10/12/2019
a 5/01/2020

arts
santa
mònica

flux

programa

projeccions

monogrÀfiques

influx

flux mut

flux videocapsa

reflux

FRANCESC ABAD
EUGÈNIA BALCELLS
RAMON GUIMARAES

BLACK FEET 
1981. 1:02 min. Vídeo

Videoperformance que consisteix en un únic pla fix del moviment, ritme i so dels peus de l’artista que caminen, salten, van de puntetes i trepitgen amb força en un terra de fusta.

GOING THROUGH LANGUAGES 
1981. 2:02 min. Videoinstal·lació

Treball sobre la imatge de la dona als mitjans de comunicació realitzat en col·laboració amb Noni Benegas, poeta, i Marta Moia, antropòloga. Contraposa dues projeccions:
1- Canal esquerre: Llenguatge públic (Miss Universe 1981)
2- Canal dret: Llenguatge personal

INDIAN CIRCLE 
1981. 2:04 min. Vídeo

Aquest treball és una videoperformance en col·laboració amb el músic Peter Van Riper. Va ser enregistrat en un únic pla, a temps real, i consisteix en la improvisació entre l’acció musical i la càmera de vídeo, segons un model circular d’exploració de l’espai, un interior, des d’un punt fix central. Presenta una experiència fascinant de la percepció de l’espai i el temps en la qual el so estableix un diàleg amb la situació i el moviment de la càmera.

FROM THE CENTER 
1982. 3:34 min. Videoinstal·lació

Videoinstal·lació de 12 canals. Monument circular, visió de Manhattan, contemplació d’energies urbanes i naturals, evocació també d’arquitectures primitives i símbols ancestrals. Multiplicitat d’angles de visió, del macro al micro, esguard en diferents direccions, sempre des d’un punt fix simbolitzat, a la instal·lació, per una pedra al centre del cercle. Les 12 músiques compostes per Peter Van Riper formen un dens espai sonor.

SEEING THE DANCE 
1989. 1:53 min. Videoinstal·lació

Instal·lació de dotze canals de vídeo en forma d’espiral en la qual múltiples imatges i sons coexisteixen. L’espiral consta de dotze pantalles translúcides de formats progressius, suspeses a l’espai. Les projeccions, al ser visibles per les dues cares, formen una escultura lluminosa d’imatges en moviment. Es tracta de la visió d’un paisatge natural situat a la zona del Cap de Creus a la costa nord de Catalunya.

TV WEAVE 
1985. 1:27 min. Instal·lació audiovisual. Música: Peter Van Riper     

Explora els límits de la percepció i de la formació d'imatges. Consta d'una paret de televisors les pantalles dels quals estan cobertes amb cinta adhesiva negra (opaca) deixant unes fines ranures (entre 3 i 7) per les quals es poden veure fragments de les imatges emeses pels diferents canals de la televisió fent un teixit de llum sempre canviant.

EXPOSURE TIME 
1989. 1:22 min. Videoinstal·lació. So: Peter Van Riper

Instal·lació vídeo/diorama que explora el pas del temps. L'escena està composta per fragments de murs i mosaics recents, restes del paviment dels carrers, trossos de marbre, columnes de pedra, capitells... col·locats sobre la sorra en una càpsula platejada. Al fons de l'escena i a través d'una finestra circular es van projectant imatges de l'aigua que en cicles successius van de la foscor a la llum.

VEURE LA LLUM [Camps de color i Traspassar límits]

Traspassar límits proposa moure’s a través i més enllà dels rígids límits del pensament dual, oferint la possibilitat d’experimentar el complex espai on coexisteixen els oposats, es confronten i es dissolen uns en altres. Aquesta obra està formada per un sistema de pantalles translúcides, paral·leles, en forma de cub 2 x 2 x 2 m, suspeses en el centre d’un espai totalment fosc i negre. Des d’ambdós extrems de l’espai, dues projeccions s’enfronten traspassant les pantalles.                                                    

Camps de color és un ambient totalment blanc que tracta la llum com a creadora d’espais i explora la vida i la vibració dels colors. Les projeccions de color sobre quatre pantalles blanques suspeses, formant un cub, tenyeixen tot l’espai, el terra, les parets i el sostre. Els colors canvien constantment formant horitzons que davallen lentament en les quatre pantalles a la vegada. Els sons de Peter Van Riper són purs, metàl·lics, sense melodia i acompanyen aquesta experiència del color.

UN ESPAI PROPI

L’espai circular de la instal·lació està delimitat per tires de paper vegetal de quatre metres d’alçada sobre les quals s’inscriuen fragments dels textos de Virginia Woolf que poden ser llegits per l’espectador. Sobre aquesta gran superfície translúcida es desplacen, lentament, les projeccions, en positiu i negatiu, d’una dona (interpretada per Gemma Sin) relacionant-se amb el mar, l’aire, la terra, l’espai i la llum en una lluita i fusió contínues, metàfora del canvi de l’evolució permanent de la vida.

RODA DE COLOR

Consta d'un elevadíssim nombre d'imatges ordenades i compostes en forma de petites pel·lícules que posteriorment s’entrellacen per ser projectades sobre un artefacte de pantalles giratòries. Mostra la capacitat dels colors per representar i ordenar la realitat. A Roda de Color intenta crear imatges, properes a les hologràfiques, en les quals coexisteixin diferents plans per representar la realitat com un teixit de freqüències.

MÁRMOL

Obra audiovisual basada en el color de les pedreres portugueses de marbre de l'Alentejo, que és present a tots els pobles de l’entorn en forma de paviments d’espais públics, escales, volutes, fonts, columnes, cornises, escultures, làpides… Projecció sobre un artefacte de pantalles giratòries.

ANYS LLUM

Passeig per l'exposició que consta de les següents obres:
Univers  instal·lació audiovisual
Freqüències  audiovisual
Homenatge als elements  mural
Vislumbrar el universo  documental

autoretrat

SELFPORTRAIT 
2018. 7:25 min. Vídeo

Inèdit. Es presenta per primera vegada en aquest festival. New York 1980 – 2018.

edicions anteriors: __ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017 __2018 __