NORA ANCAROLA

Buenos Aires, 1955. Des de 1978 viu a Barcelona. A partir de 1998 dirigeix juntament amb Marga Ximenez MX ESPAI 1010, espai d’art contemporani de Barcelona. Amb ella també crea Edicions1010 el 2004.Va participar activament en la creació de la PAAC, Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya dins la Junta directiva fins als inicis del 2018.

A mesura que avança el temps, el seu treball està cada vegada més relacionat amb dos aspectes de la realitat que la preocupen especialment: la capacitat dels llenguatges artístics per aportar noves lectures als petits –o grans– relats històrics i la realitat social i, d'altra banda, l'observació i la utilització dels processos creatius, en la seva potencialitat per gestionar el malestar individual i sistèmic com a instrument de transformació.

Trilogia de la privadesa, Optimització Combinatòria i Polititzacions del malestar demostren també la importància que va adquirint en la seva obra el treball compartit i la seva dimensió social i política. Actualment treballa en Temps de Plom i Plata, un arxiu que conté disset projectes relacionats amb les derives obligades dels desarrelats, dels que han hagut de marxar involuntàriament del seu lloc d’origen (L’arrelament, ¿Dónde durmieron nuestros abuelos?). Tracta també de les petites i grans derives migratòries que tenen ben poc a veure amb el “flâneur” baudelairià i sí, en canvi, es troben més a prop del passejant benjaminià, dels moments íntims i intransferibles:  Moments de plom, La maleta kafkiana, Trauma, Imatge i memòria, són alguns dels projectes relacionats.

.www.noraancarola.com.

LA MALETA KAFKIANA

2018. Instal·lació en loop. Sense so

La visualització del text inexistent, el text involuntàriament imprès i el text no dit, només és possible amb l’absència de so. Tots ells podríem dir que estan relacionats amb el text acotat i amb la imatge muda. Tres maletes (la tercera mai ha existit) ens permeten comprendre tres històries que fan la Història.

MALETA 1. En el llibre La meva travessia dels Pirineus, Lisa Fittko narra la inesperada visita que va rebre un dia del setembre de 1940, quan es trobava en una estreta i petita golfa a Port-Vendres: era Walter Benjamin, qui, com molts altres, s'havia refugiat a Marsella quan els alemanys havien envaït França. Portava una maleta que suposadament contenia un manuscrit. El 26 de setembre van trobar Benjamin mort a l’habitació d’un hotel de Portbou. El manuscrit mai no s’ha trobat.

MALETA 2. A Praga, setze anys abans, Franz Kafka aplega en una maleta milers de documents, escrits, textos, cartes, anotacions i dibuixos. Els encomana al seu amic i marmessor Max Brod fent-li prometre que els cremarà quan mori. Brod no li fa cas, els salva del foc i supervisa la publicació de la major part dels escrits que es troben en el seu poder: La metamorfosi, El castell, El judici i Amerika, qualificades com unes de les obres més importants de la literatura universal.

MALETA 3. Actualment hi ha uns 244 milions d’immigrants internacionals en el món. Hi ha cents de milers de persones esperant a les fronteres, cada vegada més infranquejables. Entre abril i desembre de 2017 s'han pogut comprovar prop de 5500 persones mortes en rutes migratòries. El nombre real és desconegut, però se suposa que pot superar en diverses vegades la xifra oficial. La majoria són dones i nens que han mort en el mar. No tenen veu, no porten maleta.

Segons Walter Benjamin, «Davant la llei» de Franz Kafka és un dels contes més perfectes en llengua alemanya.