Projecció + col·loqui
JOAN LEANDRE
Establert a Polònia, autor i membre de l'Observatori de Vídeo No Identificat des de la seva fundació. Desenvolupa tasques d'exploració entre intuïcions de realitat i zones d'artifici. Actualment manté una pràctica de continu treball en procés en el laboratori i a cel obert.
Ha desenvolupat diverses sèries de recerca al voltant de la traducció-interpretació i continuïtat-interrupció mediàtica. Entre d'altres, el seu recorregut inclou consideracions al voltant de l'artifici, la reducció, la trampa espectacular i l'estandardització, els espais d'intersecció en la sobreacumulació dels imaginaris contemporanis, la màquina i la ingravidesa del software, el silenci a la xarxa.
https://kubasik.biz
MAYA WOLIŃSKA
Establerta a Polònia, autora, investigadora acadèmica i professora a l'Acadèmia d'Art i Disseny Eugeniusz Geppert de Wroclaw. La seva recerca i pràctica se centra en els mètodes narratius utilitzats en mitjans audiovisuals contemporanis basats en el temps. Durant els darrers anys ha estat desenvolupant un cos de treball utilitzant com a mitjà software, imatge estàtica i en moviment.
El seu treball recent es troba immers dins una profunda biofília i una creixent solastàlgia, observa i interpreta patrons, ritmes i paisatges que es manifesten en mons biològics en miniatura, sovint malentesos o ignorats.
https://maiawolinska.org
presentació
EN LA FRÀGIL SUPERFÍCIE
Entre molts dubtes i una certa necessitat de silenci anem treballant des de fa anys en una sèrie videogràfica inacabada, encara sense títol definitiu, que recull consideracions sobre les longituds d'ona invisibles a l'ull humà, el buit i el sentir en temps d'emergència. Pensem doncs en el sentit comú, en el que és comú sota el cel que compartim. Somiem sota el firmament nocturn a la ciutat i damunt dels cims, en els grans cels tempestuosos i també sota el sostre artificial dins d'una habitació despoblada. En el cubicle imaginem entre simulacions com és la vida microscòpica en el sotabosc, i en el bosc intuïm la respiració d'un espai tancat entre quatre parets. Recordem dimensions oblidades de les coses i aquells moments en continuïtat quan els extrems s'enllacen entre ells.
Pensem també en la imatge que transcendeix la paraula i el postulat, quan aquesta en la seva dimensió màgica parla per si mateixa ja en un temps lent i desplaçat de la deriva mediàtica:
"Afilats miratges, il·luminats en cadena per dispositius elèctrics connectats a xarxes de poder on els espais entre frames perden la seva raó de ser. Interfícies encaixonades entre dèbils pulsacions binàries. En el més aquí o en el més enllà hi ha la promesa d'un espai obert en el temps alliberador."
Dins de la unitat s'emmarquen dos assajos commemoratius, Earth Rays of the Sun (Raigs de la Terra Solar) i Earth Time Episodes (Episodis Temporals de la Terra), dos treballs on el centre d'atenció no vol identificar-se tant en l'autoria singular o en el calidoscopi conceptual com en la sort compartida de poder meravellar-se entre intuïcions i tensions subtils.
https://commonheavens.com
Earth Rays of the Sun
2017-2018_29 min
L'any 1965 algú entre somnis es va apropar al punt més alt del Chomolungma:
"Finalment vaig entendre que allò era el Sol, el Sol s'aixecava des de les terres del cantó Tibetà. Primer així, després d'una altra manera. Aleshores durant uns breus instants, durant cinc minuts el Món gairebé era completament vermell. El Món sencer. Després, aquella força que venia i els rajos solars, un anant amunt, l'altre anant avall, esquerra, dreta, però potser no des del sud. Aleshores el Món sencer va esdevenir groguenc. El Sol va anar venint amb força i ens va alegrar, a les sis de la matinada vam començar a anar".
Sri Sonam Wangyal, agost 2014.
Earth Time Episodes
2020-2021_30 min
Moments a la superfície gratant aquella pèrdua de profunditat on va tenir lloc el darrer enregistrament.
Lentes il·lusions d'espai i temps, somnis en el blanc quan la germana tempesta encara ens acompanyava. Veus humanes ressonen en espais interiors absurdament il·luminats per l'artifici, estranys artefactes de visió i pantalles elèctriques es troben ja en estat de permanent hibernació:
"Ressonen dues músiques que ens sembla recordar, ressonen les allaus nocturnes quan una mà gegantina diposita la minúscula pedra preciosa damunt el glacial. Lenta progressió del riu de gel i flors de laboratori. Potser és la tensió i la gravetat que els moments imposen, allò que ens fa mirar més a prop i esforçar-nos més. El sonar del rellotge a la sala del costat. Que buida és aquella habitació, amb el seu racó silenciós a l'angle nord, fosca i estèril i que interminable el dia que s'estén al davant, insistent en la seva meravellosa solitud".
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com
entrada gratuïta, aforament limitat
