Dels S8 de Califòrnia a primers dels setanta a la instal·lació/projecció

del Festival de Cinema de Venècia 2015

ANTONI MERCADER

És molt enrevessat adjectivar i qualificar un artista que ha mantingut i manté continuadament una producció rellevant al llarg de quaranta-cinc anys. És impossible senyalar Antoni Muntadas (Barcelona, 1942; viu a Nova York des de 1971) amb un sol qualificatiu i tractar d'encasellar-lo en qualsevol, o en moltes de les tipologies que habitualment són presents en una manifestació com el festival FLUX, nascut el 2000 i que es defineix amb “voluntat de continuïtat per ajudar a omplir un buit important en la difusió del vídeo de creació a la nostra ciutat”.

Estem davant d'una autoria que ha deixat constància d'una gran amplitud d'actituds i compromisos en el terreny de les arts visuals, l'antropologia, l'arquitectura, les ciències socials i les humanitats, cultivant moltes àrees d'interès; que durant aquest llarg període de temps ha fet ús de la majoria dels modes de producció i presentació, i que ha emprat els més variats dispositius metodològics i tecnològics en l'àmbit de l'audiovisual i multimèdia.  

Vegem-ho:

1971-1972, Muntadas realitza una sèrie d'accions i experiències subsensorials que són guardades, enregistrades, primerament sobre film S8 i després en vídeo i suposen l'inici de la seva producció audiovisual.

2015, Muntadas és convidat a presentar una videoprojecció pública amb pantalla gran de Dérive Veneziane en el Movie Village del Giardino-Lido de l'1 al 12 de setembre durant la celebració del 72è Festival de Cinema de Venècia.

Entre aquestes dues fites, hi trobem una diversitat de plantejaments, projectes i execucions molt significativa de l'expressió i la creació audiovisual i multimèdia:

Quan involucra –dintre els seus camps d'intervenció– (1) el paisatge dels mèdia, concepte que ell ha contribuït a conformar, com queda molt aviat patent en la instal·lació Confrontations (1974), una comparació de la televisió, del carrer i de la premsa, o a On Translation: El aplauso (1999), una videoprojecció en tríptic sobre la convenció política i social de l'aplaudiment en els esdeveniments de gran públic.

Quan és crític amb les esferes de poder, a la instal·lació i ambientació multimèdia The Board Room (1987), una recreació de la tipologia institucional i corporativa de la sala de juntes on s'exerceix el poder, que es va veure al Palau de la Virreina de Barcelona la tardor de l'any següent formant part de l'exposició Passatges, un conjunt d'intervencionsenuna multiplicitat d'espais de l'edifici seu de la Regidoria de Cultura.

Quan actua en territoris d'allò públic, com seria el cas d'Acció (1974) que situava un televisor al bell mig del carrer Comerç amb la inscripció Arte<>Vida a la pantalla,o creant This Is Not An Advertisement (1985), un programa d'animacions sobre els missatges publicitaris que va passar per la pantalla gegant lluminosa de Times Square de Nova York, per encàrrec de la Public Art Fund. Inc.

Muntadas recrea i desconstrueix espais d'espectacle com es fa evident a Stadium Sèrie (1988-2011), un complex projecte multimèdia que comporta un desplegament constructiu i de projecció amb un seguit de presentacions enriquides amb imatges de cada lloc i context on s'ha instal·lat; de Banff, Canadà (1989) a València (1992) per citar tan sols dos emplaçaments.

Pren esment a dispositius dels àmbits de la traducció com queda palès ben aviat a Liège 12/9/77 (1977), un vídeo sobre la singularitat lingüística de l'emissió televisiva a la ciutat belga del mateix nom; i per descomptat a tota la sèrie de projectes On Translation, bona part dels quals –uns vint-i-vuit– es va mostrar a la monogràfica de l'any 2002 al MACBA.

