TEMPESTA A “LES FONTS” D’UNA MEMÒRIA
2015. 3:29 MIN. DISPOSITIUS DE LA INFORMACIÓ, TABLET, MÒBIL, CÀMERES DE BAIXA RESOLUCIÓ

Sèrie: Dispositivos de la información
Acabada d’instal·lar al poble on va néixer la meva mare, sense wifi ni TV, com a únic entreteniment vaig tenir la contemplació dels arbres a la porta de casa meva. Una nit vaig viure l’espectacle que m’oferia la natura amb els focs artificials d’una tempesta. Així que vaig filmar la meva primera tempesta a Les Fonts amb tots els dispositius que tenia a mà: mòbil, tablet i càmera de fotos no professional... Vaig editar les textures que m’oferien les diferents imatges i sons per crear un ritme visual i auditiu, com si els llampecs de la tempesta permetessin treure, de l’obscura nit de l’oblit, els fantasmes de la memòria dels meus orígens. O com si, per uns instants, tornessin al present en desconstruïdes instantànies a les quals el temps va fer perdre tota la seva claredat i nitidesa originals.

“SHOOT-FILM” VENTANA ABIERTA AL MUNDO O RE-INTERPRETATION BECKETT’S FILM
2016. 3:28 MIN. MINIDV I FOUND-FOOTAGE BECKETT’S FILM

Teoria Berkeley: “Ser és ser percebut”
La contraposició d’imatges de la meva finestra com a “finestra oberta al món” a través del mite de transparència (metàfora del cinema proposada per Andrés Hispano) amb les imatges de Film de Samuel Beckett. Superposant una mirada oberta al món amb les accions de l’home que fuig de ser percebut. Aquestes conflueixen en el punt de vista final que transforma el lema “ser és ser percebut” en el de “no ser és ser percebut” amb l’ull de l’objectiu com a destructor del visible.

ORIGEN DEL MUNDO (EROS / TÁNATOS) O HIROSHIMA SIN AMOR
2015. 3:30 MIN. REEDICIÓ NET-PORN-FOOTAGE - ARXIU GLOBAL

Sèrie Video “without-camera” reinterprets “camera-world”
Imatges i sons extrets de vídeos porno i d’explosions nuclears resignificades des del muntatge.
El cos com a metàfora de l’amor i la guerra, de l’eros i del tànatos. El títol fa al·lusió a dos imaginaris culturals; el famós quadre de Courbet L’origine du monde i la pel·lícula d’Alain Resnais Hiroshima mon amour. En l’inici de la pel·lícula de Resnais es mostren dos cossos amb amor. Aquí a Origen del mundo mostro un sexe sense amor, Hiroshima sense amor. Només l’instint de sexe i de mort, on el cos es converteix en el lloc de la batalla entre l’eros i el tànatos, entre el dolor i el plaer entre l’explosió informativa i un orgasme o un homenatge a les “comfort women” de l’exèrcit japonès.

TODO ES DE COLOR
2015. 2:46 MIN. REEDICIÓ NET-FOOTAGE - ARXIU GLOBAL

Sèrie Video “without-camera” reinterprets “camera-world”
Todo es de Color és una experiència estètica de l’ètica informativa que ens desinforma per saturació i converteix qualsevol esdeveniment en un espectacle del real. Aquesta peça es va iniciar com a vídeo en procés durant els esdeveniments que van tenir lloc a Gaza durant el 2014. De la xarxa virtual vaig extreure imatges de les dues visions antagòniques del mateix conflicte per ser resignificades aquí des de l’illa d’edició o de digestió. No amb un muntatge “dur” ni “tou” (com deia Farocki) on les imatges dialoguen entre si, sinó des de la superposició, cridant totes alhora, donat que tota guerra és un fracàs dialògic. Així, construint un palimpsest temporal amb la recreació plàstica extreta del bombardeig informatiu fins arribar a l’abstracció quasi total, ens convida a la contemplació d’aquest espectacle de llum i color.

