PRIMERA PART

CARLES HAC MOR

Poca solta 

2000_4:20 min
Realització Carles Hac Mor, Ester Xargay i Bàrbara Raubert
Text, veu i acció Carles Hac Mor
So Barbara Held, amb la col·laboració de Nil Tous Held

nO 

1973-2008_3:33 min
Reproducció feta el 2008 per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay, del film rodat en super 8 el 1973
Realització i edició Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay
Text Carles Hac Mor

.escriptors.cat/autors/hacmorc/portic-carles-hac-mor.
.enciclopedia.cat/ec-gec-0246434.xml.
.ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Hac_Mor.

MATERIC.ORG: NILO ARIAS

Disolución

.materic.org.

MATERIC.ORG: LORENZO PAPANTI

Organic Mechanisms

.materic.org.

RAMON GUIMARAES

Pila de plats

2022_13:27 min

Inspirada en la peça homònima d’Antoni Tàpies del 1970, Ramon Guimaraes acciona i activa la pila de plats per configurar una acció sensible amb assumptes que alguns encara voldrien seguir invisibilitzant, per crear un espai participatiu de creació d'una memòria col·lectiva, construïda per cada una de les accions rituals i simbòliques del performer i els assistents, amb la intenció de contribuir a un canvi en la nostra societat,  que no ha deixat de maltractar les dones.

Aquesta acció s'emmarca dins d’un procés personal de transformació vers una nova masculinitat, centrada en la construcció d'una memòria col·lectiva, que des de la sororitat vol ser un clam que digui prou i que trenqui simbòlicament amb els abusos, maltractaments i desigualtats que han patit i pateixen més de la meitat dels éssers humans d'aquest planeta per haver nascut dona, sentir que ho són o pel simple fet de manifestar i tenir aquesta expressió de gènere.

.ramonguimaraes.com.

JOSEP VILA FISAS

Dona de veu que cus

2022_5 min
Música Nicolàs de Ángel

Dona de veu que cus és una peça elaborada a partir d'un soliloqui en què un home desdoblat parla a la seva dona morta. La seva expressió ens mostra l'esperança que li provoca comunicar-se i poder transmetre la suposada saviesa assolida després de la pèrdua, i després d'haver estat tractat pels anomenats sembradors, els terapeutes que una futura societat fa servir per adoctrinar i contra els quals la dona tant va lluitar.

.instagram.com/josepvilafisas33.

JULIÁN ÁLVAREZ

67 versos en recuerdo de dadà_
Juan-Eduardo Cirlot

2013_5:15 min

Exhumaciones poéticas_Joan Vigó

2017_8:44 min

.juliansite.com.
.vimeo.com/zapatodeartista.

ARTURO BASTÓN

Esferas 

2021_4:20 min
Música: CAPSULA (Espanya/Argentina)

Els integrants del grup Capsula convertits en xamans del futur celebren un ritu musical per penetrar en el multivers.

Optimism 

2018_4:52 min
Música: RENALDO AND THE LOAF (Gran Bretanya)

Aquest vídeo parla d'aquelles persones que estan sempre estranyament i insensatament felices.

.arturobaston.com.
.instagram.com/_bass_tone_.
.bastonautomatic@gmail.com.

SEGONA PART

JOHANNA SPEIDEL

The Mirror

2014_5:30 min

El món com un mirall. El riu Minho, a prop del poble portuguès Vila Nova de Cerveira, reflecteix primer els ulls dels seus habitants vius i després, a l'altra banda, mostra els ulls dels difunts. El riu com a símbol de portar la vida i d'emportar-se-la.

Ghostrunner

2010_5:05 min
Música Ebba Rohweder
Poema Antonio Santamaría Solís

L'escala del Vaticà com a símbol del trànsit etern.

.johannaspeidel.com.
.gjs@outlook.es.
.vimeo.com/user26343810.

ALBERT MERINO

Memòria del despreniment 

2022_18 min
França / Espanya_HDV 1080p
Actors Debora Gaseni, Carles Isern, Muntsa Garcés i Miquel Oller

Desprendre's ens remet doblement al que és material i al que és afectiu, vinculant el món emocional amb el físic. El despreniment pot resultar a la vegada un gest dolorós però tanmateix necessari, de la mateixa forma que els imaginaris del col·lapse no impliquen necessàriament un final sinó també un començament desitjat.

