| Carles Hac Mor
| CONTRA EL SENTIT
| Ester Xargay
| UTOPIES HÍBRIDES: CULTURA DE L’EMPELT
| Eugenio Tisselli
| L’ESPAI I EL TEMPS SÓN PROPIETATS EMERGENTS DE LA MATÈRIA
 

hacmorxargay@worldonline.es

CONTRA EL SENTIT
CONTRA EL SENTIT
La dictadura del sentit, és a dir, el despotisme d’una cosa que no existeix, amara les nostres vides quotidianes i les no tan quotidianes. El sentit és el gran invent opressor de tots els tirans, o sigui, de tots nosaltres. Ara bé, si tothom és un dictador amb els altres, el altres poden prescindir del sentit. Llavors, en negar cadascú el sentit que cadascú va creant per culpa de la tirania, la culpa, germana del sentit, desapareix i l’individu prescindeix de la societat. Així, ja d’antuvi restarà ben clar que el més tirà de tots és l’espectador, tothora disposat a copsar i a endrapar sentit, fins i tot allà on no n’hi ha. El sentit –això que no existeix- és la menja espiritual de l’espectador. Abatre la dictadura del sentit exigeix enderrocar la tirania de l’espectador, acabar amb la beneiteria de l’espectacle.

ESTER XARGAY
ESTER XARGAY (Sant Feliu de Guíxols, 1960), escriptora i realitzadora de vídeo. En poesia, ha publicat els llibres de poemes Salflorvatge, Trenca-sons, Darrere les tanques, les plaquettes Els àngels soterrats, Les flaires del galliner, Volts en el temps i Ainalar, i també els llibres Un pedrís de mil estones, Epítom infranu o no, Tirant lo Blanc la i Amor lliure, ús i abús, coescrits amb Carles Hac Mor, amb qui ha traduït, entre altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau. Col·labora al diari “Avui” i a revistes com “Papers d’Art”, “Transversal”, “Barcelona Rewiev” i d’altres. Ha realitzat, amb Carles Hac Mor, el DVD-ROM Sextina al microscopi per a la mostra “Microscopies” (Metrònom, 2003) i (amb Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Barbara Held) el CD-Rom Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions…. (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999) i, a BTV (Barcelona Televisió), videopoemes i documentals, un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art, 2000.

hacmorxargay@worldonline.es

UTOPIES
UTOPIES HÍBRIDES: CULTURA DE L’EMPELT
La hibridació de llenguatges situa l’escriptura a la frontera, al llindar d’una altra pràctica, i, per tant, empelta el poeta d’una altra manera d’entendre el llenguatge i de treballar-lo amb altres eines.
La videopoesia perverteix l’ordre sintàctic de les frases prenyades pel joc incestuós de les paraules fetes formes sonores en moviment. Així, els videoversos, fets seqüències, concediran atributs llibertaris, visuals, al text, i, en la imatge, negaran la institució de la família subjecte-verb-predicat, i s’arfirmaran amb la veu i copularan entre si fins a degenerar el gènere literari; i el gènere, ja degenerat, s’esvairà en la mirada en blanc dels escoltadors, afonats en l’èxtasi de la interpretació lliure.