PLAYGROUND dóna nom a la companyia de teatre visual creada per l’actor Xavier Bobés l’any 2003. PLAYGROUND és també un joc escènic, un mètode de treball i
investigació del món de l’objecte quotidià, que el dota de nous discursos en contextos sorprenents que tenen cabuda en un món imaginari.
El pla de treball dels PLAYGROUND sempre ha consistit en un procés llarg que, en una primera fase, és artesanal, íntim i solitari amb l’objecte triat per manipular. Aquest procés continua en una segona fase en forma de diàleg creatiu amb la resta de l’equip artístic, que aporta una visió completament fresca, verge i crítica de les possibles lectures de la proposta representada. El diàleg entre un i altre és imprescindible. Els objectes dramàtics s’aconsegueixen en mercats de segona mà, fires d’antiquaris, grans magatzems –principalment en el departament de joguines–. També usen molts objectes que han estat abandonats pels seus propietaris a causa del seu estat defectuós.
L’equip artístic de les diferents propostes teatrals de PLAYGROUND està integrat per Xavier Bobés, Julià Carboneras, Sandrine Veyry, Daniel Benito Po, Albert Coma, Eric de Sarria, Meritxell Martínez “la murga”, Dulce Mª Fernández, Mariona Castells i molts altres col·laboradors. Xavier Bobés col·labora en diferents espectacles amb la creació i manipulació d’objectes: Dianoia (2005-2006) del col·lectiu kulturprozent i Viatge a la felicitat (2007) d’Iban Beltran.
A inicis del 2006 es crea l’ESTUDI PLAYGROUND, amb seu al Poble Espanyol de Barcelona, on la companyia compagina la investigació en el món poètic dels objectes amb la creació d’espectacles teatrals.

El cap als núvols és el primer espectacle de PLAYGROUND. Es va estrenar el mes de maig del 2004 a Barcelona i des de llavors s’ha continuat representant en diversos festivals i teatres. Aquest espectacle ha rebut el Premi FAD Sebastià Gasch 2005-2006. Països que ha visitat: Eslovènia, Marroc, Líban, Turquia, Itàlia, França, Armènia, Geòrgia, Alemanya i Israel.

Duet és el segon espectacle de la companyia. Es va estrenar al Festival Escena Abierta de Burgos el mes de gener del 2006. S’ha representat des de llavors per Espanya, França, Alemanya i Polònia.

El rei de la soledat és el tercer muntatge de la companyia. Es va presentar en format de work in progress al Festival Neo 2006 de Barcelona i al Teatre Escorxador de Lleida. Es va estrenar el mes de juliol del 2007 en el Centre Cultural La Mercè de Girona (guanyador del “6è. Premi de Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2005”). Durant el 2007 es va presentar a Alemanya, arreu d’Espanya, França i Polònia.

Actualment estan en procés de creació d’un nou espectacle que té prevista la seva estrena a la primavera del 2009: A taula!

EL REI DE LA SOLEDAT
Espectacle de teatre visual
Direcció, dramatúrgia i interpretació Xavier Bobés
Espai sonor i música original Julià Carboneras
Construcció escenografia i atrezzo Sandrine Veyry
Vídeo Albert Coma
Direcció actoral Eric de Sarria
Llums Julià Carboneras i Xavier Bobés
Construcció Petit Regne Daniel Benito

“…i es va trobar envoltat de peces. Res acabava de tenir sentit. El tot no existia per ell mateix ja que sempre es trobava mancat d’alguna part important…”

El rei de la soledat és un espectacle de teatre visual que presenta un univers ple d’amagatalls, estructures decadents i personatges solitaris.

PLAYGROUND comença amb aquest espectacle un període dedicat a la investigació de nous elements escènics. El procés de creació s’inicia amb la mescla de diferents disciplines artístiques mitjançant el joc de l’atzar: s’escriu un conte, s’inventa un assaig/espai de joc anomenat “regne de la soledat” on es qüestionen i es proven els possibles diàlegs entre diferents disciplines i s’improvisa amb objectes des d’un punt de vista poètic, pel que han estat i pel que han volgut dir en relació amb l’home (penetrar en el record d’aquests objectes per rescatar experiències i sensacions d’aquells que els han manipulat).

Tots els objectes que es manipulen a escena tenen un punt en comú: són coses trencades, objectes obsolets. Éssers deambulants de les profunditats, monstres quotidians fantàstics perduts en el temps, lliures de codis, sense rumb. Personatges que s’han reconstruït, han modificat el seu aspecte. Situats darrere i després de tot, a la cantonada, de mig cantó, intuïm els viatjants cap enlloc, especialistes a perdre el temps: fugitius, invisibles, sense forma concreta, pallassos d’ulls plorosos i ulls entremaliats… Hi ha també una sèrie d’objectes-encaix per a l’home, per poder pensar i expressar-se, per poder portar un ordre.

A El rei de la soledat hi ha una observació de les formes i les essències des d’un punt de vista humà, hi ha un atrapar els sentits dels petits gests sense grans intencions. Hi ha la senzillesa de la sinceritat en les coses i la complexitat de tot allò aparentment irreductible. Hi ha la construcció d’un espai atemporal per apreciar el valor del temps, i amb aquest, no tenir cap pressa. Hi ha destrucció i reconstrucció dels objectes a manipular, improvisació i joc amb l’atzar, escriptura d’imatges i teatralització de paraules. Hi ha la fotografia observada com un element teatral i mòbil, la pel·lícula que és imatge recordada, pintura en l’aire.

El rei de la soledat és un espectacle sense paraules per a tots els públics.

COPRODUCCIÓ DEL FESTIVAL NEO 2006, 6È PREMI DE PROJECTES D’ARTS ESCÈNIQUES LLEIDA 2005 I PLAYGROUND. AMB LA COL·LABORACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ – GENERALITAT DE CATALUNYA, L’ESTRUCH DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL, CENTRE CULTURAL LA MERCÈ DE GIRONA, CÈL·LULA SANT MORI I L’INSTITUT RAMON LLULL.