A Memòria del despreniment el col·lapse se'ns mostra com l'aparició d'elements inespecífics que s'apropien de l'espai urbà i que responen a imaginaris col·lectius: imaginaris que ens revelen detalls del comportament d'una societat. Aquests imaginaris culturals es construeixen a partir d'imatges reals o modificades que han estat acordades socialment i que guarden relació directa amb l'evolució de les tecnologies de registre i manipulació de la imatge. Imatges preses o construïdes que articulen relats polítics i que poden servir com a justificants. Quin és el rol que atribuïm a les imatges del col·lapse i de quina forma justifiquen els dispositius de control? Dins l'arquitectura dels imaginaris, el que és fantasiós és substituït per allò que és possible.

Els elements del vídeo serveixen com a metàfores sobre l'acumulació d'informació i de coneixement, així com sobre l'augment de l'entropia, a través d'una trama que ens desvela els escenaris contemporanis del desbordament.

.albertmerino.com.

FRANCESCA LLOPIS

Dins per dins 

2021_14:50 min
Realització Francesca Llopis
So Barbara Held
Càmera i edició Adolf Alcañiz
Performers Francesca Llopis, Neus Masdeu, Ivette Serral, Vanessa Pey

L'artista descobreix la casa de La Ricarda (o Casa Gomis, dissenyada per Antoni Bonet Castellana) com una mena de ruïna contemporània, un oasi de bellesa i de cultura en un entorn devorat pel soroll i la pol·lució dels avions de l'aeroport adjacent. En homenatge a la seva història com a centre d'acollida per a la música d'avantguarda als anys seixanta i setanta del segle passat, Llopis celebra una performance que és a la vegada exorcisme i unió carnal, amb música de la compositora Barbara Held. Entre el misteri i l'humor, entre el somni i la malenconia, l'artista explora i estimula els murs, els jardins, les gelosies i els mobles d'aquesta obra d'arquitectura i de paisatge fascinant. Una mena de nimfes com ombres, llavors o rierols de tinta s'abracen i es fusionen amb l'arquitectura, la dibuixen, la tracen, la interpreten. D'aquesta manera, la casa torna a estar habitada de nou i desvela la seva qualitat com a artefacte poètic que demostra que natura i artifici poden conviure amb sentit i joia.

.francescallopis.com.

MARÇ RABAL

Diari animat d’un confinament 

2020_10:26 min

Passar el confinament en solitari al pis on visc i treballo. El món es va aturar. Molt de temps al davant i un sol escenari: casa meva. Vaig aprofitar per ordenar. Posar ordre és una forma de compondre; quan col·loques els objectes al seu lloc estàs fent composicions per aconseguir un equilibri, una harmonia visual. Ordenar és un acte creatiu. Aquest vídeo és, per una banda, el registre del procés de composició del meu ordre domèstic a la vegada que un inventari de diferents apunts videogràfics que es van gestar durant el confinament.

.mrabal.com.

TERCERA PART

IRENEU TRANIS

Sodoma i Gomorra

2021_4:06 min
Idea i direcció Ireneu Tranis
Actor Ivan Benet
Fotografia Magui Pichinini
Música original Dídac Tranis
So Dídac Tranis
Ajudant Ricardo Mena
Agraïments Shasta Daisy

.ireneutranis.com.
.youtube.com/channel/UCt_aFlv0QnTl5vItZTlPYrw.

PIRÒMANA D’ARGOS

Trifàsic. Experiment oníric 1/3 

2017_3:31 min

Trifàsic. Experiment oníric 2/3 

2017_2:27 min

Trifàsic. Experiment oníric 3/3 

2017_2:52 min

Trilogia de tres videopoemes creats a partir de registres onírics on s'inclou foundfootage i s'explora el lèxic visual amb la transferència d'estratègies de composició corporal instantània al mitjà audiovisual amb l'objectiu de transmetre sensacions.

.piromanadargos.com.

