.Mireia Sallarès._.Nora Ancarola _.Joan Morey._.Carles Congost _.María Ruido._.Núria Font.
.cv.
LIBRO DE ARENA
2010. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 10:57 MIN. DVDCAM
(FRAGMENT 6:38 MIN)
Amb la col·laboració d’Anna Subirana en la veu. Un
llibre infinit, el text de J.L. Borges diu al començament: “La
línea consta de un número infinito de puntos; el plano,
de un número infinito de líneas; el volumen, de un número
infinito de planos; el hipervolumen, de un número infinito de volúmenes...
“ Després de comprar el llibre diu: “Lo abrí
al azar. Los caracteres me eran extraños. [...] En el ángulo
superior de las páginas había cifras arábigas. Me
llamó la atención que la página par llevara el número
(digamos) 40.514 y la impar, la siguiente, 999 [...] Declinaba el verano,
y comprendí que el libro era monstruoso. De nada me sirvió
considerar que no menos monstruoso era yo, que lo percibía con
ojos y lo palpaba con diez dedos con uñas. Sentí que era
un objeto de pesadilla, una cosa obscena que infamaba y corrompía
la realidad”. Finalment l’abandona en el racó d’una
biblioteca.
JOSEFINE
2009. 10:19 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 5:10 MIN)
El text de F. Kafka Josefine la cantaire i el poble de les rates
apareix en part inclòs en les imatges. Josefine canta fatal, és
una farsant, però el poble vol reconèixer en ella l’excel·lència
del cant. Diu Kafka al principi del text: “La nostra cantaire es
diu Josefine. Qui no l’ha sentit, no coneix el poder del cant.
No hi ha ningú a qui el seu cant no arravati, prova del seu valor,
ja que en general la nostra raça no aprecia la música. La
quietud és la nostra música preferida; la nostra vida és
dura, i malgrat intentéssim oblidar les preocupacions quotidianes
no podríem mai elevar-nos a coses tan allunyades de la nostra vida
habitual com la música. Josefine és la farsa necessària
per poder sobreviure”.
FRACTALLENGUATGE
2006. 22:55 MIN. DVDCAM
El llenguatge és l’element que més influeix en la
formació del pensament de la nostra societat.
A partir d’estudis realitzats per Eulàlia Lledó, Victòria
Sau, i altres, sobre el Diccionario de la Lengua de la Real Academia Española,
he creat una eina complementària als textos, que pugui ser útil
com a material de divulgació. Però la proposta i el repte
des del començament va ser que fos un vídeo de creació
artística, on l’impacte visual i sonor deixés una
línia oberta a la interpretació, sense perdre la claredat
del concepte que l’anima. En la realització del vídeo
he tingut en compte l’ús de la llengua condicionada per la
identitat sexual de qui parla, el tractament discriminatori en el discurs,
i les seves conseqüències com a provocadores de la violència
masculina. És una producció del Institut Català de
les Dones de Barcelona.
ESBALAÏMENT DE NARCÍS
2003. VÍDEOINSTAL·LACIÓ. 5:17 MIN.
DVDCAM
”La imagen que Narciso ve está más allà de
la muerte. El mito de Narciso es pues un mito de amor, de supervivencia
o de resurrección...” José Angel Valente.
Esbalaïment de Narcís és
una obra organitzada a partir d’una triple operació: la juxtaposició
de les imatges, per capes –és el que dóna sensació
de palimpsest–; la conjunció entre imatges, per interrelació;
i el desdoblament de les mateixes imatges per doble i triple reflexió
(projeccions, cristalls, miralls...) –un efecte barroquejant–
que desplaça el lloc de la representació, disloca la idea
de lloc i provoca l’aparició de diversos llocs indefinits.
Tot això també empeny a desplaçar la mirada, que
es multiplica on emergeix una crida d’atenció a un món
subjectiu i autobiogràfic.
