BEGOÑA EGURBIDE
Gonzalo Marcuzzi
ALESSANDRO OLLA

BEGOÑA
EGURBIDE

Barcelona, 1958. Artista visual. La seva feina està lligada a la poesia, l’inconscient, la pintura i les eines digitals. Les seves primeres obres investiguen la relació entre paraula i imatge insistint en les connexions entre allò mental, allò visual i els continguts del pensament traduïts en el llenguatge.

A partir de 1993 incorpora la fotografia, el vídeo i les noves tecnologies a l’experimentació visual. S’interessa per la construcció de la consciència, l’accés a la memòria, la inestabilitat de les emocions i la relació entre allò imaginari, allò simbòlic i allò real.

El 2001 comença el projecte Aprendizaje, que aborda els diversos nivells narratius que generen els canvis generats a la memòria i la distància amb què recordem la pròpia experiència. Aquest projecte es gesta en la intuïció d’un univers perdut per sempre al si matern, on la infància, la joventut, la maduresa i la vellesa romanen incrustades per manifestar-se a trossos en qualsevol moment. L’experimentació se centra en la lenticularitat, tècnica que origina en certa manera un efecte de temps obert, de relat trencat, esquerdat, que permet que la imatge pugui ser llegida com una acumulació d’instants, fora del control conscient, o com un únic instant sostingut.

El 2010 comença el projecte sobre les migracions contemporànies Otro Lugar, una col·laboració entre Mèxic, Houston i Barcelona. A partir del 2015 treballa en dos projectes entrellaçats, The Oceanic Gaze i Textos Acrobáticos. El primer se centra en els fluxos que vinculen el desig i la societat; el segon, emfatitza la subordinació de la diferència a la identitat. Tots dos insisteixen sobre els límits diferencials de l’activitat humana que enfronten la identitat a la cultura, i les relacions de poder que s’estableixen al llenguatge.

Ha treballat assíduament amb les galeries Anya Tish, Houston, USA; Borsa d’Art, Porto Alegre, Brasil, i Ethra, D.F., Mèxic.

El 2018 un accident casolà li trenca els dos canells i l’impedeix utilitzar les mans i el 2021 el Covid i les seves seqüeles l’obliguen a allunyar-se de la producció diària i ha de posar els seus projectes en standby.

Col·labora habitualment amb el poeta Sixto Pélaez i amb l’artista Marcel·lí Antúnez.

Doctora Cum Laude amb la Tesi La forma de la memoria. Memoria lenticular. Forma part del Departament d’Arts Visuals de l’Escola Massana de Barcelona, adscrita a la UAB.

.www.egurbide.com.

E D I C I O N S   A N T E R I O R S __

2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __2020 __2021 __2022 __