ODA EUROPA, MELILLA BEACH 2014 OR HOMAGE TO “LA PLAGE” BY PATRICK BOKANOWSKI
2014. 3:12 MIN. REEDICIÓ NET-FOOTAGE - ARXIU GLOBAL

Sèrie Video “without-camera” reinterprets “camera-world”
En un món ple d’imatges, l’artista reinterpreta la “càmera-món” per donar una altra “visió” del que ja és representat. Tal com Duchamp va donar una segona vida als objectes, aquí són imatges recontextualitzades les que construeixen una nova temporalitat discursiva, en una ecologia de la imatge. Un viatge a través del so i el tractament de la imatge, que fa al·lusió als imaginaris fílmics de la construcció cultural d’Europa. S’inicia amb el so d’una càmera de cinema analògica que a l’alentir la seva temporalitat s’aproxima al so d’un tren, en un gest de complicitat amb l’inici de la pel·lícula de Lars von Trier Europa. Les atmosferes de les imatges i la seva ubicació escènica ens remeten al film La Plage de Patrick Bokanowski en la seva bucòlica visió de siluetes al mar entretallades amb jocs plàstics. Aquests imaginaris contrasten amb el contingut visual de les imatges en moviment extretes de la xarxa virtual dels que creuen les fronteres d’Europa “sense permís” (Melilla 2014). Aquestes, a la vegada, són interferides pel soroll visual d’una televisió sense emissió. Com un found footage de metratge trobat recomponc la imatge ja no amb la matèria del film, sinó amb els píxels dels mitjans que ens intervenen. Experimentant amb la plasticitat de les interferències rítmiques que textualizen la imatge. Transformant les “objectives” mirades dels mèdia amb “subjectives” mirades d’autor que juguen irònicament amb el soroll visual i sonor per desconstruir els dictàmens de la memòria del present informacional.

CODES OF... SENSES II
2014. 4:39 MIN. REEDICIÓ NET-FOOTAGE - ARXIU GLOBAL

Sèrie Video “without-camera” reinterprets “camera-world”
Codis de... sentits (codis de significació). Les imatges dels disturbis a Istanbul (2013) es transformen en blocs de colors, com la mínima unitat de representació “píxel”. Àtom del nou món en què habitem, des de cadascuna de les nostres cultures específiques. Són com els gràfics de dades en moviment que fan invisible la realitat tangible que representen darrere dels codis informacionals preparats per ser disseminats per la xarxa virtual insensible als sentits. Aquests codis transparenten part de la imatge d’origen, com un joc entre el que s’oculta mostrant la informació, que conjuntament amb el so els dóna significació. Sons no verbals que parlen directament al nostre cos emocional i ens provoquen “sentiments” des dels “sentits” per donar de nou “sentit” a la freda informació del món de dades en el qual vivim.

TRIPTIC EXIT to, EXIT TO NOWHERE, EXIT TO ANYWHERE, EXIT TO EVERYWHERE
2014. 3:09 FILMAT AMB CÀMERES DE BAIXA RESOLUCIÓ

Se’m va espatllar la càmera de vídeo i vaig utilitzar (com a sortida) una càmera de fotos que grava vídeo de molt baixa resolució. Vaig aprofitar els defectes de la imatge per buscar les noves textures que m’oferia aquest mitjà. El tríptic EXIT to... nowhere, anywhere, everywhere planteja una experimentació dels sorolls visuals no analògics, a través de tres maneres (literals i simbòliques de sortir d’una situació, on l’error pugui ser un obridor de camins...

IMAGINAR POEMA IMAGINAT (IMAGINARI EN CONSTRUCCIÓ)
2014. 3:29 MIN. MINIDV I DISPOSITIUS DE LA INFORMACIÓ

Deixar volar la imaginació, donant forma al núvols. Núvols que es transformen en carreteres d’informació que construeixen l’imaginari comú amb un nou llenguatge de codis que tapen el cel amb informació.

LIFE O QUEMANDO SOMBRAS
2013. 3:19 MIN. MINIDV

El Foc: element transformador de la matèria i alquímia per a l’ànima, performatitzat aquí per “donar llum” a la nostra ombra. Una reinterpretació del ritual col·lectiu de les fogueres de Sant Joan, on els ciutadans cremen objectes vells per netejar-se del passat i renovar-se per a l’inici del solstici d’estiu. Aquí transformat en un ritual individual per “donar llum” a la nostra ombra. Una mà encén una flama que dóna vida a l’ombra d’una silueta que creix, es mou, balla amb el foc fins que aquest es consumeix i mor. Una metàfora dels tres estats de la vida: néixer, créixer i morir. O bé un acte ritual de donar llum a la nostra ombra. Aquesta ombra que és un element psíquic que representa els nostres pitjors somnis, monstres o dimonis amagats sota el mantell de la por en la foscor de l’inconscient. L’ombra és il·luminada pel foc transformador per exorcitzar les pròpies pors, com els nostres pitjors enemics.

