Projecció + col·loqui
Bahía Blanca (Argentina, 1972). Productor i realitzador. Muntador de ràdio i audiovisuals. Radicat a Espanya des del 2002, compta amb diversos llargmetratges documentals amb tendència a l'experimental, en els quals tracta temes socials i universals. Ha tingut alguns reconeixements rellevants i té més de mil peces només en vídeo, de les quals al voltant de quatre-centes són treballs com a docent en els seus tallers de vídeo DocuMentalidades.
gonzalo.marcuzzi@gmail.com
https://www.youtube.com/channel/UCAxp_HBPZneRzTcRANc-aqw
presentació
DOCUMENTALIDADES XX ANYS: EL MILLOR DEL PITJOR. PECES I CARTUTXOS DE VÍDEO
El vídeo és un mitjà, mai un fi. DocuMentalidades o rebentar i perdre's en aquest còmode "benestar" que anul·la el passat i destrueix el futur. Vídeo o neoliberalisme, relativisme, postveritats i les mentides de sempre. Vídeo o pensament únic, unicitat, modes, verticalitat, aridesa. El vídeo és una arma? No, en tot cas és un escut per aguantar cops i enganys. Una eina legítima contra l'absurd quotidià i planificat. La guerra pot estar perduda, però s'han guanyat batalles i se'n guanyaran. DocuMentalidades: sense glòria però amb honor. Més que vídeo d'autor, vídeo autònom i vint anys a contracorrent. Fes-ho tu mateix, sí, però no et prenguis gaire seriosament a tu mateix.
Los nietos de las vanguardias
2008_24 min_mini dv
Documental testimonial fet entre 2007 i 2008. Es tracta d'un repàs de l'escena polipoètica i de performance entre 2005 i 2008 a Barcelona, de la mà d'històrics com Xavier Sabater, Rosa Grau, Pere Sousa, Paolo Colleoni i alguns altres. Art i poesia no comercial en un Kabaret Obert.
War porn
2008_4 min
Sara Frau - Gonzalo Marcuzzi Iglesias - Taller de Video DocuMentalidades.
T'agrada mirar? T'agrada observar còmodament en el teu sofà tortures, guerres per a la pau i les lògiques conseqüències dels danys col·laterals i la democràcia mundial?
"La guerra és la pau" resava l'eslògan del 1984 orwellià. El voyeurisme sobre genocidis en massa i la postveritat són armes per a la pau també, el 2019.
VideoMinutos serie EX Barcelona
2016_3 min
a. Tu foto es Mentira
b. Breve ensayo de amor turístico e imagen premarital
c. Turisteos o viajeros
Alumnes del taller de vídeo urbà DocuMentalidades, Convent de Sant Agustí, 2016: Susana de Val D´Espaux, Cristina Miñana Planchart, Bell Bosc, Massimo Perego Meroni i Guillem Vich.
Reeditats per a la 23a edició de L'Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona 2016 – Secció "(H)All about tourism".
Sèrie de VídeoMinutos amb la temàtica de la gentrificació i la turistificació de Barcelona, realitzada sobre la base del documental EX Barcelona, del taller de vídeo urbà 2015.
Ciutat maniquí, pròspera tenda de varietats i vanitats (La millor botiga del món) i un parc temàtic des fa un parell de dècades. Quan la ciutat és un lloc de pas, d'usar i llençar, d'expo, i deixa de pertànyer als indígenes autòctons i adoptius, la cosa es posa tal com està: Ex Barcelona.
Dulcineas de los Balcones
2016_3 min
Gonzalo Marcuzzi Iglesias - Teresa Rodríguez del Pozo.
2n Premi al Festival de Almagro 2016, videoarte. Convocatòria "Dulcinea: la mujer ideal".
La dona ideal de Cervantes era una fal·làcia, i fins Dulcinea del Toboso era una dona comuna i vulgar, corrent i farta de la normalitat. La dona ideal és un mite gairebé sempre imposat per homes i sistemes de pensament. La dona ideal és una idea interessada. L'antiideal és una idea composta i descomposta, un cant a la banalitat i a la vulgaritat. En aquests balcons del Raval hi ha part de la veritat no Cervantina o Quixotesca.
Del sol a la Merda
2017_3 min
Text i veu poema: Hanni Barolix.
Idea en edició: Gonzalo Marcuzzi Iglesias.
Vídeo antiurbà. No videopoema. Farts d'estar farts de ser hàmsters de ciutat. Sol mediterrani, mentalitats larvades, mosques vironeres. Un videopoema?
Guau WAU! - La Xeta de Teruel sin amantes. Perra, mujer y artista kabaretera
2019_3 min
Gonzalo Marcuzzi Iglesias, Xeta Giol Barnet, família Giol Barnet. De la sèrie documental Colonia Barcino (2002 -2019).
Una amiga, mai una mascota. Retrat d'una dona no humana, una diva canina, una vedet amb quatre potes. Una morena de setanta anys i molts ossos mastegats. Una fanàtica de les pomes prohibides, clipejada en la seva Barcelona adoptiva.
Raval - NO xino NO barrio: neoGuetto after guay in DocuClips
2018_3 min
El gueto neix o es fa? Totes dues coses. El Raval és un gueto. Per mèrit propi i aliè. Aquesta mescla de refugi popular immigrant i presó oberta, aquest divorci amb l'autòcton en ple centre i a pocs metres de catalanitats, aquest menysteniment i pacífica indiferència entre desenes de nacionalitats, aquest continu pul·lular de guiris cap als seus bars ara guais i de tendència. El Raval és un barri no-barri. Ja no el deixaran ser.
Welcome to Vulgaria
2018_3 min
Videotext lligat a la ràdio lliure, experimental i sobretot fundat en El síndrome de las palabras, programa radial nascut el 2005 i avui encara furibund collage social i de sons moribunds, que s'emet ocasionalment a les xarxes.
Cosas y antiCosas en un maravilloso mundo Binario
2019_3 min
Uns fan coses, són emprenedors. I des de fa un temps, hi ha tota una "generació Merlí" amb cert perfum de superioritat moral. Els altres, els de Jamón Jamón, l'Espanya de Goya, la de l'etern "caudillismo" i "Los santos inocentes", són els anticoses, els immobilistes, els que volen la història en punt mort. I després hi ha els no binaris, els de Ningú, els Ningú, els que no són cap dels dos. Diuen que som els equidistants. I dins d'aquest tercer grup: els apàtrides, els pàries, els documentalitzats.
De la sèrie Videos apátridas para la liberación humana.
Pudo ser peor - pudo ser más mejor... RETROspectiva AudioVisual o como No tomarse nunca muy en serio
2019_5 min
Videocollage d'alguns dels centenars de treballs i treballets fets durant més de dues dècades.
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com
entrada gratuïta, aforament limitat
