Projecció + col·loqui
1960, Rothenburg (Baviera, Alemanya). Poeta i autor de films.
El 1982 comença a estudiar pintura i fotografia a l'Acadèmia de Belles Arts de Kassel. El 1985 es matricula a la secció film / vídeo de l'especialitat de cinema documental, però el 1989 interromp els seus estudis i passa un any i mig de residència a Barcelona. En aquest període es gesten dues pel·lícules.
El 1990 torna a Alemanya i segueix amb els estudis. El 1991 es gradua amb la pel·lícula La canción del jinete. Estableix la seva residència a Nuremberg, on passa per diferents feines i escriu idees i esbossos per a pel·lícules. Realitza un migmetratge de ficció anomenat Die Durchdringung.
El 1994 es trasllada a Berlín Est i desenvolupa els seus projectes artístics de films, poesia i fotografia al voltant de l'enorme canvi de la part Est de Berlín, sobre el temps i de com afecta les coses i les persones, i també sobre les preguntes existencials de l'ésser humà.
Actualment està treballant en dos projectes: una docuficció sobre la reconstrucció de l'antic castell de Berlín, que serà un gran museu de les cultures del món; i en la segona part d'un documental del 2005, sobre un poble de la minoria eslava a Alemanya de l'Est, que ha estat exterminat per la mineria del carbó.
gottfriedschwemmer@yahoo.de
presentació
Aquesta és una sessió especial, ja que estrenem un film que ha estat en un armari durant gairebé 30 anys. La canción del jinete, rodat i editat en Super 8 al 1989-90 a l'anomenat barri xino de Barcelona, és un film inèdit que mai s'ha estrenat. El seu autor i protagonista Gottfried Schwemmer vindrà des de Berlín per presentar-lo i explicar-nos més coses sobre aquest poema-diari personal filmat durant la seva estada de més d'un any vivint en una pensió de la Barcelona preolímpica i que ens mostra una ciutat que potser ja no existeix.
Com a aperitiu de la sessió veurem un curtmetratge més recent del mateix autor.
Horno 2
2018_20 min
Més que un curt documental, és un tràiler per a un llargmetratge que funcionarà com la segona part del documental Abschied von Horno (Adiós a Horno), que vaig fer el 2005 en un poble de la minoria eslava dels sòrabs a Alemanya de l'Est. Aquest poble, dedicat a la mineria del carbó, després d'anys de lluita dels seus habitants, va ser destruït i els habitants van ser-ne expulsats.
En aquest primer documental vaig fer parlar el poble sobre la seva història i la seva memòria durant el procés de desaparició. La segona part mostrarà els mateixos protagonistes en la seva nova vida, i es muntarà associant imatges d'abans amb imatges i relats d'avui. Les preguntes i els relats tractaran els termes d'"identitat" i de "terra natal".
La canci贸n del jinete
1989-1991_55 min_Super 8
Així es titula també el poema de Federico García Lorca en què es basa aquesta pel·lícula. En el poema, l'autor relata, amb imatges poètiques, l'anhel per una ciutat màgica, un somni. Per fer-lo realitat, un home munta la seva euga negra i comença un viatge, però com més s'acosta al lloc desitjat, més reconeix que mai hi arribarà i que la seva arribada és també la seva mort.
Com en el viatge, la pel·lícula és una travessa pel temps i l'espai, durant la qual es relata aquesta experiència. Així, el protagonista del film comença un moviment cap al sud, una recerca d'un lloc imaginat inspirat per una poesia, i busca el seu somni.
La pel·lícula acompanya aquest viatge, durant el qual troba la vida, trossets de la vida, de la realitat, i es fa testimoni d'aquesta cega i tràgica recerca humana.
També és una història d'amor d'un home i d'una dona, un viatge en recerca de l'amor, d'alguna cosa que arribi més enllà de la realitat d'aquest amor. En la recerca, el genet / home es perd més i més en la seva il·lusió, i es troba confrontat a un desert interior que és com un mirall del desert exterior que comença a estendre's al seu voltant.
Aquesta pel·lícula va créixer en un procés de recerca personal i és també un film sobre el mitjà cinematogràfic, però el que m'agradaria és que s'oblidés la pel·lícula i que es convertís en alguna cosa més propera a la música, en alguna cosa com un cant flamenc, en una energia que tingués en el seu cor la indissoluble contradicció de l'existència humana.
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com
entrada gratuïta, aforament limitat