Muntadas aborda la construcció de la por en la realització del dos films On Translation: Fear / Miedo (2005) i On Translation: Miedo / Jauf (2007) en una anàlisi dels espais de no pertinència i de confusió a les fronteres de Mèxic / EUA, primer i Marroc / Espanya, després. Molt sovint ha recorregut i recorre a sistemàtiques de la interpel·lació. Un altre  exemple d'aquest neguit seria el cas de Between the frames.The Forum (1983-1993),  projecte mostrat íntegrament al MACBA el 2011. Es tracta d'un projecte desenvolupat a partir d'entrevistes a un gran nombre de representants dels estaments artístics que són presentades sota una estructura modular de planta circular segons un organigrama organitzat per a les diferents funcions i papers de cadascuna de les persones que hi intervenen.

Aposta obertament per la idea de l'arxiu a TVE: Primer Intento (1989), un vídeo de 46 minuts que fou encarregat per l'emissor públic i que mai ha estat emès. Fet que va donar peu que Muntadas es plantegés el projecte fonamental  d'un arxiu on line (The File Room) que documentés els actes de censura.

Al·ludeix directament als sistemes de l'art a Exposición - Exhibition (1985-1987)  realitzada inicialment a la Galeria Fernando Vijande de Madrid (1985), on es mostraren un conjunt de dispositius de presentació com marcs, vitrines, projeccions, etc., buits, sense continguts i il·luminats, a tall de reflexió semàntica.

En un altre ordre de coses, la metodologia de treball de Muntadas respon a actituds i divises de comportament postmodern. Ho podem comprovar sovint quan acudeix a la desconstrucció en el cas d'E/Slogans (1987), una tasca de fragmentació d'anuncis publicitaris extrets de l'emissió televisiva; o a l'apropiació amb Crèdits (1984), proposant una acumulació de títols de crèdit uns darrere els altres; o a la documentació amb Political Advertisement (1956-2016), una selecció d'espots de propaganda política emesos per la televisió nord-americana durant els períodes electorals, que constitueix un ampli recopilatori que es va enriquint cada quatre anys, en el qual comparteix autoria amb Marshall Reese.

Pel que fa a una estricta singularitat videogràfica, Muntadas ha cultivat les diferents formes de presentació o monitorització, entrant decididament en la dualitat monocanal / multicanal. Així és com ens trobem amb el pas de propostes tricanal com The Last Ten Minuts I/II (1976-1977) a altres d'una sola pantalla com Video is Television (1989) o a la pluralitat aconseguida en la seva representació a “1ères Rencontres Vidéo d'Elne” (Rosselló) on una paret de televisors oferia les emissions televisives espanyoles i, davant per davant, una altra emetia les franceses, reproduint així la conflictiva situació de la frontera mediàtica.

Fa ús del CC circuit tancat TV com una de les particularitats del mitjà, bé en els inicis del videotape recording a Bars (1977),més endavant a Personal / Public (1981), o bé al sistema de senyalització creat per a la intervenció al Palau de la Virreina amb Passatges (1988) i a La Sala de Control (per a la ciutat de Barcelona) al CCCB el 1996, una  instal·lació en forma de panell de 3 x 3 pantalles de vídeo alimentades per les càmeres de seguretat del centre.

Per descomptat que Muntadas, responent a la idiosincràsia de la primera generació de videògrafs, ha tingut i té un gran interès pel fenomen de la televisió. Es manifesta radicalment entre moltes altres ocasions a l'inici de la seva singladura artística amb Cadaqués Canal Local (1974), quatre jornades de la primera experiència de televisió local sota la dictadura franquista i la instal·lació La Televisión (1980), una projecció de diapositives d'imatges dels mèdia sobre un passiu televisor apagat.