LISA MARRANI, VERA LIVIA GARCÍA
& ALESSANDRO OLLA

Més Veïnes (fragment)

2022_10 min
Investigació, direcció i dramatúrgia Lisa Marrani i Vera Livia García
Enregistrament en vídeo, ambient sonor i edició Alessandro Olla

El projecte Més Veïnes va començar l'any 2019 per generar un diàleg entre un col·lectiu de dones grans i un altre de dones joves de Can Peguera (Nou Barris), l'únic barri de Barcelona completament d'habitatges públics, en aquest moment esperant rehabilitació. Amb les dones es van fer tallers de teatre i dansa basats en l'intercanvi d'experiències, sabers i pràctiques sobre les seves vivències al barri per descobrir el fil invisible que uneix passat, present i futur, amb la intenció de visibilitzar la història de resistència i solidaritat social d’aquest barri i obrir una reflexió sobre la problemàtica actual: el dret a l’habitatge.

Més Veïnes, originalment, estava pensat com una performance itinerant entre les cases de les veïnes, però amb l'arribada de la pandèmia l'any 2020 es va canviar a un format audiovisual.

.lisamarrani@hotmail.com .
.veraliviagarcia.com.
.aleolla.it.

MARTÍN VIRGILI

oeste - día 1 

2020_5:10 min
Projecte Yamandú Rodríguez, Adriana Sasali i Martín Virgili
So Martín Virgili
Vídeo Maximiliano Gutiérrez

oeste – día 1 és la primera part d'un díptic audiovisual centrat en l'escolta i en els processos sensibles que es juguen en la improvisació musical. El dia 1 succeeix als penya-segats del sud de Mar del Plata, territori en ebullició ecològica i social, i on emergeixen sonoritats formades per un paisatge actiu enllaçades amb pràctiques socials i comunitàries, portadores d'un to i una veu identitàries. Aquestes formacions sòniques s'emmarquen en un penya-segat erigit per sediments patagònics en constant transformació, un paisatge únic on es pot veure i escoltar la particular configuració geopoètica de lloc. oeste – día 1 es tracta del registre i elaboració d'aquest procés sonor, geogràfic i social, en una gran acció de 24 hores dividida en dos dies de treball. Aquesta part, la primera, s'inicia de bon matí a la boca d'un mar mil·lenari i culmina al capvespre en un bosc d'àlbers.

.martinvirgili.com.ar.

JORDINA ROS / PERE ESTADELLA

No nos podemos perder más allá
de la línea 

2020_4:13 min
Performance Jordina Ros / Pere Estadella
Càmera David Pallarès
Disseny so, música Pol Ros

Les nostres pors queden patents en la línia de confort. Perdre-s’hi o sortir-ne pot ocasionar variacions significatives en les nostres vides.

.ditada.cat.
.facebook.com/jordina.ros.
.facebook.com/jordinarospereestadella.

DENYS BLACKERR

The Noble Gases (fragment) 

2014_8:50 min
Fotografia Marta Vergonyós Cabratosa
So Uma Bunnag Blacker
Edició Amanda Baqué Subirós

The Noble Gases és una sèrie de set performances, basada en la meva investigació al voltant de la taula periòdica. En aquestes breus performances per a càmera, examino les qualitats i propietats dels elements en relació a la vida quotidiana, la realitat subjectiva i les nostres experiències comunes.

Analitzo els aspectes metafísics, el misteri de la matèria en un estat quàntic on totes les regles canvien i on la matèria es descriu com a vibració o energia. I també examino la narrativa prosaica del material, les implicacions geopolítiques de la matèria i el material: “mater” o mare és a l'arrel de les dues paraules.

.denysblacker.com.
.wolfinthewinter.com.
.ocellsalcap.com.
.gresolart.com.

OVNI Observatori de
Vídeo No Identificat:
JEAN GABRIEL PÉRIOT

Dies Irae 

2005_10 min_França_sense diàleg

Recorda
Que soc la causa del teu viatge
No em deixis en el camí.

.jgperiot.net.

ANA RODRÍGUEZ LEÓN

(Des)abrazo inifinito 

2018-2022_2:34 min_amb Enrique Bustos i Ana Rodríguez

"No puedo evitarlo. Ni puedes tú tampoco. Tal vez. Quizás. Por eso, al final, siempre nos abrazamos".

(Des)memoria invocada 

2018-2022_2:27 min_amb Enrique Bustos i Ana Rodríguez

"Con el tiempo es lo intangible lo que más duele".

.vimeo.com/anarodriguezleon.
.zoograficoeditorial.com.