XAVIER GAVIN

Projecció + col·loqui

Barcelona, 1970. Artista que inclou entre les seves pràctiques videoart, pintura, tatuatge, net-art, música i performance. La percepció, els seus jocs, variants i efectes; les paràboles de la psique, i la relació del cos i les seves funcions amb la tecnologia i la noció del que és mecànic / maquinal són eixos en la seva obra. Identitat, condició humana, fragilitat, transparència d’allò extrem, buit vs. múltiple eclosió, lliure albir, saturació informativa i manipulació mediàtica són inquietuds permanents en el seu treball. Des d’espais i mirades que l'imaginari col·lectiu entén per alter, extrem i fosc, Xavier Gavin reflecteix i proposa estratègies d'elevació de la consciència. Un exercici plàstic i conceptual que se serveix de la provocació i el suggeriment i que construeix, a través de l'experiència sensorial i mitjançant pràctiques desestabilitzadores, desafiadors escenaris micropolítics. Text d'ALEX BRAHIM.

http://www.xaviergavin.wordpress.com

presentació

NO ONE IS INNOCENT

Presentem la darrera creació de Xavier Gavin, estrena absoluta a l'estat espanyol. Es tracta de No one is innocent, una obra amb vuit capítols sobre la dualitat i la confrontació dels sexes oposats i la seva identitat. El narcisisme, l'atracció animal, la fragilitat, el drama, la submissió, el poder sexual, la transexualitat, el missatge subversiu, l'esclavitud de la societat, la riquesa de les formes, els mites sexuals i la saviesa d'una bona vellesa són diversos temes que es representen en aquesta peça de videoart.

L'artista no podrà ser present a la sessió perquè no li és possible desplaçar-se des de Berlín, on resideix actualment, però en el seu lloc comptarem amb la presència de la poeta i performer Maria Sevillla, amiga i coneixedora de la seva obra. 

No one is innocent
2018_81 min_versió original anglesa amb subtítols en castellà

CAPÍTOL 1: Sex as voracity and loss of name
Psicologia de la identitat > La pèrdua i la selecció entre dos sexes per l'absència del seu lloc de trobada i posterior ubicació de la ruptura, on apareixen en el singular, com una representació idíl·lica d'un subjecte fantasmagòric perdut en el seu sexe.

CAPÍTOL 2: Feedback on feedback
Psicologia de la identitat > Transformació de l'habitual per l'entitat negativa entre qualsevol subjecte i el seu mirall. Un reflex de si mateix. Sobre la funció efímera d'un espectacle. Temps real en feedback real del feedback de les imatges i de la música.

CAPÍTOL 3: The presentation of a drama
Psicologia de la identitat > El drama entre dos sexes oposats a prop de la rutina per la desigualtat. Dos mons oposats en el moment que s'apropen a la crisi de la ruptura entre mentides per les dues bandes. La proximitat de la pèrdua d'identitat per la mentida de la vida.

CAPÍTOL 4: The essence of subjugation
Psicologia de la identitat > La desconstrucció de l'ésser gairebé fet per l'essència de la distorsió del plaer. El comportament de la violència pura s'enfronta a la submissió de l'ego pel cos, com un instrument de la identitat. Incorporar el fantasma. La total submersió del procés individual del plaer individual.

CAPÍTOL 5: Kill your idols
Projecció dels imaginaris socials encarnats pels mites sexuals, actors i actrius. Recreats per collage, la unió de totes les cares esdevé només una. Material trobat.
Psicologia de la identitat > Apropiació de personalitats exposades davant la societat pels mitjans de comunicació. El símptoma platònic. L'efecte mirall.

CAPÍTOL 6: The subversive of the words
Psicologia de la identitat > Recitació de la vida inaccessible i insolent marcada per l'hàbit de l'addicció i el plaer. Predicció de la seva pèrdua i insolència cap a la rutina, a prop del suïcidi. La mort com un fantasma.
El reciclatge cap a la transmutació d'ell mateix per l'addicció de la vida a les paraules crues.

CAPÍTOL 7: The routine make slaves
Psicologia de la identitat > Es mostra la venda d'esclaus, produïda per estereotips marcats per una societat obsoleta. Paradigmes de la rutina, establerts per aquesta civilització com a mostres d'identitats paral·leles. El tema com un fantasma.
El gènere trans i el mascle alfa. Desconstrucció per condició visual i sonora.

CAPÍTOL 8: The break
Psicologia de la identitat > Un home vell explica la pèrdua del coneixement i la saviesa contemporània. El futur com un exponent del fantasma. Distòpia.

Xavier Gavin > green house studios. Berlin 2018.

___

Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com

entrada gratuïta, aforament limitat