MIGUEL ANDRÉS
NOEMI SJÖBERG
FRANCESC TORRES

Autoreverse Vol. 1 

2011_3:10 min

El Temps em va prendre com a ostatge. Em va empresonar i em va usar al seu gust, com si es tractés d’una titella. Però jo volia escapar. Llavors em vaig adonar que l’única manera de ser lliure era no aferrant-me al Temps.

Solo
 
2012_3:27 min

Sol (del llatí solus).
1. adj. Únic en la seva espècie.
2. adj. Que està sense cap altra cosa o que es mira separat de la cosa.
3. adj. Dit d’una persona: sense companyia.
4. adj. Que no té qui l’empari, socorri o consoli en les seves necessitats o afliccions.
9. m. Mús. Composició o part d’una composició que canta o toca una persona sola.
Dos conceptes completament diferents. Dos parells de mans alienes les unes de les altres. Sense més empara que el seu propi Pianista i Onanista, s’enfronten a la solitud per separat. D’aquesta manera estrenyen les seves mans en la distància per fer un “solo”.

Rorschach
 
2014_3:55 min

“El test de Rorschach és una tècnica i mètode projectiu de psicodiagnòstic creat per Hermann Rorschach. Consisteix en una sèrie de 10 làmines que presenten taques de tinta, les quals es caracteritzen per la seva ambigüitat i falta d’estructuració. Les imatges tenen una simetria bilateral, que prové de la forma en què originalment es van construir: doblegant un full de paper per la meitat, amb una taca de tinta al mig.”
De vegades l’art sembla no tenir sentit. L’artista pot generar els seus raonaments conceptuals, però és l’espectador qui en última instància dóna sentit a l’obra creant un diàleg entre tots dos.
En aquesta peça l’artista només tracta de trobar-se a si mateix a través de les taques de tinta que esbossa amb el seu cos. Amb ajuda de la simetria crea formes suggerents que donen peu a múltiples interpretacions, tal com va fer Rorschach amb les seves fitxes el 1921. Tan sols cal un espectador que acabi de donar sentit a aquestes figures.

System
 
2014_4:49 min

Sistema
– un grup o conjunt d’elements interrelacionats, interdependents, o que interactuen, formant una entitat col·lectiva.
– qualsevol esquema de classificació o disposició.
– un mètode o complex de mètodes.
– un punt de vista que la doctrina utilitza per interpretar una branca del coneixement.
– el sistema ⇒ (sovint del capital) la societat vista com un entorn per explotar, restringir i reprimir individus.
– sistema operatiu ⇒ una col·lecció de programari que gestiona els recursos de maquinari de l’ordinador i proporciona serveis comuns als programes informàtics.
Tot sistema necessita unes bases establertes que el sustentin i n’evitin el col·lapse. Sens dubte el sistema socioeconòmic que empara els humans no està exempt d’aquestes regles. Per a un correcte funcionament cal programar els terminals / individus amb les nocions bàsiques de funcionament. Les normes socials i la religió són només algunes, ja que qualsevol estímul rebut de l’exterior és assimilat com a propi. Aquesta peça pretén ser una al·legoria digital (al més pur estil de segle XXI) de com El Sistema insereix en nosaltres les pautes bàsiques per a la seva perpetuació, essent els propis individus els que en defensen les bases, el seu Sistema.

Incomplete
 
2015_5:50 min

incomplet, ta
adj. No complet, defectuós, imperfecte.
Voldria parlar sobre l’anhel, aquesta sensació que fa sentir-se incomplet o que alguna cosa falta, sense saber què. És com si al trencaclosques de la felicitat li faltés una peça. L’anhel ens impulsa a buscar i intentar aconseguir els nostres objectius, però al mateix temps pot desembocar en un estat de malenconia i ansietat per no poder gaudir d’allò a què s’aspira. Incomplete és un petit assaig sobre aquesta sensació, la set de sentir-se incomplet, l’amputació de l’ànima.

Dust we are
(SHORT VERSION)

2015_10:12 min    

Una nebulosa còsmica pareix una estrella. Aquesta, al seu torn, dóna a llum nous elements des de les seves entranyes, que al seu torn donaran pas a la vida. Tota aquesta vida que va existir, existeix i existirà està formada per la mateixa pols d’estrelles que es va crear fa eons.
Tal com va enunciar amb molta brillantor Carl Sagan: “Som pols d’estrelles”.

