|
||||
flux videocapsa |
||||
Videoinstal·lació col·lectiva on s’experimenta amb formats alternatius de presentació de les obres videogràfiques, integrada per deu vídeos inèdits de IVÁN CANDEO, MARTA GRIMALT CANALS, ADRIÀ GUARDIOLA, JULIA JUÁNIZ, LLAPISPANC, BEATRIZ MÍNGUEZ DE MOLINA, MATILDE OBRADORS, MARTÍ SANS, ELENA VILALLONGA i ULRICH WEITZEL. Per veure els vídeos, cal obrir les capses i posar-se els auriculars. |
||||
Caracas, 1983. Rep el títol de Professor, menció Arts Plàstiques, a la Universidad Pedagógica Experimental Libertador, Instituto Pedagógico de Caracas (2008). Va cursar estudis d'Història Contemporània de Veneçuela i Teoria i Història de les Arts Plàstiques. A més, ha realitzat estudis complementaris de "cinema experimental" a l'Aula Xcèntric del CCCB i actualment forma part de Master LAV: Laboratorio audiovisual de creación y práctica contemporánea a Madrid.
|
2016-2018. 4:55 min. Sense so
|
|||
Mallorca, 1989. És directora de cinema. El seu cinema. Ha experimentat amb peces de videoart i curtmetratges en formats digitals i en super 8, sempre amb un toc surrealista i fantàstic. Alguns dels seus vídeos són Llum (Barcelona, 2012), Zeit (Berlín, 2012), Zoapre (Islàndia, 2015), It 's all because of you (Desert Joshua Tree, San Francisco i Los Angeles, 2017) o la paròdia amistosa per al còmic de Cristian Robles, Mameshiba (Barcelona, 2017). Documentals com Streetlight Anxiety (Los Angeles, 2016), Sorellidnap y Sorejuga (Los Angeles, 2016), Cartapacio (Pamplona, 2017) o Llobre Gat (Barcelona, 2018). El seu primer llargmetratge, Desierto en tu mente (2017), és una road movie en psicodèlic super 8 blanc i negre, rodada per Califòrnia, Barcelona i Mallorca, en col·laboració amb el Tiro Park Film Center de Los Angeles, Estruch de Sabadell i amb suport de Illenc - Govern de les Illes Balears. La podeu gaudir a Filmin. Aquestes obres han estat presents a diferents mostres d’art i festivals de cinema com l’Echo Park Film Center de Los Angeles; al VCLA Video Collective of Los Angeles; Limited Ink Studios, Hollywood, Los Angeles; Glendale Open Arts & Music, California; Se Alquila Proyecto, Guayaquil, Ecuador; Festival Internacional de Cine Extremo San Sebastián Veracruz, Mèxic; Es Baluard, Museu d’Art Contemporani de Palma de Mallorca; Mostra Internacional de Films Dones de Barcelona, Filmoteca de Catalunya; Hangar, Centre de Producció i investigació de les Arts Visuals de Barcelona; CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona; WeArt, Centre Cultural Born de Barcelona; Flux Club, Antic Teatre de Barcelona; Pantalla Fantasma - Cine Estudio, Círculo de Bellas Artes de Madrid; Festival de Cine de Formentera i Eivissa Cine Fest, entre altres. Ha realitzat residències com a artista visual a l’Estruch de Sabadell i a Ca’n Timoner, Santanyí, Mallorca. Guanyadora de premis al Barcelona Visual Sound, Shorts In Fest i Films In Fest. La Marta vol treure’t un somriure inquietant amb les seves obres i que procuris endinsar-te en les noves dimensions que et presenta. Deixa’t dur, si pots, i a veure fins on arribes.
|
2018. 5 min Intèrprets: Marta Grimalt, Cristian Robles i Craig Amromin
|
|||
Barcelona, 1990. Director de fotografia i realitzador, combina ficció, documental i videoassaig. A més, imparteix algunes classes a ESCAC i cursa un màster de Teoria del cinema. Ha participat en projectes reconeguts com King Mob Artefact, Ringo (seleccionat a Sundance tv), Con vistas (tutelat per Abbas Kiarostami) o projectes més experimentals com Pisito, curtmetratge realitzat amb la seva família. Articula el seu treball entorn a l'amor, el cinema i la política.
|
2018. 5:30 min
|
|||
Arellano, Navarra, 1956. El cinema és la meva vida. Des de1990 treballo com a muntadora de pel·lícules i documentals: Carlos Saura, Víctor Erice, Rafael Gordon, etc. Com a directora, intento descobrir altres formes de narrativa dins del cinema experimental i el videoart. També faig fotografies i instal·lacions. Algunes de les meves peces de videoart: Besos, La Mujer, José, Colores, Emigración, El grito de Guernica, El laberinto de Oteiza, Burka, Tan lejos - Tan cerca, Tauromaquia onírica, El discurso Chaplin, Mankind (escollit per a GESAMT projecte de Lars Von Trier), Bombas No Bombs. I alguns documentals: Kamarada (2018), sobre la vida de Celestino Uriarte del PCE; Sin Fin (2017), sobre la vida d'una artista; El lenguaje de los objetos (2013), sobre l'artista Marijose Recalde; El vuelo de Dora Salazar (2011), sobre l'artista Dora Salazar. .es.wikipedia.org/wiki/Julia_Juániz_Martínez.
