JOSEP-MARIA BALANYÀ

La carrera del pianista barceloní resident a Brussel·les Josep-Maria Balanyà, amb més de 40 anys de treball a l’escenari i 28 discs enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la performance, camps en els quals gaudeix d’un elevat reconeixement internacional. Balanyà és també improvisador, compositor, director d’orquestres d’improvisació, artista sonor, pintor i fotògraf.

Ha estudiat a Barcelona i a Suïssa (Swiss Jazz School i Hochschule für Musik und Theater de Berna), ha assistit a seminaris de composició de Helmut Lachenmann, Ivan Fedele i Walter Zimmermann, i a tallers d’improvisació amb Borah Bergman a Nova York.

Entre les seves més de 140 obres hi ha projectes multimèdia per a piano, veu, electrònica, vídeo, dansa Butoh, escultura i instal·lacions sonores. Les seves obres com a pianista solista reflecteixen el seu interès per complementar el so pur del piano amb peces per al piano preparat o ampliat. Ha creat escultures sonores i instal·lacions sonores que poden ser interpretades pel públic/visitants.

Ha treballat amb músics de primera línia, incloent Claudio Pontiggia, Hans Koch, Joachim Kühn, Franz Hautzinger, Carlos Zingaro, Michiel Borstlap, Walter Quintus, Ksenija Lukic, Das Neue Ensemble Hannover, Americo Rodrigues, Ulrich Mitzlaff, Mimi Barthélemy, Ramón López, entre d’altres.
Ha tocat a festivals i programes de ràdio a molts països d’Europa i Amèrica. Ha obtingut diverses beques de creació a Alemanya i a Suïssa. Actualment resideix a Brussel·les i a Barcelona.

En els llindars entre la música i la performance, Balanyà ha dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor absoluta al Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes de la catedral de Trèveris (Alemanya).

Els concerts de Balanyà són rituals enèrgics –hom diria que toca el piano amb tot el cos– on es percep la presencia de la música feta matèria.

.balanya.net.

CovidExpress és un projecte fotogràfic que vaig crear després del confinament a Bèlgica a causa de la Covid-19 i just després d’haver patit un atac de cor. El projecte consisteix en una exposició fotogràfica i un vídeo.

Durant molts dies, pel maig del 2020, vaig anar a passejar pel parc de la Moeraske. La major part d’aquest parc queda situada a la comuna brussel·lesa d’Evere i té una extensió de catorze hectàrees. A tocar de la cara nord del parc hi ha un nus ferroviari per on passen un gran nombre de trens que van i venen cap a l’estació de Schaerbeek, situada a un quilòmetre a l’oest.

Allà vaig fer una sèrie de fotografies dels trens que passaven. La majoria de vagons anaven buits a causa de la situació de la Covid-19. De vegades hi havia algun passatger. D’alguna manera, aquestes fotos reflecteixen els moments tristos que vivim, la soledat i la frustració produïdes per la manca de comunicació hàptica. Els trens passen, buits, no els podem agafar, està prohibit viatjar. Tot i així, podem viatjar amb la ment, amb la nostra ànima.

De tota la sèrie vaig seleccionar tretze fotos fetes el 15 de maig del 2020. Càmera: Panasonic DMC-FZ 8. Objectiu de la càmera: Leica.

La presentació de les fotos va acompanyada d’un vídeo, per al qual he creat tant la imatge com la banda sonora, es titula CovidExpress - going nowhere (anant enlloc) i és el que es presenta aquí.

MIQUEL BONETA

Tremp, 1998. Em considero un artista multidisciplinari. Actualment dedico el meu dia a dia a pintar, tatuar i, sobretot, divertir-me, (perquè és el que passa quan pinto). El graffiti ha anat adquirint importància al llarg de la meva carrera artística. Des de petit he tingut un gran interès per expressar lliurement les meves idees al carrer, evitant els límits que et posa el paper i aprofitant la polèmica i el rebuig social que suposa el graffiti. Vaig invertir bona part de la meva adolescència a dibuixar, animar, aprendre de manera autodidacta, i vaig decidir consolidar els meus coneixements estudiant quatre anys d'Animació i VFX. Acabat de sortir de la universitat, sabia que volia experimentar amb les belles arts. Durant aquests últims anys he treballat molt amb l'animació experimental, he publicat dos curtmetratges i a principis del 2022 he fet la meva primera exposició de pintura.

.k1wy.com.

SI NO LE DAS CONVERSACIÓN NO HABLA.
Y YO, MUCHAS VECES NO SE LA DOY

2021_5 min

Al·ludeix a la soledat, a l’estudi de la ment i del subconscient. És un viatge a través de pensaments reiterats tots solapats entre si.

