DIONÍS ESCORSA

Tortosa,1970. Artista visual i cineasta. De marcat sentit videogràfic, les seves propostes abasten les múltiples disciplines de la representació i la seva relació amb l'espai en què es mostren, la llum que les conforma i la mirada de l'espectador, incidint moltes vegades en el seu caràcter "espectral". Des del 2004 ha realitzat una prolífica producció cinematogràfica, amb un seguit de curtmetratges com Retrovisions, Consciència ficció, o La pell de la música, estrenats en múltiples festivals internacionals, museus i institucions artístiques. El 2013 va realitzar el seu primer llargmetratge de ficció –Y–, una immersió onírica en els malsons d'unes víctimes del conflicte balcànic, que es va estrenar internacionalment al festival Kino der Kunst de Munic, comissariat per Hans-Ulrich Obrist. La Fundació Sunyol, la Sammlung Würth i la Fundació CaixaForum, entre d'altres, posseeixen obra seva.

.www.dionisescorsa.net.

UN TIGRE
2017. 41 MIN. SENSE SO

Un tigre és una fotonovel·la muda que conta una història sobre preteses independències –tant polítiques com amoroses o artístiques– entre una fotògrafa russa comunista i un pintor impressionista local en la conflictiva Barcelona dels anys previs a la guerra civil.
El 1934, un avió militar cau enmig de la Rambla de Barcelona, i fereix un pintor impressionista que passejava per allà. Durant el deliri que té a l'hospital –la setmana en què es declara la independència de Catalunya– el pintor creu que la seva parella (una fotògrafa comunista enviada per un diari soviètic per cobrir l'agitació política espanyola) li està robant les imatges que conformen el seu art i el relat de la seva vida. Quan finalment desperta, de la independència només en queden algunes fotografies fetes per ella, a qui la restauració de l'ordre feixista li ha suposat immediatament l'exili.
He copiat la teva imatge, afirma el narrador de la pel·lícula –Dionís Escorsa, l'autor–, dirigint-se al seu avi com si ho fes amb si mateix, en un interessant exercici d’autoficció. La figura de l'avi Esfarsa, (un artista acomodat, conservador, victimista i descregut) personifica la dependència envers els propis avantpassats. La història de desamor que manté amb la Irina escenifica la confrontació entre pintura i fotografia que Walter Benjamin analitzava just en aquella mateixa època.
Estem davant d'una peça de literatura il·lustrada plena d'humor i encerts visuals, una fotonovel·la "vintage" sense so però amb text en subtítols, que combina imatges trobades amb altres de pròpia realització, per visibilitzar una sèrie de dependències –familiars, econòmiques, polítiques, amoroses i artístiques– de les quals el protagonista voldria infructuosament escapar. És el que Borges afirma que succeeix quan, somiant, hom pretén dirigir el seu somni i fer que hi sorgeixi, per exemple, un tigre: "Aparece el tigre, eso sí, pero disecado o endeble, o con impuras variaciones de forma, o de un tamaño inadmisible, o harto fugaz, o tirando a perro o a pájaro".