LANSDCAPE_1, LANSCAPE_2.0
2012. 6:04 MIN. MINIDV

Paisatge, la humanitat es mira a si mateixa a través de com representa la seva mirada.
Com un joc de miralls, només podem veure el que ja hem vist, reconèixer el que ja coneixem. Paisatge_1, planteja l’origen i l’evolució de la mirada com a construcció cultural del concepte paisatge. Paisatge_2.0, un nou concepte de paisatge per a l’era de la informació.

2009 – 2013
SÈRIE PENSAR CON LA MANOS
Sèrie: Pensar con las manos escriu en “temps il·luminat” un “Diccionari particular de praxi crítica a la crítica” per construir un cos teòric amb l’univers objectual del comú.
Quan reflexiono sobre textos de filosofia i art, acostumo a moure les mans, com si el seu moviment m’ajudés a pensar, a tornar tàctil una idea, des allunyar-la, aprehendre-la amb la mà perquè no s’escapi. Com si, per art de màgia, pogués objectualitzar discursos en un joc de mans que posi en joc les idees estètiques (o no) mitjançant els objectes que tinc a mà, en un “esdevenir” o “ocasió capturada” que retorni als objectes la capacitat de significar en la construcció del seu context, sense-text. Movent pensament des de la imatge en moviment.
Aquest és un projecte aglutinat sota el format d’un lúdic no-diccionari de praxi crítica, que respon a les textualitats de la recepció de l’art. Escrit amb l’alfabet objectual del comú en “temps il·luminat” (audiovisual) per al nou “segle de les llums” eòniques de la imatge. Hereu del llenguatge fundacional amb què es va escriure la primera teoria de l’art sense text, la “Font” de Duchamp (de la qual seguim bevent) que va obrir un nou camp del llenguatge on la mà de l’artista va deixar de ser simple “fabricant d’aparences” per produir pensament amb les seves “màquines de significar”, resignificant tot l’univers objectual del seu/nostre entorn immediat amb la nova matèria art, la matèria grisa del pensament.

INFRALEVE, INDUSTRIA VAPOR CULTURAL
2009. 3:22 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Infraleve és una reflexió sobre la desmaterialitzada producció artística i els seus nous marcs de valor. Els objectes-art van perdre la seva aura en el camí cap a la idea, cap a la benjaminiana “democràtica” reproducció de l’art. Però la sacralitat de l’art no es va perdre, simplement va canviar d’estat, d’actor. Ara la trobem en les “atmosferes teòriques” (Danto). Màgiques fàbriques de “vapor” en la nova indústria del mercat de “valor” del turisme cultural. Com si el fum “humor” sorgís de l’última obra infralleu de Duchamp, la xemeneia que va projectar per a casa seva de Cadaqués just abans de morir.

POSTPRODUCTION
2010-2013. 2:20 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Postproduction, Culture és una reinterpretació del concepte de Nicolas Borriaud aplicat a qualsevol producció cultural realitzada des de qualsevol mitjà. Cada cultura és un producte creat a partir de productes anteriors. Tota la nostra identitat i memòria (individual o col·lectiva) és una construcció basada en el que hem consumit culturalment, que en cada un dels presents reelaborem per postproduir nous (o antics) significats.

MUSEO
2009-2012. 2:03 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Del cub blanc de la modernitat, passant pel Black Box de l’era mediàtica, al contenidor d’experiència expandida de l’atmosfera teòrica (dels fums de l’Art) en l’era postmediàtica del turisme cultural, el valor de la substància ha estat substituït pel valor de la seva representació performativa. Així, tant els museus com els nostres bancs ens venen accions a crèdit, com a acte de fe dels suposats continguts... O de l’Art en estat gasós d’Yves Michaud.

MEDIDAS DEL ARTE
2009-2012.1:47 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Objectualitza el discurs de les intersubjectives regles amb les quals es construeixen les estrelles de l’art o estrellats (Tom Wolfe) o de l’”Art de la recepció”. L’art està en les regles de l’art.

CÍRCULO DEL ARTE
2010. 3:44 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Una reinterpretació de la Teoria Institucional de l’Art de George Dickie, del llibre The Art Circle. Posant en moviment tots els agents del món de l’art, del seu centre sorgeix el motiu pel qual giren tots els agents al voltant d’un art sense Déu.

