Buenos Aires (Argentina) i Flux Festival de Vídeo d’Autor 2015 (Catalunya). A Xile a Galería Casa E, Sala Puntángeles, CNCA (Consejo Nacional de la Cultura y las Artes) de Valparaíso,  Museo de la Solidaridad Arte Contemporáneo Salvador Allende, Perrera Arte y MNBA (Museo Nacional de Bellas Artes). També va estar en residències a Illes Balears (Addaya) i Sabadell (L´Estruch), i amb diferents peces al Festival Internacional de Arte Sonoro Tsonami 2007, 2013 i 2015, Störung, Fundación Phonos, CurtCircuit Fest i Gràcia Territori Sonor a Barcelona. És part de la retrospectiva 10 años: Arte Sonoro en Chile i va ser convidada el 2021 a l’Artium Museu de Vitòria, País Basc.

Actualment escriu i investiga des del lloc de residència, Mataró.

MIREIA ZANTOP

Gaudeix cocreant i forma part de diferents col·lectius d’art d’acció, com Corpologia, Els polissons, Ocells al cap i Les mireies. En els últims projectes personals posa l’accent en els volums tangibles, però també en l’immaterial i el relacional, teixint la seva obra plàstica, poètica i performàtica.

ARIADNA PUJOL

Realitzadora i guionista, crea habitualment amb ballarins/es, músics i poetes, filmant poemes visuals i videodansa.