|
2013. 4 min En la meva obra he intentat plasmar un procés mental que demostra l'expressivitat de la pintura aplicada a la imatge en moviment, amb una combinació de colors i un divertit joc entre la imatge i el so. Un bon exemple de la particular poesia cinematogràfica.
|
|||
Barcelona, 1971. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Dos esdeveniments marquen un punt d’inflexió en el seu recorregut artístic: quan és seleccionat a l’exposició “Il·lusionistes” (Can Felipa, Barcelona, 2008) i quan li encarreguen un taller de dibuix-acció i la presentació performativa dins l’exposició “L’espai de l’intent” (organitzada per Hangar. Can Felipa, 2010). Amb Wioityuwoityuo ha desenvolupat música amb performance i videotracks. També ha col·laborat amb músics en diferents projectes musicals sempre des de la vessant de l'art d'acció. Té el taller a la fàbrica de creació La Escocesa. Aquest entorn físic li facilita un espai ideal per als seus interessos creatius: per posicionar-se dins dels marges de l'ambient artístic de la creació i aprofitar les energies pròpies del centre, i ha esdevingut un element central de les seves activitats. El marc referencial és l’art d’acció de protesta artística, amb una dinàmica cap a la “deriva”, la pobresa material i estètica, primitiva i sense sentit. L’obra és un conjunt divers d'accions, accions participatives, action-drawings, accions musicals, texts, missatges escrits a mà, missatges de correu electrònic, el blog, imatges, vestigis i residus de les accions, vídeos, gravacions, música, soroll, art sonor, instal·lació, i força quantitats d’art efímer en constant autoconsumició al voltant de la idea dels desenvolupaments i del taller-estudi, que és una instal·lació de llarg recorregut, com un abocador d’objectes i envasos, papers i residus. A La Escocesa, a més, hi ha el pati amb la xemeneia, on hi desenvolupa una certa activitat nocturna de jardí, una mica subterrània, amb la instal·lació de flors decoratives (gira-sols de floristeria), objectes diversos.
|
2018. 4:59 min En aquesta obra hi ha acumulació. Les imatges provenen d'accions en solitari que pretenen eixamplar el tempo dels fets, sense presses, proposant un "entorn" per fer "coses" i per als alliberaments d'insectes i cucs, portats de casa i descarregats al pati de la xemeneia. Your download has started funciona com un seguit de petites accions que he anat documentant, i té la intenció de ser una obra-obra, no com un només anar afegint sinó, sinó com un així successiu on "davant d’un membre de la proposició, designa que allò que neguem tocant a un membre precedent, ho afirmem del membre precedit de sinó" (dlc.iec.cat). El so és el propi amb altres sons i sorolls afegits, fets amb instruments o objectes, de tarda, capvespre, nit, o foscor.
|
|||
Barcelona, 1979. És arquitecta i artista visual. Viu entre Barcelona i Madrid. La seva obra personal opera en les relacions entre el temps, l'espai, el moviment, el paisatge o la natura i els éssers humans. Les seves obres participen regularment en festivals de videoart i cinema experimental internacionals i s'exhibeixen a la galeria d'art contemporani H2O de Barcelona.
|
2018. 4 min Un cercle fet de moviment constant. Presència efímera del símbol de la vida. Ritme, energia i cos sota l'aigua.
|
|||
Barcelona, 1957. Artista visual i investigadora. El seu treball explora els "espais ferits", en referència a l’impacte que deixa el pas del temps i el progrés; al paisatge i les seves mutacions; a la condició de la dona. Des del 2015 treballa la relació que tenim amb els aliments, les patents de llavors, l’ecofeminisme com a alternativa: Vestir-nos elegants per menjar cadàvers (Arts Santa Mònica) i Postcinematic feast [ser comida] (Fabra i Coats i Galleria Pescheria/Italia). Fa un acostament íntim i poètic a les temàtiques i problemàtiques socials que aborda, però deixa veure una fina capa d'ironia. Va començar realitzant curtmetratges i posteriorment videoart i performance. Els seus films han rebut reconeixement internacional. Ha exposat al LOOP Festival a la Galeria Balaguer. Ha estat codirectora del Laboratori de Producció Audiovisual i Cultural "Live Online" al Mèdiaquiosc. És doctora en Comunicació Social, imparteix classes a la UPF. Desenvolupa la pràctica artística com a investigació; és incansable en l'estudi dels processos de generació d’idees.
