Projecció + col·loqui
amb la participació de DAVID CASTILLO
presentació
En aquesta sessió projectarem el vídeo Para acabar con el juicio de dioxxx, del realitzador Gonzalo Martín Marcuzzi i del poeta Xavier Sabater. L'any 2009, ells dos van fer una adaptació performativa i videogràfica de l'obra oral radiofònica d'Antonin Artaud Pour a finir avec le jugement de dieu. Dotze anys després de la mort de Sabater, en homenatge seu, Marcuzzi ha fet una restauració i reedició del material original, conjuntament amb material adicional, que s'estrena en aquesta sessió del Flux Club.
En la presentació i col·loqui, a més de Gonzalo Marcuzzi, comparem amb la participació de David Castillo, amic i gran coneixedor de l'obra de Xavier Sabater.
GONZALO MARTÍN MARCUZZI
Ressenya antibiòpica: Nascut a Argentina sense necessitat. 1972, Bahía Blanca (Provincia de Buenos Aires). Fill baró aparentment desitjat i trobat. Infància Feliç en plena dictadura anti joventut i neoliberal de 1976 1983. Família de Classe mitjana argentina standart (tipus, dos pares dos fills), després de venir de les classes baixes del Sud d'Europa (Itàlia, Espanya).
De jove va mostrar passió i interès per les arts en general, la Història social i humana, i la radiofonia. Entre els 17 i els 23 va cursar Periodisme, després Cinema i Història, i va ser formalment investit Productor de ràdio, TV i espectacles (1998). Entre el 1999 i el 2001 va ser docent de tallers audiovisuals diversos i també va formar diversos cicles de projeccions experimentals, cliperes i documentals sota el nom de DocuMentalidades. Aquest "segell" audiovisual va ser un programa de TV per cable entre 1999 i 2002.
El 2001 va guanyar una Beca a Roma per realitzar direcció de videoclips. Aquest va ser el punt de partida per migrar sense gaire més. Primer a Roma i després a Espanya on, passant per Madrid entre el 2002 i el 2004, va decidir gairebé per amor radicar-se a Barcelona entre el 2004 i el 2024. Va treballar en la precarietat nacional (i internacional neoliberal) i local durant anys però va aconseguir tenir una continuïtat docent important durant més de 12 anys, impartint més d'un centenar de tallers audiovisuals en tots els formats i llenguatges. Va guanyar alguns premis importants i va formar part d'una desena de festivals i esdeveniments de caire documental i experimental.
Entre el seu tarannà docent pràctic i les seves pròpies creacions i projectes té uns 15 llargmetratges i més de 700 vídeos, la qual cosa el fa sinó "bo", almenys regular, compulsiu i prolífic. Va poder malviure de tot això en els millors anys de la seva vida però ara ho paga força car. Tampoc documentar part de la contracultura a Barcelona va ser beneficiós, molt sa o rendible. Igualment presumeix de tenir cert afecte d'algunes i alguns exalumnes formats als seus tallers d'alta intensitat productiva i pràctica. Va ser Feliç al Mar constantment durant anys i anys. Migrar per un Mar és poètic i no fa mal a ningú, a cap sistema nociu ni als indígenes locals.
Amb gairebé 54 anys no ha sigut pare (formalment), no té casa pròpia, tampoc cotxe o moto, i no rep ajuts (mai n'ha rebut cap). Actualment deambula per l'Estat Espanyol encara fent coses audiovisuals i algun taller malenconiós de creació de vídeos. Malgrat els traïdors, segueix entossudit a ser d'esquerres i humanista distòpic. És pur instint de classe.
www.youtube.com/@documentalidades1984
XAVIER SABATER
Barcelona, 1953 - 2014. Va ser un poeta underground, pioner de la polipoesia a l'Estat espanyol: poeta, editor i promotor d'esdeveniments culturals relacionats amb la poesia, la polipoesia, l'art d'avantguarda i l'experimentació poètica. Des del 1970 va treballar especialment la poesia underground, social, oral, sonora, fonètica, electrònica i visual, la polipoesia, la videopoesia i la ciberpoesia.
Va recitar els seus poemes en tota mena de festivals i mostres poètiques a l'Estat espanyol, Itàlia, Portugal, Alemanya i Argentina. La seva obra està recopilada en antologies, cassets, discos compactes i vídeos en edicions nacionals i internacionals, en països tan diversos com el Brasil, Portugal, Alemanya, la República Dominicana, Itàlia, Rússia o els Estats Units. Va publicar diversos llibres: Poesías bajo tierra (1973), Oscuros silencios de bronce (1978), Saba-Sanyo-Casio (1992) i Versos adversos (2014).
xaviersabater.wordpress.com
ANTONIN ARTAUD
Marsella, FR, 1896 - Ivry-sur-Seine, FR, 1948. Poeta, dramaturg, actor i director de teatre.
Artaud va passar nou anys internat a hospitals psiquiàtrics, sotmès a electroshocks. En sortir el 1946, el seu cos estava castigat però el seu Jo creador buscava una revenja contra les institucions. Pour a finir avec le jugement de dieu (Per acabar amb el judici de déu), va ser escrit per Artaud a sol·licitud de Fernand Poney per ser transmès per la ràdio francesa. Artaud, Maria Casares, Roger Blin i Paule Thévenin ho van gravar el 28 de febrer de 1947, però l'emissió, programada per al 2 de febrer de 1948 va ser prohibida pel director de la ràdio, Wladimir Porché, escandalitzat per la virulència del text. Artaud va morir el 1948 d'un càncer de còlon.
L'obra d'Artaud no es va transmetre al públic fins als anys 70. Combina la poesia fonètica, crits, música percussiva, gemecs i textos tallants. No és una obra de teatre tradicional, sinó una experiència auditiva violenta. Ataca el capitalisme, l'exèrcit, la moral burgesa i la idea de la justícia divina o terrenal, exigint la destrucció del judici moral.
DAVID CASTILLO
Barcelona, 1960. Poeta, novel·lista i periodista cultural. Entre altres ha estat guardonat amb els premis Sant Jordi, Carles Riba, Creixells i Joanot Martorell. Amic de Sabater des del 1979, va prologar el seu últim llibre, en prepara un altre i el va incloure a l'antologia Barcelona, poesia, contracultura.
PARA ACABAR CON EL JUICIO DE DIOXXX
2026_63 min
Conté dues peces i material reciclat collage amb recitals de Sabater, films claus per motius d'afinitat i gustos en comú, obra d'Antonin Artaud com a base i part final amb fragments del llargmetratge documental de Marcuzzi sobre Sabater Un Puto Poeta (2019). Els formats són hibridacions entre registres de cintes mini DV (anys 2000 a 2013) i digital HD sumat a la manipulació, apropiació i reedició d’arxius aliens. No hi ha cap finalitat comercial en tot això.
Crèdits peça de 2009
Performers Montse Lleixa, Magda Guillén, Jordi Traperho, Imanol Tolaretxipi
Atrezzo i creu de fusta per cremar Paolo Colleoni
Idea, direcció, producció i veu Xavier Sabater
Idea d'escenificacions i adaptació de seqüències, edició i producció de càpsules audiovisuals Gonzalo Martín Marcuzzi
Crèdits peça de 2026
Idea, direcció, producció, edició Gonzalo Martín Marcuzzi
___
ATENEU ENCICLOPÈDIC POPULAR
Reina Amàlia, 38, local
08001 Barcelona
ateneuenciclopedicpopular.org
entrada gratuïta, aforament limitat