Projecció

ERICKQ PALAUDÀRIES
Montgat (Barcelona), 1976.
Em desenvolupo des de fa alguns anys en els terrenys de l’audiovisual en context televisiu i de la creació musical (rock’’n’roll i ambient).
Realització de reportatges per a Barcelona Televisió, de la sèrie de 4 peces anomenada “Musicalitat Domèstica” i del reportatge de 30 minuts “El Cos de l’Ull”. Realització d’una sèrie de 52 peces audiovisuals de 30 segons sobre persones de la cultura anomenada “SUB-“, juntament amb Ignasi Duarte, per al canal digital subterrani Canal Metro. Com a operador de càmera he treballat en diferents rodatges (Sónar 98, Sónar 99, curtmetratges, reportatges industrials...)
Paral·lelament a les activitats audiovisuals, sóc guitarrista de la banda CASUAL de Barcelona, amb la qual hem editat dos treballs discogràfics fins al moment: l’EP “Fora” (2001) i l’LP “Figura11” (2003). Faig els flyers del grup quan no tinc temps perquè em soni una música al cap o no apunto coses en llibretes que potser quedaran soterrades en papers. De Casual he realitzat el video-clip de la cançó “T.”.
Amb freqüència tiro pel·lícules de Super 8 i la meitat em surten cremades. Com a molts dels que fem coses audiovisuals em fascina aquest format per extreure realitats abstractes, com un xoc al subconscient o una representació d’un pensament.
M’he deixat veure esporàdicament amb alguna actuació i sota el nom d’Ex-Céntrico, en la meva vessant més ambiental i experimental.
He editat també els fanzines “Go Fish” i “Dé Modé” (publicación para gente que piensa al revés), sobre temàtica underground musical i escrits. Així com també he passat de puntetes per la ràdio posant veus primer a Ràdio 4 “Taverna del Llop”, i també a Ràdio Gràcia amb “La Porta del Darrere”.

Erickq Palaudàries ens descriu així la seva sessió: Microespais videogràfics dins d’un context televisiu. Mirada íntima. Fascinació per l’objecte. Quietisme. Síntesi i reflexió. Recerca de l’error. Una investigació musical. Un retorn a l’origen audiovisual. Evidències i visions. Muntatge psicomusical, colors. A la recerca d’un territori estèril entre el cinema i la TV de gran consum.

LAURA P. SOLA
Granollers, 1976.
Sóc nascuda a Granollers el 12 de novembre de 1976 i des que recordo, he sentit una passió especial envers els botonets i els aparells electrònics… passió que, després d’algun revolt, he saciat amb les arts digitals.
Vaig estudiar educació musical fa ja uns quants anys, després vaig reconduir la meva trajectòria amb la llicenciatura de comunicació audiovisual i amb el màster d’arts digitals del IUA-UPF que vaig cursar l’any passat.
He descobert així la meva passió pel vídeo digital i la postproducció a la qual em voldria dedicar compaginant-ho amb els meus actuals estudis de doctorat.

ZOSEN
Buenos Aires (Argentina), 1978.
Llevo pintando graffitis en la calle desde los 12 años. Autodidacta de base (la mayoría de artistas del graffiti lo son, aunque después amplíen estudios o conocimientos en otros lugares o centros). En todos estos años ha habido una evolución lógica de mi trabajo. Uno crece y se va concienciando más de todo lo que le rodea y del entorno en que trabaja. También se conoce a otra gente que pinta y se comparten experiencias y aventuras de los días trabajando a la intemperie, nuevas ciudades, otras culturas.
Después de estudiar B.U.P. y C.O.U., tuve un año de transición en el cual pasé por la Escuela Pau Gargallo (Badalona) y al año siguiente entré en la escuela Llotja. Cursé el ciclo formativo de artes aplicadas al muro; Técnico superior de Artes Plásticas y Diseño.
Actualmente hago talleres de dibujo, pintura y graffiti con chavales de la periferia de Barcelona.
Formo parte del colectivo de acción cultural ONG (ovejas negras) con el cual acabamos de clausurar nuestra primera exposición retrospectiva (indoor), seguimos preparando el Micro Circus ONG para la inauguración de la Marató de l’espectacle. También estamos ultimando detalles de lo que será el 1r festival de cultura urbana (organizado por gente que realmente trabaja en la calle) “Hello, my name is!” que se celebrará este verano en Bcn.