LUPE CAPELL

Barcelona, 1981. En la seva tendra infància se sentia fascinada per la televisió en directe i la programació infantil. Aquesta fascinació la va portar de jove a estudiar comunicació audiovisual i centrar-se en la vessant tecnològica, semiòtica i narrativa, però va acabar entenent l’audiovisual com a pura eina d’expressió artística.


Després de treballar durant anys fent vídeos per a companyies farmacèutiques, supermercats, museus i diversos videoclips, la seva ment s’ha tornat purament audiovisual. Aquest fet ha comportat que li sigui més fàcil crear un vídeo per expressar la seva ràbia, alegria, tristesa o desesperació que fer-ho amb paraules.

La seva tècnica preferida és la de la realització a partir de l’objecte trobat (sobretot joguines), que sovint transforma en metàfores visuals.


Ha exposat a Lleida, Barcelona i Shanghai sota el nom de Xindogu i ha treballat per artistes com TvBoy, Swen Schmitz o els poetes Curtis i Krònia. 


En aquests moments compagina la seva tasca com a realitzadora freelance amb la de dinamitzadora audiovisual a l'Institut Escola Trinitat Nova, on realitza projectes audiovisuals amb infants i joves, posant sempre la creativitat al centre.

Considera que en aquests moments som els conillets d'índies de la revolució digital sense poder arribar a comprendre quines seran les conseqüències històriques i personals d'aquest moment desbocat sense precedents.

.xindogu.com.

ALESSANDRO OLLA

Artista prolífic i polifacètic, atent en particular a la interacció entre música i altres formes artístiques, treballa com a compositor, performer i videoartista. El seu interès i la seva experiència abasten: vídeo, dansa, teatre i performance. Ha invertit una bona part del seu esforç creatiu a transgredir l'academicisme i la formalitat de llenguatges artístics, amb contínua investigació i experimentació.

Forjat en estudis clàssics de piano, composició i electrònica, es va veure aviat temptat per les possibilitats que li brindava el vessant més llibertari de la creació sonora, i es va endinsar en els terrenys procel·losos però apassionants de la improvisació, l'experimentació i l'electrònica de risc. Fruit d'aquesta curiositat fèrtil i del seu propòsit d'esvair els murs de contenció entre les disciplines, el treball d'Alessandro Olla s'ha anat escampant des de fa gairebé una dècada en múltiples direccions, que l'han portat a involucrar-se en projectes que incorporen el factor visual i escènic com a interlocutors (creacions per a films i espectacles de teatre i de dansa, i performances)”.

.aleolla.it.

SHORT WAVES

2018-2022 (work in progress)_5 min

El tema de les seqüències d’àudio i de vídeo és sempre una ràdio d’ona curta sintonitzada en estacions que transmeten música, veus o sorolls que entren en conflicte amb el paisatge visual o que n’estimulen una descontextualització o expansió.

A la base de l’operació hi ha una ansietat per estar a diferents llocs alhora, per anar més enllà dels límits geogràfics, per experimentar el territori amb altres perspectives i possibilitats emocionals. Una reflexió, un desig ansiós d’ampliar la geografia, el territori on vivim, i eixamplar emocionalment altres dimensions.

YAPCI RAMOS

Els seus projectes desafien la frontera de la comoditat entre el cos i la societat alhora que involucren el funcionament intricat de la psicologia interna i les expressions externes d'identitat. El seu treball és emocional, físic i introspectiu, on sovint fa ús del seu propi cos per canalitzar els tabús, rituals i catarsis que construeixen l'experiència de l'ésser.

.yapciramos.com.

MONUMENTA

2022_03:12 min

Les dones guanxes ocupaven un lloc com a subjectes actius a les comunitats del Tenerife prehispànic. Amb la conquesta, la societat aborigen va passar a ser regulada sota unes premisses patriarcals que van perpetuar uns relats invisibilitzant-ne d’altres i, amb això, es va donar pas a la desmemòria de l’alteritat. A través d’una investigació artística, històrica i social, l’artista desenvolupa nou identitats inspirades en els paisatges de cadascuna de les antigues demarcacions de l’illa, la cultura ancestral i la tradició oral. “Em pregunto: Com devien ser? Quins sentirs les travessaven? Quines històries de vida devien explicar? La llacuna del temps i la manca de representació deixen aquestes respostes a la imaginació. I això és alliberador. Monumenta podríem ser tu i jo. Mirar enrere, seguir els nostres propis passos i el dels nostres avantpassats per arribar a aquesta essència, aquest origen, on tot era més veritable. Així és com em retrobo amb aquests subjectes oblidats, els habito i els rendeixo homenatge”.

