10/12/2019
a 5/01/2020
arts
santa
mònica
projeccions
monogrÀfiques
FRANCESC
ABAD
EUGÈNIA
BALCELLS
RAMON
GUIMARAES
Francesc Abad
La fissura al mur
2015. 3 min
Abad dissenya el cartell per al Dia Internacional de l'Escriptor Perseguit, convocat pel PEN català i concep l'acció de l'enderroc del mur al pati de les escultures del Macba, feta pel periodista, guionista i director iranià Ahmad Jalali Farahani el 10 de novembre del 2015.
El meu treball és memòria, llegir la imatge del mur,
la paret de tancament. Imatge que forma part de la meva
experiència personal i col·lectiva, que dóna una mirada a una
societat de recursos mínims, i que abans i ara manté la seva
vigència, no solament al lloc sinó també al context global.
L'impuls de l'acció enllaça amb el concepte de
prohibició-tancament i de persecució del pensament crític –la
poesia i l'acció són vasos comunicants–. És el meu espai propi
(l'altre), per detenir la mirada i prendre posició.
Memòria
2015-1988
2015. 2:42 min. Realització: Adolf
Alcañiz
Un concepte que es converteix en una acció. "L'acció de trencar la peça-objecte és, en definitiva, un discurs interromput, la pèrdua que altera el passat, present i futur d'aquesta presència".
Helga
Reidemeister
2013. 3:25 min
Del projecte Ernst
Bloch: espai per a la utopia.
Es tracta d'un projecte a l'entorn d'Ernst Bloch on diferents
autors parlen de la seva amistat amb el filòsof i dels seus
conceptes. Apunt fet a Berlín a Helga Reidemeister, directora i
guionista de pel·lícules documentals políticament compromeses, que
mostra el seu arxiu de fotografies, testimoni de l'amistat amb
Ernst Bloch i amb Rudi Dutschke.
Diaris
del pensar en moviment. Imatges dialèctiques
Aquests diaris filmats (el nom fa referència als Denktagebücher de Hannah Arendt) surten de la idea de donar moviment als pensaments –escrits, notes, imatges, lectures– sobre la forma, sobre el món, sobre el temps, sobre el llenguatge, la vida de cada dia, l'oblit i els records, la vulnerabilitat i la fragilitat que durant anys són l’origen de tots els treballs posteriors. Són en definitiva el diari com a assaig (pensant en Adorno) de la forma primera i última com a subjecte artístic de la mateixa investigació.
L’assaig té un compromís en allò sensorial: és
estètic, és escriptura. Està a la frontera entre la ciència i
l’art, qüestiona el pensament, busca la veritat, és ontològic i no
té rigor per la literatura ni l'art: una imatge que crea
pensaments, consciència crítica per donar claredat (Eindeutigkeit)
a una “societat del risc” (Ulrich Beck) i a “la incertesa
manufacturada” (Anthony Giddens).
Cavallet, polisèmia, carroussel
2001.
1:36 min + 2:22 min (díptic)
Fàbrica
2001.
1:11 min. So: Sandrine Rovillart
Memòria 2001.
1:54 min. So: Sandrine Rovillart
Comunitat Corporació
2003.
3:30 min
La cultura és un ganivet que s'endinsa en el futur (Lebenswelt)
2003.
4:12 min
Imatges dialèctiques Th. W. Adorno
2003.
3:54 min
Azaila
2003.
5:22 min
Hotel
Europa
1996. 10:17 min. So: Barbara Held.
Realització: Adolf Alcañiz. Tinglado 2 (Tarragona)
Aquest és el projecte d'un laberint –de forma prou coneguda– com a “espai de dolor”, l'interior del qual cal recórrer per tornar-lo a conèixer. Davant del valor ètic de les emocions, ens trobem amb una nul·la capacitat comunicativa del llenguatge –en runes permanent– en qui no es pot confiar. Cal, doncs, configurar les paraules, les imatges i l'espai de manera que aparegui una altra veritat que recuperi la dignitat humana.
Barbara Held va compondre un collage de sons semblant a un rèquiem, amb sons molt greus per ser escoltats més amb el cos que amb l'oïda. Els artesans del port de Tarragona van construir un altaveu subgreu a mida expressa per a l'espai, que es va instal·lar al centre del laberint, de manera que s'havia de passar sempre per sobre.
Peça-acció
(2). Institut Industrial de Terrassa
1973. 3:28 min. 16mm
Se situa en un moment d'especial rellevància en la trajectòria de Francesc Abad: l'inici de la seva pràctica conceptual. Després d'abandonar la pintura el 1971, Abad va realitzar una sèrie de propostes, properes al Body Art i al Land Art, que partien del seu interès per aconseguir un apropament empíric a la natura.
La pel·lícula forma part dels seus treballs sobre els quatre elements: aire, aigua, foc i terra, que va realitzar a través d'un projecte conjunt amb Alberto Corazón, Jordi Benito, Antoni Muntadas, Nacho Criado i Francesc Torres. En aquesta sèrie d'obres, Abad estableix diferents vies de relació amb el paisatge i els elements naturals com l'acotació i el mesurament a partir de formes geomètriques o l'observació del comportament dels elements després d'executar certes accions amb el cos (cremar, bufar, trepitjar, etc.). El projecte es va donar a conèixer a través de la sèrie Documentos y d'una mostra titulada Tierra, Aire, Agua, Fuego, celebrada el 1973 al Col·legi d'Arquitectes de València i a la galeria Juana de Aizpuru de Sevilla. Aquesta obra revela la situació híbrida de les pràctiques conceptuals a Espanya que, lluny de qualsevol especificitat, concentren posicions molt diverses, des de l'arte povera fins al treball amb el paisatge i el cos.
L'arbre sec
2019. 6:39 min
Introducció a la meva manera de treballar, que recull elements biogràfics i s'impregna d'experiències viscudes. En el discurs hi ha el decurs del temps.
autoretrat
AUTORETRAT. EL GRILL DE DELFIÀ
2019. 5 min
Biografia-empelt, un índex de conceptes orals, poema a la paret, i al rerefons un record.
edicions anteriors:
__ 2000-2004
__ 2005
__ 2007
__ 2008
__ 2009
__ 2010
__ 2011
__ 2012
__ 2013
__ 2014
__ 2015
__ 2016
__2017
__2018
__
