Projecció + col·loqui
DANIEL BARNETT és un important cineasta experimental nord-americà que ha realitzat unes trenta pel·lícules des de mitjans dels seixanta, gran part de les quals no han estat mostrades en públic. En els seus films desenvolupa complexes metàfores a partir de la fotografia i altres tècniques de postproducció. Va estudiar filosofia analítica amb K. J. Shah, que era estudiant de Ludwig Wittgenstein. Format com a editor professional, ha treballat com a director de fotografia, editor d'imatge, editor de so, productor, escriptor i, més recentment, com a productor executiu per a projectes educatius a bePictures, Inc. a San Rafael CA.
Ha ensenyat teoria del cinema i pràctica cinematogràfica al Massachusetts College of Art and Design (MassArt), a la School of the Art Institute of Chicago, al San Francisco Art Institute i a la Binghamton University, State University of New York. Les seves pel·lícules s'han exhibit i recollit en museus, universitats i llocs públics de tot el món, i es troben en col·leccions a Nova Zelanda, Austràlia i França.
Ha produït centenars d'experiments cinematogràfics i pel·lícules experimentals. Va guanyar la National Endowment for the Arts, així com moltes altres beques i premis regionals. Barnett ha escrit un dels llibres més interessants sobre cinema experimental i llenguatge Movement as Meaning in Experimental Cinema.
https://vimeo.com/user50306211
expcinema.org/site/en/tags/daniel-barnett
RROSE PRESENT neix a Barcelona. Es llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i obté un Màster en Filosofia de l'Art Contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Miró. En el seu treball combina el vídeo experimental, el videoart, el comissariat sobre gènere i una reflexió teòrica sobre la imatge, escrita en imatges, des d'una crítica mirada "poètica" amb un doble sentit de la realitat: el presencial, amb el cos com a trípode de les seves emocions, i l'interestacional, amb la sèrie Video without-camera reinterprets camera-world per digerir el món. D'inicis molt conceptuals, el seu treball ha anat abandonant la literalitat de les imatges per endinsar-se en la seva experimentació medial i formal, apropant-se a posicionaments de l'esperit inicial del cinema experimental, però usant les democràtiques tècniques del present, del llenguatge del present.
"Però, confesso que segueixo treballant amb imatges en moviment perquè em fa feliç i perquè em permet treballar les emocions i la rapidesa del pensament".
Ha participat en nombrosos festivals internacionals de vídeo i cinema i les seves últimes produccions han estat seleccionades per la distribuïdora The Film-Makers Cooperative de Nova York.
rroserpresent.eu
presentació
FUSIÓ D'HORITZONS. Sessió dialògica Daniel Barnett & Rrose Present
L'horitzó és aquella línia visible del que sempre és inaccessible, ja que a mesura que ens hi acostem sempre s'allunya. Depèn del nostre particular “punt de vista” sempre canviant. Tal com ho és l'horitzó d'expectatives [1] de les interpretacions d'un text, d'una obra d'art o de cinema... tot dependrà del moment històric de creació/recepció i del bagatge cultural de l'espectador.
Així, en una mateixa obra trobarem l'horitzó d'expectatives de l'autor i el del públic receptor o lector d'imatges, units en una dialèctica fusió d'horitzons com a força històrica creativa, [2] on l'horitzó de cada un de nosaltres tindrà el límit del nostre món conegut, del nostre llenguatge (o dialecte), on habita la nostra mirada i el límit dels nostres somnis.
Un dia algú va posar molts likes al meu treball a Vimeo. Vaig estar contenta al veure que es tractava de Daniel Barnett, l'autor de l'excel·lent llibre Movement as Meaning in Experimental Cinema.
Barnett és un consolidat cineasta i escriptor nord-americà format en filosofia, que basa gran part del seu treball en reflexions sobre el llenguatge. Tot donant-li les gràcies, vam començar un diàleg que va acabar en aquesta proposta:
"I have a new film (Science Without Substance) that is 90 minutes long and I can send you a link but there are conditions attached!
1. It must be watched full screen.
2. You must watch from beginning to end no matter how boring.
3. You will have to write a comment of at least --- words.
If you agree to these conditions I will send the link by Science Without Substance."
En visualitzar el film, el meu cap va explotar. Vaig decidir respondre amb imatges a les seves imatges com a experiment dialògic, donat que segons Barnett nosaltres "definitivament compartim un llenguatge visual. Fins i tot un dialecte dins d'aquest idioma." [3]
En aquesta sessió us convidem a compartir aquest experiment i visualitzar la première mundial del film de Daniel Barnett Science Without Substance on "les figures de moviment encoratgin els espectadors a participar per crear significat" [4] i poder entrar en el joc proposat per l'autor: veure el film complet i escriure algunes paraules sobre el film.
[1] "Horitzó d'expectatives" i "força històrica creativa" són conceptes de Hans Robert Jauss de l'anomenada teoria de la recepció (estètica de la recepció).
[2] "Fusió d'horitzons" és un terme emprat per Hans-Georg Gadamer en la seva hermenèutica.
[3] Comentari de Daniel Barnett sobre l'obra de Rrose Present.
[4] Extret de l'article del cineasta i teòric R. Bruce Elder sobre el llibre Movement as Meaning in Experimental Cinema.
