13 DE DESEMBRE 2016 A 8 DE GENER 2017 ARTS SANTA MÒNICA |
|||||||||
|
|
flux videocapsa
|
|||||||
Videoinstal·lació col·lectiva on s’experimenta amb formats alternatius de presentació de les obres videogràfiques, integrada per deu vídeos inèdits de VICENT ARLANDIS, FERNANDO BAÑOS, MANEL BAYO, CAROLINA CABRERIZO, NURIA CANAL, ALBA CORRAL + DARIUSZ MAKARUK, MANEL MUNTANER, OLGA PONOKO & JAVIER GUERRA, TXALO TOLOZA i ZAVAN FILMS. Per veure els vídeos, cal obrir les capses i posar-se els auriculars. |
|||||||||
VICENT ARLANDIS El 1963, a la Ciutat de València, per cesària, asfixiat, deumesó, vaig nàixer. Després vaig estudiar Belles Arts a València i Barcelona perquè volia pintar i dibuixar. Després, encara no sé per què ni com, vaig començar a fer videoclips per a grups del moment: Radio Futura (“Veneno en la Piel”), Presuntos Implicados, Sabina... alguns amb dibuixos animats. Em donaren premis rars a Vitòria, que és molt rara. Després vaig fer una animació per a MTV UK, quan MTV no feia pudor. Em donaren un premi Laus d’Or a Barcelona, i tothom prenia cocaïna. Després vaig començar a fer il·lustració per a premsa, tampoc no sé per què ni com. Després, tampoc no sé per què ni com, vaig fer més animacions, i el (que sembla) primer curt d’animació per a adults del país: 240, sobre un nen clònic que es ven en tetrabrik. Després vaig muntar un estudi amb el qual vaig coproduir tres sèries animades de TV amb TV3: 240, Benvinguts a Patatamón i Família. cat. Tampoc no sé per què ni com. Ara pinte i dibuixe, i encara no m’he mort, però ho faré. .vicent.arlandis@gmail.com. .www.arlandis.net.
|
CAPRITXOS METAFÍSICS En caure el vel de la realitat immediata, l’existència es revela com un avenc de fondària infinita, impossible de conèixer. Hom sent llavors feredat o plenitud o ràbia o nàusea o res o tot alhora. Només la metafísica semblaria alleujar la tristor desgavellada d’un intel·lecte que es descobreix sense propòsit. Tal vegada és per això que l’animal humà ha sacrificat les ments millors de l’espècie en inventar màquines del pensament, tan belles com inútils, al voltant de la naturalesa de l’ésser. Jo, que adore la inutilitat, i com més barroca millor, he trobat ací la inspiració per crear aquest vídeo. I per dissimular la meua ignorància en la matèria, ho faré en forma de cinc capritxos metafísics, sense cap ànim rigorós, i executats amb uns pocs dibuixos animats que no es mouen massa. Això sí, fets a mà i ben tangibles, com tot allò que té anima i és únic i viu..
|
||||||||
FERNANDO BAÑOS FIDALGO Asturias, 1970. Professor doctor a l’Escuela Universitaria TAI (centre adscrit a la Universidad Juan Carlos I, Madrid), artista plàstic i cineasta. .ferbanos@gmail.com. .www.ferbanos.com.
|
DISCURSOS 2008-2016 El 2008 vaig realitzar un projecte audiovisual anomenat Discursos (videoinstal·lació de vuit canals): imatges de discursos televisats de presidents nacionals el significant dels quals es distorsiona suprimint el contingut “visible” –textual– del missatge i mostrant un discurs que no es “veu”. Vuit anys després, aquesta obra s’ha actualitzat fent ús de discursos de presidents en exercici el 2016. En ambdues versions, els discursos utilitzats tenen el seu origen en arxius de l’espai hipertextual, arxius sotmesos a constant “actualització”, en què la paraula és cos indestructible que devora un receptor incapacitat per a la seva transformació carnal. A Discursos es modula l’”espai inservible” del missatge mitjançant l’eliminació de la paraula encarnada. Així, les respiracions, les pauses i el silenci funcionen com un lloc afectiu on agafar-se, que ofereix una infinita polisèmia textual i imaginària.