HÁBITO
2010. 3 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Habitem en estructures culturals mimetitzades mitjançant el gust. Una manera de sentir amb els sentits conceptes i convencions aprehesos que construeixen el nostre contagiós i empàtic gust individualment col·lectiu.

REFLEXIÓN
2010. 1:20 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Invertint la reflexió kantiana. No és l’objecte d’art el que ens condueix a la reflexió sinó que són les interpretacions de l’art les que es converteixen en objecte d’aquesta reflexió plàstica.

CULTURA
2009-12. 1:36 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
La cultura es transmet de mà en mà al llarg de la nostra història. Però alhora la informació ha estat i és font de poder. Així que en el capitalisme informacional deixa de ser lliurement transmesa, torna al seu mític origen bíblic de ser la fruita prohibida.

VALOR DEL DISCURSO
2010. 1:34 MIN. MINIDV

Sèrie: Pensar con la manos
Un mateix discurs serà interpretat pel públic segons el lloc que ocupi l’orador. El lloc que li ha atorgat la societat. Així, qui pugui fer el seu discurs en el context d’un metafòric marc daurat, segur que tindrà valor i reconeixement (en l’art o fora). Reinterpretació de L’ordre du discours de Michel Foucault.

LE CORPS EST... SACRÉ OU PROFANÉ?”
2010. 1:12 MIN. MINIDV

Sèrie: Spiritual Souvenir
Una minisamarreta em serveix per vestir el cos d’una nina com a metàfora de la infància, per realitzar una paròdia de com les idees de l’Església han tractat els nostres cossos, on la prohibició del plaer a través del cos es transforma en una obscena violació d’aquest cos, preguntant-nos: què és més sagrat que el cos d’un nen?

MIRACLEHOUSES
2004. 2:56 MIN. ANIMACIÓ DE FOTOGRAFIA, 4:3

Campanya publicitària immobiliària fictícia
Aquest vídeo forma part de la campanya publicitària de la immobiliària fictícia Miraclehouses. És un projecte obert amb l’aparença de marca, de signe, d’imatge corporativa, que adopta, amb lúdica consciència crítica, les estratègies publicitàries d’una empresa global i la seva política d’expansió (“el món com a mercat”) en l’imperi del signe, en la dictadura del logo com a virtualització del valor del capital, de l’hegemonia cultural.

autoretrat

TEXTures D’UN CAMÍ
2016. 7 MIN. FILMACIONS I FOTOGRAFIES, CÀMERA DOMÈSTICA BAIXA RESOLUCIÓ

Després de divuit mudances (post casa cremada) arribo a les Fonts, que fundà el meu avi i on va néixer la meva mare Roser Ribas i Fortuny. Els impactes emocionals i les sensacions envaeixen tota la meva pell. Hi ha tanta densitat en les caixes de pandora-mudances dels meus records voluntaris i involuntaris que el meu disc dur no pot compactar, ara, per construir una intel·ligible i lineal narrativa sobre el meu jo. Però, gràcies a la visita d’Yves Michaud, les caixes van explotar... TEXTures D’UN CAMÍ es constitueix com unes petites i democràtiques “unitats de sentit” realitzades a partir dels apunts textuals i audiovisuals que he anat fent durant més d’un any al llarg de les meves passejades per Les Fonts, i quelcom d’alguna caixa... On les imatges i els textos se superposen per teixir una textura audiovisual que dugui a la vista les experiències i sensacions interiors, per fer “sentir” la pell a l’ull audiovisual.

Qui sóc?
Sóc quelcom més que un retrat col·lectiu de totes les mirades que he rebut?
Sóc totes les paraules que heu dit sobre mi?
Sóc el teu odi quan em mires i em condemnes a l'abisme?
Sóc el teu amor quan em mires i em regales el cel?
Sóc als teus ulls.
Sóc en totes les mirades i no sóc en cap.
Sóc el que els teus ulls vulguin veure.
Per això camino, camino, camino.
Camino per desarrelar els peus de falses creences,
per moure el pensament,
i que la veritat caigui pel seu propi pes.
Que torni el cos com a única veritat,
per escoltar el batec del meu cor com a únic horitzó.
Qui sóc? Ara sé que sóc aquella que camina.
Camino per poder caminar, per deixar-me ser
i compartir l’experiència dels meus ulls, les TEXTures D'UN CAMÍ amb tu.
Ja que ara sé que no seria res sense tu.