Nota de Rrose Present sobre la sessió:
No assistirem a una sessió fàcil d'apetitoses imatges servides per a un festí de plaer (a la vista), que ens empassem sense saber que van ser "experimentals" abans de ser hàbits de convencions culturals que tanquen l'espectador en la comoditat del gust, qualsevol gust; sinó que habitarem una sublim experiència amb perillosa incomoditat en l'abisme de les imatges que sacsegen els nostres sentits i ens obliguen a moure el pensament per desanestesiar la mirada.
Ja no seran aquestes "gotes d'aigua" el rastre visible de la fisicitat del mitjà (en referència a la introducció del llibre Movement as Meaning In Experimental Cinema de Daniel Barnett). Science Without Substance obre un horitzó de preguntes sobre la nova matèria sense matèria del nou mitjà que sacseja el llenguatge (audiovisual) fílmic.
DANIEL BARNETT
Science Without Substance
2019_90 min
filmacions i so 16 mm (1970/80) / color / so / edició digital / Estats Units
direcció i edició Daniel Barnett
Science Without Substance (Ciència sense substància) segueix una desafortunada banda de perduts a través d'un paisatge que canvia de dimensions a mesura que tracten de descobrir què està passant.
Repartiment
Romy Charlseworth El buscador perdut
Saul Levine El petit peixater
John Broderick L'Inspector General
Carolyn Wift Controlador Trànsit Aeri
MaryAnn Babula El Reporter de la Cort
Sy the Octopus Director Central d'Intel·ligència
Our Neighbor Carl Criador de Porcs
Rowley Grunt Porc
Dan Barnett Caminant del Pantà
Kupu Kupu Harum, Bali Dansaires de la Mort
Paraules de Dan Barnett:
Science Without Substance es remunta a finals de la dècada de 1970, quan vaig tenir la idea de fer una pel·lícula en què els personatges estiguessin envoltats d'un vent cognitiu que fes inintel·ligible les seves paraules i dispersés qualsevol idea de la història. Tots ells, per tant, es van comunicar parpellejant amb un gest de pronunciació i es van esforçar per recuperar la història.
Era una idea massa ambiciosa per a la meva vida, les finances i els límits de la tecnologia de l'època. Després, la idea va tornar al meu cap i la pel·lícula va ressuscitar fa uns quatre anys, quan vaig digitalitzar el material que havia rodat als anys 70 i 80 juntament amb la música i el so gravat.
Al cap d'uns quants mesos d'edició em vaig adonar que tenia material per a més d'una pel·lícula, i que la trilogia podria ser la forma d'una dialèctica heurística o d'una experiència de pensament de tres potes: la meva absolutament favorita manera d'aprendre.
Sweet Dreamers Trilogy (Trilogia dels dolços somiadors)
- Science Without Substance (Ciència sense substància)
- Substance Without Science (Substància sense ciència)
- Either or Neither (Una de les dues o cap)
Gairebé han cobrat vida. Les dues primeres pel·lícules s'han acabat i la tercera necessita un cert temps de distanciament que em dugui a una síntesi de la dialèctica. He decidit alliberar les dues primeres per aconseguir una perspectiva necessària per avaluar com encaixen les tres. En certa manera, vosaltres sou com conillets d'índies, els subjectes de prova. Això no vol dir pas que tot el que digueu m'influeixi... però, qui ho sap.
Us agraeixo profundament el vostre comentari ja sigui de bona o mala voluntat. Després de tots aquests anys de fer pel·lícules i no mostrar-les públicament, sóc impermeable a les ones i fletxes dels espectadors, però sempre tinc l'esperança de rebre una crítica perspicaç i intel·ligent.
RROSE PRESENT
Horizon of Meaning
2019_4:35m
vídeo / color / so
origen del so i les imatges: reedició de Horizonte de sentido, 2009
refilmació i so comprimit de: Science Without Substance de Daniel Barnett
L'abisme de les imatges com a horitzó de sentit (en el doble sentit).
Al donar el primer cop d'ull al flux lumínic de Science Without Substance, va ser com si em donessin un cop (literal) a l'ull, i el meu cap va explotar en mil preguntes, per la qual cosa vaig decidir respondre amb imatges "per dir tot allò que no pot ser dit amb paraules", tal com diu Dan Barnett sobre els seus films.
Experiment dialèctic que ja havia realitzat en el projecte Pensar con las manos (Diccionario particular de praxis crítica de conceptos de filosofía del arte y estética 2009-11) on (amb ironia) pretenia substituir el lloc de les paraules, de les lapidàries sentències de la filosofia de l'art, per metàfores visuals, tot fent una crítica a la crítica dels conceptes d'estètica des d'imatges en moviment.
Una d'aquestes peces va ser Horizonte de sentido, en la qual treballava sobre la idea de les interpretacions de les obres d'art, que encara que no puguem accedir al seu significat literal (perdut en el temps), es pot intuir com a "horitzó de sentit". I és aquesta intuïció que va il·luminar el moviment dialògic amb Science Without Substance. Treballar en temps il·luminat em va permetre d'entendre quelcom més sobre: en què pensen les seves heurístiques imatges? Pensaments als quals no podia accedir només amb la paraula.
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com
entrada gratuïta, aforament limitat