|
||||||||
MANEL BAYO Vaig néixer a Salt l’any 1966, actualment combino la meva faceta d’artista visual amb la de professor a l’EMA de Girona i en diverses activitats de gestió, promoció i/o reivindicació cultural. .info@manelbayo.com. .www.manelbayo.com.
|
À REBOURS Vídeo inquietant de voluntat surrealista, que ens presenta un espai ingràvid i misteriós, habitat per personatges femenins sobtadament envaïts per un inesperat creixement pilós. Probablement estem davant de quelcom semblant al que va veure Belle de Jour dins la capsa japonesa de la pel·lícula de Buñuel. Ironia i poesia en una peça que, com feia Jean Floressas des Esseintes, el protagonista de la novel·la de Joris-Karl Huysmans, enllaça perversitat i cinisme com a formes estètiques de rebel·lia individual enfront de la societat..
|
||||||||
CAROLINA CABRERIZO Barcelona, 1978. Artista multidisciplinària, llicenciada en Filosofia, actriu i videocreadora, que es nodreix de diversos llenguatges per esculpir emocions a través de les imatges. El seu treball es caracteritza per un alt grau de sensibilitat i el seu peculiar sentit estètic en el qual preval l’oníric i la bellesa, però també el monstruós, el punyent i el lleig. Sota el nom de Mademoiselle Oui Oui o Melanie Wifi acompanya diferents músics fent visuals en directe. Ha realitzat videoclips, videoinstal·lacions, i ha col·laborat amb companyies de dansa i teatre. Col·labora amb Espai en Blanc en la realització dels Microvideos del Pressentiment, i actualment està desenvolupant el projecte experimental Hypnagogia.
|
LA CONQUESTA DE L’OBLIT Com si es tractés d’un “déjà vu” trobem el passat gràcies al record i discernim entre si els moments de felicitat pertanyen al món dels somnis o si són una impressió ja viscuda. En un moment inesperat, una sensació qualsevol tindrà una ressonància en el nostre interior que involuntàriament ens portarà records passats que salvarem per a tota l’eternitat. |
||||||||
NURIA CANAL Burgos, 1965. Les relacions personals i la intimitat han estat sovint el tema del seu treball. Una selecció de les exposicions en què ha participat al llarg dels últims vint anys: Al ras, Fundació La Caixa; Anys 90 Distància Zero, CASM; Máscara y Espejo, MACBA E.I.F. d’Arles; Interzona, Palau de la Virreina; Miradas impúdicas, Fundació La Caixa; Transgenéricos y Escenarios Domésticos, Koldo Mitxelena Kulturenea; Pictures of you y Muy Frágil, Galeria Estrany de La Mota; Uncover, Fundació Suñol. Les seves obres en vídeo han participat durant els últims vint anys en nombrosos festivals i programacions, entre d’altres: Galeria Zé dos Bois, Lisboa; The Knitting Factory, Nova York; Mediateca, Fundació La Caixa; Museo Nacional de Arte Reina Sofía; Video Festival New York; Centro Galego de Arte Contemporaneo; Museo Patio Herreriano, Valladolid; Künstlerhaus Bethanien, Berlín.
