Projecció + col·loqui
León 1950 > Londres 1972 > Barcelona 1975. Lleonès d'origen, es reconeix com a genuïnament barceloní (dels '80) i declara que el conjunt de la seva obra: vídeo, cinema, multimèdia té denominació d'origen Made in Barcelona. Des de la docència audiovisual i l'experimentació ha estat partícip i coprotagonista de l'esperit de modernitat d'aquella cosmopolita i videoactivada Barcelona dels emblemàtics anys vuitanta i noranta.
Genuïnament barceloní perquè és un dels autors que més obra audiovisual d'autor ha realitzat a partir de Barcelona com a site specific. I perquè sota el paraigua de l'Escola de Video-Cine-Tv de l'IDEP, de la qual va ser inspirador i director, va liderar algunes de les experiències locals de difusió i promoció de la videocreació més rellevants de l'època: "Mostra de Videos Realitzats a Barcelona, a l'entorn de l'Art, la Música i la Realitat" (1983). O el multi-esdeveniment homenatge a Dziga Vertov: "Del Cinema-Ull al Video-Jo", amb el "Primer Concurs de càmera-a-mà" (1987), entre altres accions que van focalitzar Barcelona com a ciutat videoactivada d'interès artístic-cultural.
A banda d'aquestes i altres accions a l'àmbit local i de més de 100 produccions ressenyades al seu web, la seva primera exposició individual "Boxiana, poesia i art" va tenir lloc a la galeria barcelonina La Pedrera (1987). Com a productor de vídeo i cinema la seva trajectòria arrenca amb Bellvitge, Bellvitge (1978-79). Des de llavors ha fet diferents exposicions individuals i col·lectives, on destaquen les retrospectives: "Itineraris" (CaixaForum, Barcelona, 2007), "Perdido en la frontera" (Museo Arte Contemporáneo de Salamanca, 2008) I "entreCruces/Itinerarios (Centro Leonés de Arte, 2009).
Premi Nacional de Videografia de la Generalitat (1991). Beca de Recerca i Creació en els Àmbits Artistics i del Pensament (CONCA, 2011), pel projecte videofotogràfic "La mirada disciplinada. ¡Al frente, a la derecha! El retrato de carnet". Més de trenta premis nacionals i internacionals.
Made in Barcelona pel multipremiat El Ring (1989), espectacle de videodansa, monòleg teatral i circuit tancat de tv, estrenat al Mercat de les Flors (1988), que simulava un combat de boxa entre dos ballarins amb minicàmeres al puny dret. I perquè és inventor i productor del prototip FishCam, dispositiu tècnic patentat el 1991 com a model d'utilitat amb què ha realitzat la trilogia As de Bastos. Tijeras en cruz, tres Setmanes Santes dedicades a Lorca, Buñuel i Dalí. I perquè és ideòleg del gènere egoMovie (Pel·lícula o enregistrament que un fa de si mateix enquadrant-se en primer terme relegant al fons tota la resta"). Arran de l'aparició al mercat el 1987 de la primera minicàmera digital amb visor reversible, va substituir el braç allargat de la FishCam per la proximitat epidèrmica del "tu-a-tu" de la DvCam PD1P de Sony. Amb l'etiqueta egoMovie ha realitzat la sèrie en què es registra a si mateix càmera a mà alhora que és protagonista de l'acció, avançant-se 15 anys als selfies de moda.
La seva obra més recent contrasta amb la rotunditat d'aquella altra que encarna avui l'esperit d'avantguarda, experimentació i heterodòxia de la Barcelona dels vuitanta i noranta. Des d'aquesta perspectiva l'autor es reivindica com a genuïnament barceloní perquè, a diferència d'artistes catalans acreditats internacionalment, Julián Álvarez, lleonès de l'Órbigo, amb denominació d'origen Made in Barcelona, ha realitzat el conjunt de la seva obra al marge de la "Institució Art", i ha centrat la seva tasca docent i creativa exclusivament a Barcelona, la ciutat que el va acollir el 1975 i on s'ha desenvolupat principalment com a autor i també com a artista.
www.juliansite.com
www.vimeo.com/zapatodeartista
http://rincondeliconoclasta.blogspot.com
NOVEDADES ’23 Y RE-COMPOSICIONES
2023_51:42 min
Aquest programa s'anuncia com a mercaderia de l'establiment audiovisual Julián Álvarez. Novetats '23 perquè tres de les obres que s'exposen són de recent producció i recomposicions perquè han estat seleccionades del fons d'armari de l'autor. Són, doncs, obres que s'ofereixen en outlet (fora de temporada) recosides i apedaçades per a l'ocasió.
Mis amigos muertos recientes [Epitafios]
2023
Arran de la mort de l'amiga Lis Costa, com a homenatge, vaig decidir fer-ho extensiu a tots aquells amics morts recentment (2003-2023). Onze epitafis, sense imatges i un prosaic text, sense sentimentalismes, en pantalla. (Únic contingut en versió íntegra).
57 x 33 [Psicosis, entre la burla y el homenaje]
2023
Curt que transita per igual entre l'homenatge i la burla a Alfred Hitchcock i a Sigmund Freud a partir de fotogrames de l'escena més emblemàtica de Psicosi. Un home (Sam) i una dona (Marion) consumen el delicte (sexual) pel qual hauran de "pagar". Els presagis es compleixen. Cap dels 57 plans dels 33 segons de la dutxa, conté agressió física, només psicològica.
Adiós al macho. El futuro es mujer. [De Marco Ferreri al boxeo como Epitafio]
2023
Recomposició a partir de fragments de títols propis. L'escena de la pel·lícula de Marco Ferreri, en què G. Depardieu i M. Mastroianni es troben en una platja de Nova York al mític King Kong definitivament enderrocat i desactivat, és el marc referencial del que m'he apropiat per encapsular fragments de vídeos propis sobre boxa, i d'altres, per formular preguntes sobre la condició mascle, o no, dels boxejadors.
Imágenes de un bombardeo / Bomba, bombardeo, bombardear
1984/2003
Agrupa dues obres molt diferents entre si, però que comparteixen la tesi que "es bombardeja perquè està previst/definit als diccionaris ideològics de les Reials Acadèmies de la Llengua". Les dues obres van ser creades amb tecnologies molt diferents i amb 20 anys de diferència.
A-A Concurso de Cámara-A-Mano / A-A Poema-Manifiesto
1987/2002
A-A és el títol del poema que l'artista català Carles Santos va crear per a la seva participació com a convidat al segon exercici del primer i únic "Concurs de càmera-a-mà" organitzat en el marc de l'esdeveniment "Del Cinema-Ull al Vídeo-Jo", patrocinat per La Caixa el 1987 com a homenatge a l'avantguardista director de cinema rus Dziga Vertov i la seva teoria del "Cinema-Ull". Concurs en què 15 operadors van exhibir les seves habilitats en el maneig de la càmera-a-mà durant l'execució de 3 exercicis d'un minut cadascun.
Fucking & Requiem
1989/1991/2016
Dos vídeos en pantalla que alhora es repel·leixen i es complementen, el sexe i la mort en versió musical contemporània de Lydia Lunch i contrapunt del Rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart. Obres que tenen en comú el b/n original i la radicalitat de la imatge. El Rèquiem de Mozart comparteix espai i temps sonor amb els excessos verbals de Lydia Lunch. Les dues obres van ser realitzades amb el sistema d'enregistrament FishCam (minicàmera adossada a perxa telescòpica).
___
CC CONVENT DE SANT AGUSTÍ, Sala Noble
Comerç, 36. 08003 Barcelona
conventagusti.com
entrada gratuïta, aforament limitat