JORDINA ROS / PERE ESTADELLA

Barcelona, Cambrils. Som creadors visuals, performers, docents i agitadors culturals. Els nostres projectes vinculen les arts plàstiques visuals amb el videoart, l'art performàntic i la videoperformance. A través dels nostres projectes expressem una recerca de la provocació social i l'acció poètica. Ens agrada l'efímer, tenir llibertat d'acció i aportar una reflexió motivadora interactiva amb el públic. Els moments creatius actuals ens han dirigit a treballar amb l’entorn rural agrícola on vivim (Baix Camp). Tot un luxe visual que ens permet generar una simbiosi d'integració de la nostra creació sensorial amb la nostra eina corporativa, el cos i la natura. La videoperformance i Ia performance ens estan portant per tot el món, participant en festivals i mostres, com ara la Mostra Dislocada/Dislocated (Mèxic, Estats Units, l’Índia, Colòmbia, Xile), Festival Findecoin (Veneçuela), Internacional Ecoperformance Festival de São Paulo (Brasil), entre d'altres. Vinculats des de sempre al land art, en l'actualitat són codirectors, creatius i productors del Festival Partides, paisatge d'art visual i sonor,1r Festival d'art a Pagès 2022 al Baix Camp Cambrils.

.ditada.cat.

DELIMITATION

2021_3:10 min
Direcció, gravació, edició:Jordina Ros / Pere Estadella. Disseny música: Pol Ros. Producció: www.ditada.cat

L’home necessita posar límits al seu espai. Una necessitat de visualització de l’entorn, de control de l’espai on es mou; posar límits per no sentir-se desemparat, per controlar la seva pròpia vida, en el seu món.

Delimitar de dins enfora, afegint símbols i claus en l’espai sagrat que envolta la seva vida. La sacralització de l’espai va fer-se des de l’època antiga i, en el pas entre l’era medieval i la moderna, esdevingué fonamental en el control sociopolític de les societats. La delimitació paisatgística té, per tant, un rang estratègic i facilita l’avenç cap a una nova cultura de la gestió i l’ordenació del territori.

La nostra intervenció, manipulant pedres volcàniques (sinònim de força i resistència) per crear delimitacions respectant l’entorn paisatgístic, ha estat enregistrada a l’illa de Lanzarote.

TAMO

Mèxic, Anglaterra. TAMO aka Almavoxlabo és una artista pluridisciplinària que canta des de 1986. S´ha dedicat a la investigació sonora versàtil  i experimental usant la seva veu en diversos registres, expressions i colors. Ha actuat en temples de la música alternativa a Europa, Canadà i Nova York, amb diversos projectes seus i té set enregistraments de noise jazz al seu nom. El 1997, TAMO va presentar el seu primer projecte d’artnoisevoxmix, pintura sonora i escriptura tàctil Lone against the Machine al Dionysia Festival d’Estònia. Des del 2000 es dedica a la creació d´instal·lacions de videoart en les quals canta. Zéro Alpha (2000); Adrenaline, una megainstal·lació en tres sales del Centre d’art escènic contemporani de Lausanne (2001), My Back to Paradise (Suïssa, 2002), Read me my Epitaph (Mèxic, 2008) i Alpha Zéro (Influx, Barcelona 2018). Actualment TAMO es dedica a fer peces curtes de videoart.

.soundcloud.com/tamo-tuma.

EX TENEBRIS LUX

2022_4 min

Ex Tenebris Lux és una peça sobre l’evolució d’una idea, la seva trajectòria sobre el cos i el seu efecte en el rostre. L’imperceptible visible, el moment en el qual es crema una cèl·lula de matèria grisa durant una contradicció, un flash psicològic i un despertar espiritual quan se li revela a una mateixa el costat fosc.

Ex Tenebris Lux és un desenvolupament d’imatges transformades, estirades, trencades, dividides, doblegades. És una reflexió curta i abstracta sobre el canvi profund.

IRENEU TRANIS

BActor i creador nascut a Barcelona el 1984 i llicenciat en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona.  Ha treballat amb directors teatrals com Claudio Tolcachir, Carles Santos, Georges Lavaudant o Jordi Oriol entre d'altres. També ha participat en espectacles com La Visita de la Vella Dama de Farrés Brothers amb Viky Peña, o diversos espectacles dirigits per Pep Pla i Marta Carrasco. També ha treballat a La Riera i a Com si fos ahir, de TV3, i Ciencia Forense de RTVE i ha participat en diverses produccions cinematogràfiques com El perfum de Tom Tykwer o, recentment, Modelo 77 d'Alberto Rodríguez.