MADELAINE
2003. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 3:57MIN. DVDCAM
El fet que la societat al llarg dels segles hagi basat la seva organització
en unes normes que exclouen més de la meitat de la població
femenina del camp d’acció de l’espai públic,
deixant-los solament l’espai del privat, ha fet que al llarg de
la història moltes dones busquin mecanismes i esquerdes per les
quals filtrar-se en aquesta monolítica construcció. Des
d’aquests marges moltes dones utilitzen el seu propi cos com a espai
per a l’expressió, la Madelaine de la Salpetrière
de París, atesa pel psicòleg Pierre Janet, és un
exemple d’això. És un vídeo en homenatge a
Madelaine Lebouc.
LLENÇOL SANT
2003. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 2:16 MIN. DVDCAM
Aquest vídeo fa referència al meu procés creatiu,
on la pintura ha tingut un protagonisme destacat durant molts anys. La
introducció de nous mitjans de la imatge com la fotografia i el
vídeo es constitueixen en una ferida metafòrica,
on símbols cristians fan referència a les ferides de
guerra dels morts del Río de la Plata.
EUROPA TV
2001. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 4 MIN EN LOOP.
BETACAM (FRAGMENT 2 MIN)
Aquesta obra no fa al·lusió a la televisió, sinó
a l’espectador, aquest espectador passiu, alienat o simplement “a
l’ombra” del seu aparell televisiu. Les referències
mai són directes, el discurs sempre està molt mediatitzat
pel propi medi pictòric, un medi més suggeridor que explícit
i on les videopintures no són res més que la seva prolongació
“mestissa”. EUROPA TV té
la voluntat de readaptar el medi pictòric incorporant les “interferències”
oportunes, però sense perdre la seva pròpia essència.
L’ESPECTADOR
2001. VIDEOINSTAL·LACIÓ. 4 MIN EN LOOP.
BETACAM (FRAGMENT 2:12 MIN)
De la mateixa manera que EUROPA TV, és
una obra que al·ludeix a l’espectador passiu. Tres monitors
respiren l’alè subtil i desencantat a l’ombra de l’aparell
de televisió.
PARPELLEIG / PARPADEO
2006. 6:42 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 4 MIN)
Parpelleig és un vídeo que forma
part d’un espectacle anomenat Poetartista el qual és
a la vegada un videorecital de poesia que aplega poetesses que s’han
rebel·lat a través d’un llenguatge artístic
i que, plegades, han elaborat un seguit de peces de videocreació
que confereixen dimensió visual als poemes, per a un acte on es
conjuguen les veus que hi recitaran amb una combinació canviant
d’imatges pregravades i de gravacions en directe, processades i
projectades, en temps real. Es tracta d’obrir de bat a bat les possibilitats
audiovisuals de la poesia a fi de generar noves combinatòries sinestèsiques.
CONFABULACIONES
2006. 9:18 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 4:10 MIN)
Aquest vídeo forma part d’un llibre d’artista,
amb poemes de Carlos Vitale i amb imatges de Nora Ancarola, traduït
al català per Antoni Clapés. És el primer llibre
de la col·lecció Babau d’Edicions 1010, editat el
2006.
FISSURA
2008. 18 MIN. DVDCAM (FRAGMENT 5 MIN)
Aquest vídeo forma part d’un llibre d’artista,
amb textos de Carles Hac Mor i Ester Xargay, amb imatges de Marga Ximenez
i traduït a l’anglès per William George. És el
tercer llibre de la col·lecció Babau d’Edicions 1010,
editat el 2007.
VOLARE
2005. 2:31 MIN. VIDEOMÒBIL
Ella vola. Un mòbil, la veu de Louise i ella. Ella vola.
AUTOR(R)ETRAT(O)
2010. 7:34 MIN. DVDCAM
L’autoapropiació d’imatges d’obres anteriors
de vídeo dins el marc del “ritual” de la pintura. Evocacions
del passat i un guió que esdevé monòleg. Un conjunt
d’associacions que esdevenen guió. Si els meus vídeos
prenen com a punt de partida “–hi adapten– les tècniques
de la pintura, les textures, el gruix i el no gruix, els matisos i la
contundència, la composició i la descomposició, les
veladures i l’evidència, allò dit i no dit, allò
mostrat i allò només suggerit“ –segons Carles
Hac Mor– aquest vídeo, el meu autoretrat, pretén posar-ho
en evidència.