PROGRAMA 

ERICKQ PALAUDÀRIES
Enric Casasses Vs. Sicus
1999_5 min

L’Enric Casasses -poeta- i “Sicus” -cantant- ens donen la seva visió dels gitanos al barri de Gràcia.

ERICKQ PALAUDÀRIES
Musicalitat domèstica Nº 1
1999_2 min

Primera de les 4 peces al voltant dels sons dels electrodomèstics. Hi apareix l’objecte com a “meravella trobada”. Busca una aproximació auditiva i també visual de l’espectador. Reflexió al voltant del silenci.

ERICKQ PALAUDÀRIES
Musicalitat domèstica Nº 2
1999_3 min

Peça núm. 2 de la sèrie.

ERICKQ PALAUDÀRIES
Sub-
2001_12 min_selecció

Sèrie conceptual de peces on persones de la cultura es retraten amb una acció quotidiana. Un retorn al cinema mut. Amb Ignasi Duarte.

ERICKQ PALAUDÀRIES
Densifies Ground by Burying Itself + Remake
2001_1:30 min

Paràbola ritual a Montjuïc.

ERICKQ PALAUDÀRIES
El oído
2001_2 min

Peça collage metaudiovisual.

ERICKQ PALAUDÀRIES
T.
2002_5 min

Videoclip de la cançó “T.” de Casual.

LAURA P. SOLA
News
2001_1:11 min

Videoclip amb el tema homònim de Kraftwerk on les imatges de les notícies noticioses a la TV se succeeixen a velocitats vertiginoses. Les cares, les veus, els missatges… es confonen i aglutinen amb la densitat.

LAURA P. SOLA
Raval, un món en un instant
2001_7:35 min_fragment

Videoclip documental. Un recorregut visual per la multitud de colors de què gaudeix el barri del Raval, amb mirades cap al passat mitjançant fotografies documentals de començaments del segle XX.

LAURA P. SOLA
Próxima estación
2003_25 min

Es tracta d'un video de creació 'subtilment interactiu' (un dvd) que parla sense paraules de la incomunicació, el desig, el tedi a la parella, el fi d'aquesta i la por i l'angoixa de la solitud... Tot això integrat amb el metro com a interfície de navegació i com a metàfora de la vida, dels diferents camins que podem emprendre, de l'atzar del coincidir amb algú, del futur, del passat... I recolzat per fragments de la fabulosa 'La Notte' de Michelangelo Antonioni com a homenatge i font d'inspiració.

ZOSEN
Disarm or die
2003_5:58 min

Videoarte. Frente a las imágenes de la guerra retransmitida por televisión, vía satélite o internet, esta película recoge fragmentos de los conflictos bélicos históricos y hace un paralelismo con un action paint  que muestra, a través del color, las vidas que se pierden y el caos generado inútilmente por los poderosos y sus intereses. Es un alegato por el desarme mundial y contra la hipocresía de los gobiernos.

ZOSEN
Ignorancia
2003_8:31min

Video documental producido junto al Pueblo de China, sobre una parte del casco antiguo de Zaragoza la cual se ha convertido en un ghetto para heroinómanos en los últimos años y las consecuencias que esto ha tenido para el barrio.

ZOSEN
¿Cuánto vale una ciudad?
2003_4 min

Mini documental acerca de la especulación inmobiliaria en Ciutat Vella y la toma del barrio por parte de la policía, los días que se comenzaron a levantar muros para poder construir un parking en el emblemático Forat de la Vergonya.