Respecte a l'ús que Muntadas ha fet i fa de les formulacions pròpies de l'audiovisual expandit podem posar en consideració el projecte The File Room (1994), una instal·lació i una de les pàgines web més antigues d'Internet (en el rànquing d'aquell any va figurar entre les deu més visitades), que es van veure a l'exposició monogràfica de Muntadas Des/Aparicions (1996) a Barcelona al Centre d'Art Santa Mònica, ara Arts Santa Mònica. Treball que, com hem senyalat abans, va lligat al vídeo TVE: Primer Intento (1989). Actualment http://thefileroom.org pertany, per cessió del seu creador, a una associació non profit dels EUA que vetlla contra la censura.

Una altra implicació del treball a la xarxa és On Translation: The Internet Project, realitzat per encàrrecdeDocumenta X de Kassel el 1997 i que mercès a la col·laboració del Goethe Institut una senzilla frase originàriament en anglès fou traduïda a 23 llengües diferents a la manera d'un joc dels disbarats en línia.

És en el mode de producció digital on Anarchive produeix l'”Interom” (accés a Internet a partir d'un CD-ROM) Media Architecture Installations (1999) editat pel Centre George Pompidou amb col·laboració de la Fundació “La Caixa” i presentat a la Mediateca d'aquesta institució. Una exploració interactiva pels arxius dels seus treballs més coneguts, una mirada crítica de la funció dels mèdia i al voltant de la noció d'”espais híbrids”(es pot descarregar a http://www.anarchive.net/).

Hem vist, doncs, que:

La producció audiovisual i multimèdia de Muntadas, bé en el pla del contingut, bé en el de la forma, s'organitza conforme a les característiques definitòries dels mèdia actuals i respon i obeeix a tota mena de conceptualitzacions i condicionants tecnològics. En definitiva, es constata el fet de treballar en tota mena de tipologies –ens referim a etiquetes, gèneres, subgèneres, tendències i/o moviments– amb les quals l'art contemporani ha contribuït i significat les formes d'expressió audiovisual i multimèdia dels setanta fins avui. Començant pels comportaments del primer conceptual i l'esperit contestatari contingut en l'expressió TV is not VT Muntadas ha jugat tots els papers de l'auca, de la teoria i pràctica de la comunicació i de les disciplines tecnològiques dels mèdia. Li ve de lluny l'actitud ecomediàtica des d’Acción TV (1972), autoretrat amb una T i una V tapant-li els ulls.

Acabem de resseguir a grans trets una trajectòria plena de propostes i projectes que atenen al contingut conceptual de cadascun dels projectes i també a la mediació a través del component processual (SW) del programari i l'estructural (HW) del maquinari. Com sospesar l'especificitat videogràfica en la producció Muntadas? Hem de considerar-lo un artista dels mèdia (Media Artist)? Creiem que l'expressió audiovisual és substancial en la seva praxis i segurament, com no pot ser d'altra manera, podem assegurar que està en consonància amb el paper que la comunicació audiovisual (l'expressió i la comunicació en imatges) té en les relacions humanes d'ençà els anys setanta del segle passat just quan ell va començar amb els S8 de Califòrnia, fins arribar als nostres dies quan fou convidat al Festival de Venècia i ara quan es presenta al festival de vídeo d’autor FLUX 2016. 

(1) Seguint les constel·lacions amb les quals Daina Augaitis va cartografiar i articular l'extensa producció present a l'exposició Muntadas: Entre/Between del MNCARS el 2011.

ANTONI MERCADER. HISTORIADOR DE L’ART DELS MÈDIA, PRODUCTOR I PROFESSOR DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL JUBILAT. COEDITOR EL 2013 DE PUNTOS DE ENCUENTRO EN LA ICONOSFERA. ASSESSOR DE LA MEDIATECA CAIXAFORUM (1995-2007). COAUTOR EL 1980 D’EN TORNO AL VÍDEO, REEDITAT EL 2010. MEMBRE DEL CONCEPTUALISTA GRUP DE TREBALL (1973-1975). PERTANY AL GRUP DE RECERCA LMI DE LA UB.

.antonimercader@gmail.com.