Cum Dederit
 
2015_6:58 min

Cum. Del llatí: a) cum: amb (preposició); b) cum: quan, com, al… (subordinant).
De l’anglès: a) combinat amb; també usat per descriure coses amb una naturalesa o funció dual; b) líquid blanc i espès que conté els espermatozoides i que és ejaculat pel tracte genital masculí.
Dederit. Del llatí “do, das, dare, dedî, datum”: donar (verb). Perfet [3ª persona singular futur perfet, indicatiu, activa, 3ª persona singular pretèrit perfet, subjuntiu, activa].
Els poders místics de Príap, déu menor de la fertilitat en l’antiga Grècia, s’han vist desbordats. Com una cerimònia ancestral, la fertilitat que emana de les seves entranyes ha elevat el nivell de població mundial fins a unes cotes mai vistes fins ara.
El creixement exponencial de la població humana només es pot entendre gràcies a l’agricultura intensiva, que s’està desenvolupant des l’últim segle. Però amb més de 7.000 milions d’habitants el nostre planeta sembla estar patint els efectes d’una plaga incontrolada.

Golden Fountain

“Els he tirat a la cara l’ampoller i l’orinal i ara els admiren per la seva bellesa estètica”. Marcel Duchamp
Fer l’obra va deixar de ser necessari des que Duchamp proposés els seus primers ready-mades. Qualsevol objecte tret de context podia convertir-se en art. Objectes quotidians, vulgars, que s’eleven a un estatus especial a l’emprar-se en una manifestació artística. Però aquest art necessita una infraestructura per existir.
L’art s’ha convertit en un objecte de luxe que alimenta un mercat voraç, assedegat de novetats, i que dóna valor als objectes mitjançant la retòrica. Els diners són la veritable filosofia de l’art que anomenem contemporani.
Afortunadament l’art no ha mort, ja que la producció és massiva i l’obsolescència de les obres aclaparadora. En aquest punt és inevitable fer-se la mateixa pregunta que Duchamp un segle després de presentar la seva emblemàtica obra: què considerem art?

Ribbon

El VIH ha passat de ser una malaltia mortal a una de controlable amb bona qualitat de vida i pronòstic favorable. Sí, als països rics, perquè en els pobres la gent segueix morint de sida. Fem un brindis per aquests morts que la Big Pharma deixa pel camí amb el bloqueig de medicaments a través del sistema de patents. Brindem també pels seus grans beneficis i després posem-nos un llaç vermell.

Cuerpos indetectables

El VIH és una malaltia crònica que amb la supervisió i el tractament adequats no revesteix gaire gravetat. Les persones seropositives en tractament i amb càrrega viral indetectable no transmeten el virus. No obstant això, la nostra societat segueix invisibilitzant les persones seropositives sota l’estigma i el tabú. Es converteixen així en “cossos indetectables”. Aquesta acció va servir per fer públic el meu estat serològic: VIH+

El Inviolable

L’article 56.3 de la Constitució espanyola dicta que “La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat”. Aquest fet comporta que el principi bàsic d’igualtat de tota democràcia se’n vagi en orris.

HIV Rejected

Mentre el VIH s’ha convertit en els últims anys en una patologia controlada que no és greu i infinitat d’estudis demostren que el tractament efectiu fa que les persones portadores no transmetin el virus, la societat s’ha quedat endarrerida. L’estigma continua entre els nostres cossos seropositius i amb ell, el rebuig. Els cossos seropositius s’enfronten al rebuig en cada interacció personal quan aquest estatut és o hauria de ser revelat. Això porta les persones VIH+ a viure amb angoixa la seva condició de seropositivitat, a l’ocultació i a la por.
Però aquesta discriminació no només es queda en el pla personal. Segons un estudi de la Clínica Legal de la Facultat de Dret de la Universitat d’Alcalá i CESIDA, durant l’any 2015 la majoria dels casos de discriminació a què es van enfrontar les persones seropositives a Espanya van ser: l’accés als llocs de treball públics (Forces de Seguretat de l’Estat); l’accés a serveis (contractació d’assegurances i serveis privats); la confidencialitat de les dades personals i la vulneració del dret a la intimitat (revelació de l’estatus serològic i submissió a la prova de VIH).
Encara queda molt per fer perquè els cossos seropositius no siguin marcats amb un “rebutjat”.

AUTORETRAT

La flexión del yo 

2020_5 min 

Entre el somni i la realitat. Visc en el meu cap i somio en el món real. Trepitjo el terra quasi sense trepitjar-lo. Penso el món quasi sense voler mirar-lo.
Indolència, desànim, depressió, inexistència, lluita, renéixer. El cicle comença i acaba; comença, es flexiona i reflexiona per tornar a començar.
Pensaments, pensaments, pensaments, dolor. Pensaments i després dolor, o dolor d’existir. La meva consciència és dolor.
Un petit raig de llum, una esperança, una visió de futur quasi en color.
Una acció i un pensament. El pensament es torna acció. Dolor i després pau. Dolor i després performance. Performance i després pau.
Després, tot es torna a flexionar i així el principi comença pel final.

E D I C I O N S   A N T E R I O R S __ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __2017__ 2018 __2019 __