|
INTRODUCING YOURSELF Les relacions personals, “romàntiques”, en el context de les webs de contactes necessiten un llenguatge específic que els permeti construir-se i fer-se efectives en aquest nou entorn. La competència en aquest llenguatge és l’eina fonamental per al seu èxit. El relat dels desitjos, fantasies i pors contemporànies que constitueixen aquests textos està travessat per qüestions de classe, culturals, de gènere, polítiques i ideològiques. |
||||||||
ALBA CORRAL + DARIUSZ MAKARUK ALBA CORRAL DARIUSZ MAKARUK
|
1er ESTUDIO CINEMÁTICO SONORO SOBRE PLANO Y RECTA Gràfics generatius amb so digital i improvisació. Aquesta peça és la primera que han compost i presentat conjuntament, com a part de la seva recerca de noves formes de composició audiovisual, en la residència “Transcultures” del programa MAP de “Les Pépinières Européennes” per a joves artistes a Mons (Bèlgica). En aquesta peça les notes musicals dibuixen les formes mínimes amb rectes i els plans gràfics apareixen de forma semblant a una partitura musical, amb moviments cinemàtics. L’equip de so afecta el motor gràfic que s’executa en un segon ordinador a través de l’entrada de so de forma no seqüencial. La música es converteix en dades i patrons digitals que mouen els plans. |
||||||||
MANEL MUNTANER Barcelona, 1938. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Presentador de cinema-fòrums, funda el Cinema-Club Seqüència i aborda la creació d’empreses dedicades a mitjans audiovisuals com Futura Vídeo Films, TRIAC S.A., Moral i Muntaner S.A. de Serveis Audiovisuals, i també l’Institut de la Comunicació i Mitjans Audiovisuals (ICM) i Germinal Films. Posteriorment dirigeix les productores Miratge i El·lipsi Produccions. La seva tasca professional l’ha portat a fer de foto fixa, ajudant de realització, guionista, càmera i muntador en diverses pel·lícules, així com d’actor en teatre, cinema i televisió. Com a realitzador/director té una extensa filmografia des del documental fins a l’espot publicitari, del gènere didàctic a obres de creació més personal. Ha participat en diversos festivals tant de Catalunya com d’Europa i li han atorgat diferents premis.
|
PETIT ALDARULL Els “petits” també participen dels “aldarulls” reivindicatius, festius, lúdics i sacsejants. L’escola i la maternitat en són el bressol.
|
||||||||
OLGA PONOKO & JAVIER GUERRA OLGA PONOKO .oponoko@gmail.com. .about.me/culturafilmrevistafilmada. JAVIER GUERRA
|
NINGÚN LUGAR A DONDE IR El recorregut dels passos substancials de l’ésser humà: la natura, el treball, la creació, sobreviure, l’art... són les bases que ens sustenten. “Aquell que té un perquè per viure es pot enfrontar a tots els com.” |
||||||||
TXALO TOLOZA Antofagasta, 1975. A mig camí entre la creació audiovisual, la performance i l’activisme, Txalo Toloza-Fernández ha optat per abraçar el segell d’inclassificable, sabent que, en no situar-se sota una etiqueta clara, es posa les coses encara més complicades. I de pas es dóna una excusa per fer el que desitja sense gaire preocupació. Membre de la Sauna International, de la companyia de Roger Bernat i col·laborador habitual de la performer Sònia Gómez i de la coreògrafa navarresa Laida Azkona.
|
ESTHER W. (PACÍFICO #5) El 1910 Esther arriba per primera vegada al desert d’Atacama. Des del primer moment, la natació es convertirà en part fonamental de la seva vida, i batre rècords, dia rere dia, en la seva gran obsessió. Avui encara queden restes de les seves grans gestes repartides pel desert més àrid del planeta. Esther W. és la cinquena peça de la sèrie Pacífico.
|
||||||||
ZAVAN FILMS Europa, s. XXI. Fins a la data, Zavan Films ha signat tres títols: .zavan_films@terra.com. .www.facebook.com/zavan.films/.
|
NOT LIKE EVERYONE ELSE Peça extreta del documental On Nation (and other dogmas) de Zavan Films (2015), en el qual es tracta la qüestió de les identitats socials i la seva relació amb els beneficis econòmics i els assassinats “legals”. El títol que dóna nom a aquesta seqüència parteix de l’eslògan d’un anunci recent, destinat als consumidors jueus, realitzat per una de les empreses que es va enriquir amb l’ús de mà d’obra esclava dels camps de concentració nazis. A partir d’aquest paradoxal fet, el muntatge flueix a través d’una successió de manifestacions socials de disciplina acrítica (principalment, desfilades militars i rituals religiosos), per acabar centrant la seva mirada en la fetitxització social dels símbols i les persones.
|
||||||||
flux 2000-2004 __ flux 2005 __ flux 2007 _ flux 2008 __ flux 2009 __ flux 2010 __ flux 2011 __ flux 2012 __ flux 2013 __ flux 2014 __flux 2015 __
|
|||||||||