|
2018. 5 min Vaig anar a Croàcia amb la idea de gravar l’impacte de la guerra a les façanes d’alguns edificis i em vaig trobar amb Kupari (a deu kilòmetres de Dubrovnik), “la badia dels hotels abandonats”; cinc hotels que són els esquelets d’un passat pròsper. Em vaig passejar durant hores entre les runes, veient els impactes de les bombes i de les bales. Vaig sentir els crits i les veus de la guerra... i de totes elles, la que es va fer més persistent en la meva ment, va ser la veu de la dona. Una veu trencada entre les bombes.
|
|||
Barcelona, 1954. Realitzador i productor audiovisual. Del 1977 al 1982 funda i dirigeix amb Pere Marcilla la distribuïdora i llibreria Cosa Nostra, especialitzada en antiautoritarisme. El 1979, publica el llibre Tintín, grandezas y miserias de un mito que cumple 50 años. El 1982 crea el taller de vídeo Altervideo per treballar en el medi educatiu i especialment del treball social, on col·labora amb la D. G. de Justícia Juvenil i Presons del Departament de Justícia. Durant dos anys promou un taller de vídeo amb joves que estan sota mesures judicials. Imparteix cursos per a educadors de presons i inicia projectes pilots a diverses presons de Catalunya. A partir de 1990 Altervideo es converteix en productora i es dedica a realitzar i/o produir vídeos documentals, publicitaris i de creació. Al 2009 inicia un procés de recerca sobre el judaisme i la judeofòbia que culmina amb l'estrena del documental L’estigma? al 2012. El 2017 estrena el documental Oriol Perucho in memoriam sobre els seu amic i referent clau de les avantguardes musicals dels anys 70, Oriol Perucho.
|
2018. 3:51 min L’Oriol Perucho ens va deixar el gener del 2016; era un dels referents clau de les avantguardes musicals del anys setanta i, per damunt de tot, un amic. El 1997 va col·laborar juntament amb altres artistes de diferents disciplines en la festa-exposició dels 15 anys d’Altervideo a Can Felipa. L’Oriol va intervenir amb un solo de bateria de 31 min. Aquesta peça és una revisitació d’aquell solo, perquè el que va fer llavors encara és vigent avui. Perquè la seva manera de fer, la seva música, la seva obra, al meu entendre, és i sempre serà susceptible de revisitació. Perucho forever!
|
|||
Barcelona, 1966. Filmo per transformar la realitat a mesura que s’imposa. Quan filmo furgo dins el meu magatzem, l’inconscient, i a vegades es produeix l’acte cinemàtic. Llavors, escolto, respiro i puntuo. Quan edito faig servir les impressions de la meva percepció i intento produir ressonàncies emocionals i visuals alhora que temàtiques, en un joc sinestèsic dels sentits. L’escolta de l’ambient natural és el millor guionista, el millor director escènic. Després intervinc, jugo. Entenc que el joc no és l’antítesi del que és seriós, sinó l’antítesi de la realitat. Filòloga de formació, Elena Vilallonga es dedica a la creació de films de diversos formats i metratges, tant de ficció, com documental i experimental, activitat que compagina amb la traducció de novel·la i assaig i l’escriptura de poesia.
|
2018. 3:27 min Ens aboquem a la videocapsa com s’aboca el bestiar a l’abeurador, i descobrim l’aigua i els seus habitants, la vida d’un capgròs, un “home petit” que, tot i gaudir d’un cap i d'una cua, té el cos encara per fer. Els organismes animals i vegetals transiten a l’arbitri del vent i les corrents. Sobre la terra del voltant, un cop la vegetació ha ensorrat la maquinària agrícola, tornem a començar un nou cicle.
|
|||
Mannheim (Alemanya), 1958. Rendista, operador de steadicam, fotògraf, animador stopmotion, representant del déu Schubabh (déu de l'oci a Alpha Centauri, actualment exiliat al planeta Terra). |
2018. 4:43 min Amb la seguretat que el planeta terra té els dies comptats i que el sistema solar serà eliminat per una supernova (que no s'espanti ningú, encara falta temps, però passarà), l'ésser humà i els que s'hi apuntin han de començar a preparar-se per a una altra emigració. El projecte Enciclopedia galáctica (obra en progrés) pretén ser una ajuda per als futurs cosmonautes. Mitjançant petits tutorials s'expliquen els diferents costums alienígenes, el menjar, el medi ambient i tot el que cal tenir en compte per evitar disgustos i malentesos. Aquí es presenten quatre tutorials, triats a l'atzar.
|
|||
edicions anteriors: __ 2000-2004 __ 2005 __ 2007 __ 2008 __ 2009 __ 2010 __ 2011 __ 2012 __ 2013 __ 2014 __ 2015 __ 2016 __ 2017 __
|
||||