Creador d'espectacles com El Venedor d'Històries, ANEBODA the show (premi gira circuito de teatros alternativos d'Espanya) i membre fundador del col·lectiu Mos Maiorum (Premi Caravana de Tràilers, premi Adrià Gual, cia. resident del Teatre Lliure 2019 i més de 100 funcions fetes per tota Espanya i França).

Actor en diversos espectacles de en Joan Arqué com Canto jo i la muntanya balla (La Perla 29) o El Comte Arnau.

També és violinista i mandolinista col·laborador en grups musicals com Arthur Caravan, Verd Cel, IX, Jalea Real o Fratelli la Strada.

.ireneutranis.com.

AMISTAT

2021_4:39 min
Idea i direcció: Ireneu Tranis. Actor: Xavi Capdet. Fotografia: Magui Pichinini . Música original: Fede Salgado . Sonidista: Dídac Tranis. Ajudant: Ricardo Mena. Agraïments: Shasta Daisy

Amistat és una píndola poètica audiovisual, que forma part d’una sèrie de peces curtes de videopoesia inspirades en els vídeos d’internet anomenats ASMR. Els anomeno videoemes, i són experiències individuals contemplatives que introdueixen estímuls cognitius, musicals i sensorials a l’espectador amb l’objectiu d’alterar el seu estat físic, emocional i racional.

JOSEP VILA FISAS

Molins de Rei, 1964. La seva obra es mou en el món de l’audiovisual i en el de l’escriptura, com a realitzador, actor, guionista, novel·lista i poeta. És actor i coautor de la pel·lícula Cuando todo haya ardido (2018) presentada al festival LOOP de videoart, i coautor del curtmetratge La mujer de voz (2017).

Ha escrit les novel·les La melodia dels sense sort (2015 Ed. Espai Literari), Cruenta Maria, La dona que va fugir del no-res, Llàgrima Maria i Vértigo en el mes de Mayo (inèdites) i els poemaris encara inèdits La nit que vaig ser cendra, El meu refugi entre parèntesis, Aviseu les arnes que no vinguin i La filera dels coixos, també la novel·la infantil Els calçotets bruts del dimoni miratort (2016 Ed. Espai Literari). És autor i actor de l'obra teatral Fills de la llum (2015). Va ser guionista de la tv-movie Wasahali (2008) en coproducció amb TV3 de Catalunya. I autor i productor dels espectacles infantils: Sasif i la bruixa Jaravulà (2005), El camí de Wasahali (2006) i L'aniversari de Numira (2007).

Properament veurà la llum l’exposició Un cervell (no tan) estrany, un particular apropament al tema de la salut mental, produïda per Biblioteques de Barcelona.

En Josep Vila considera que la seva producció artística no li acaba de pertànyer perquè, en gran mesura, sap que l'atzar ha estat determinant en la seva creació.

.josepvilafisas.com.

NO AL CÁNTICO AMARGO

2022_4:47 min
Crèdits de les imatges: Dona que dansa: Mar Nicolàs amb el Manel Macià fent de càmera. Gossos mentre juguen: Tito Palau. Rostre que es gira per mirar: Josep Vila, filmat per Pepe Ruz. La resta, accidentalment, és del Josep Vila

No al cántico amargo es pot definir com el binomi format per una cançó hipnòtica (l’alteració que l’autor va fer d’una peça del seu amic músic Nicolás de Ángel i amb la veu plena de matisos de Mar Nicolás) i per un seguit d’imatges ordenades i tractades per tal d’aconseguir commoure l’espectador i endinsar-lo durant cinc minuts en una atmosfera de tendresa i d’una poètica agredolça plena de malenconia.

MAYA WOLIŃSKA

Autora, investigadora acadèmica i professora. Amb seu a Wrocław, Polònia. La seva recerca i pràctica se centren en els mètodes narratius utilitzats en mitjans audiovisuals contemporanis basats en el temps. Durant els darrers anys ha estat desenvolupant un cos de treball amb el vídeo i la fotografia com a mitjà. En el seu treball recent, marcat per la biofília innata i la solastàlgia creixent, observa, explora i interpreta patrons, ritmes i paisatges revelats en miniatura, mons biològics misteriosos i sovint ignorats. Participant i organitzadora de projectes acadèmics i artístics internacionals i locals, residències i tallers. Les seves obres s'han mostrat en exposicions individuals i col·lectives durant esdeveniments artístics polonesos i europeus.

.maiawolinska.org.

LIGHTWAYS

2022_4:45 min

La llum viatja ràpidament a través de la pols brillant,
penetra l’aire ple de remolins iridescents.
En discrets flaixos, il·lumina i revela,
dividint el temps i doblegant tot l’espai.