| |
“Neix a Barcelona el 56. Des de l’any 1975 treballa en fotografia,
cinema i vídeo. A partir de 1985 pren partit pel potencial propi del
vídeo, de professional es transforma en amant i hi oposa l’actitud
independent de l’experimentador que tracta de desenvolupar un treball
personal i coherent”.
“El seu treball proposa diferents menes d’experimentació visual, amb
una concisió i precisa elaboració dels comptats elements que entren en
joc en cada cas, sense oblidar el so. Cada peça és llavors com un
impacte, breu en duració però suficientment dens com per no esgotarse
d’un cop d’ull.”
“Dues referències apunten una doble constant en el treball de Pueyo a
partir de Pel meu art...: el cos com a objecte visual principal i
l’estructura electrònica de la imatge com a matèria mal·leabilitzada”.
Els cossos electrònics, EUGENI BONET, ESCRIPTOR MULTIMÈDIA
“Les obres d’en Joan Pueyo per universals i acabades que siguin,
ratllen l’harmonia d’aquelles obres que aspiren a l’absolut però
resten deliberadament inacabades. Aquesta sensació, i ell ho sap, és
compartida per altres companys que coneixen el seu treball. Les seves
obres deixen l’espectador en un buit intencionat donat per la fissura,
el tall. Un tall que sentim a la carn com si fos viva, un tall que ve
d’unes mans, d’uns dits que me’ls imagino prement botons i tecles tal
com si fossin esmolats ganivets, i on l’atzar d’allò trobat conviu amb
un càlcul minuciós, quasi maniàtic, que controla la complexa energia
de la tecnologia. D’aquesta manera l’ús tecnològic, allò que podríem
anomenar les característiques del mitjà, es correspon de manera
perfecta amb la seva voluntat de trinxar”. Trinxar la carn, JESÚS
MARTÍNEZ CLARÀ, CRÍTIC D’ARTS VISUALS
“Una de les coses que més sorprèn quan s’observen els treballs de Joan
Pueyo és la capacitat que té per construir un ritme visual que mai no
acaba d’agafar una direcció única perquè conjuga imatges i temps,
lectures i aproximacions, metàfores i signes successius”. Vademècum
videogràfic, VALENTÍN ROMA, HISTORIADOR DE L’ART
“La decisió d’incorporar una estructura escultòrica de ferro en
algunes de les obres forma part d’una estratègia per tal de
singularitzar-les i, d’altra banda, defugir l’estructura narrativa
associada amb les imatges mòbils. Els cossos electrònics, EUGENI BONET,
ESCRIPTOR MULTIMÈDIA
<< |
