ANGIE BONINO

projecció + col·loqui

Lima (Perú), 1974. De nacionalitat peruana i italiana, viu a Barcelona. Angie Bonino és la primera dona a dedicar-se als nous mitjans a Perú. El seu treball és multidisciplinari, utilitza l'audiovisual, l'accionisme, la instal·lació i la plataforma d'Internet. És dissenyadora gràfica, conservadora d'art amb noves tecnologies i artista plàstica de Belles Arts del Perú, Màster en Sistemes Interactius per a l'Audiovisual al MECAD (Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2005), Màster en LAMP Seguretat Informàtica i Sistemes per a programari lliure (subvenció de la Comunitat Europea, 2006-2007).
Com a artista, ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives, en museus, institucions i galeries, a Àsia, Oceania, Amèrica i Europa. El 2012 va rebre un homenatge a la seva trajectòria a la Filmoteca de Andalucía, i una monogràfica al Museo de Qorikancha a Cuzco, Perú. Entre les seves darreres exposicions individuals hi ha la realitzada a Barcelona, a la galeria Homesession el 2013; i el 2014, una monogràfica de videoart al centre d'arts Dello Scompiglio a Itàlia i una exposició individual al MAC-LIMA, Museo de Arte Contemporáneo Lima.

www.angiebonino.com

"L'art és un dels aspectes de la cultura en què, més que en altres, s'aprima la distinció entre l'esfera del plural i de l'individual. Aconsegueix ser particular i col·lectiu alhora, enunciar sobre el pla universal des de la condició personal i íntima de l'artista. Per això l'art veritable sovint ha estat mal interpretat, rebutjat i fins perseguit: per resultar subversiu i revolucionari, a més que en els seus continguts intel·lectuals, pel seu propi llenguatge i per la seva capacitat d'intervenir, sigui de forma irònica, sigui de forma greu, en la gramàtica del discurs dominant i "subvertir".  En això l'artista es distingeix del teòric: perquè sintetitza la seva anàlisi en forma d'accions o de "coses", en lloc de text o paraules.
En diferents contextos els historiadors i crítics d'art han remarcat el valor polític del treball de molts artistes contemporanis, posicionant la seva tasca prop de diverses accions de caràcter social i de resistència micropolítica: Chantal Akerman, Ann-Sofi Sidén, Andrea Zittel, Nan Goldin, Jenny Holzer, Barbara Kruger,  Bruce Nauman, Cindy Sherman, Larry Clark, Valie Export, Mike Kelley, Yayoi Kusama, Paul McCarthy, Annette Messager, Hélio Oiticica, Gina Pane, són només uns pocs i heterogenis exemples extrets d’"èpoques" dissemblants. En el panorama esmentat, es fa evident com molts d'ells utilitzen tots els mitjans que estan al seu abast, treballant en la direcció de la multidisciplinarietat, sense tancar-se a un gènere específic, amb una freqüent constant: el document.
Angie Bonino forma part d'aquesta nova escena de l'art contemporani. El seu treball té un fort component multidisciplinari, polític i documental. Al costat de tot això no es pot deixar d'esmentar un altre aspecte focal de la seva estètica: la perspectiva multicultural i post colonial, que desemboca en una sòlida crítica al centralisme nord-americà i europeu en la cultura global contemporània, marcat per la seva interessant història personal i professional."

Fragment del text "Más allá del documento" escrit per la comissària Federica Matelli per al llibre Tras las huellas del delito d'Angie Bonino, presentat aquest 2014 al MAC-LIMA Museo de Arte Contemporáneo Lima (Perú).

presentació

REGISTRES INTERPOLATS

En aquesta sessió farem un repàs a la trajectòria de l'artista multidisciplinària Angie Bonino, centrant-nos sobretot en la seva obra de videoart i videoperformance.

La pared
1996_1:32 min

Una dona atrapada en una pantalla intenta desesperadament sortir del seu tancament. Metàfora de la lluita de l'ésser humà per alliberar-se dels paràmetres i estereotips que demarca el sistema a través dels mitjans.

La imagen
2000_1:42 min

El treball fa al·lusió a com les imatges globals són independents de l'idioma i del lloc. Parla sobre la desobediència civil contra l'abús de poder, incloent-hi la guerra d'imatges. Es mostra la mateixa imatge (un grup de soldats en un tanc i un camió que llança aigua) i el text "La imagen" en diversos idiomes. De sobte aquesta seqüència es transforma en la "Marcha de los Cuatro Suyos” en Lima (marxa contra la dictadura de Fujimori - 2000). I una dona obre els braços sense cap por, enfrontant-se a la tanqueta que llança aigua. Cal esmentar que la data 28 de juliol com a data del vídeo, és el dia de la Independència del Perú sobre la dominació espanyola, una festivitat patriòtica. També Fujimori argumentava falsament que era el dia del seu aniversari, i és la data en què es va realitzar la "Marcha de los Cuatro Suyos" que s'observa en l'audiovisual.

No Logo
2001_9:12 min

Vídeo streaming com a part del projecte H8 Fullworld "La insostenible esclavitud de la modernidad" organitzat pel Centre CICV Pierre Schaeffer de França, per ser presentat en el tancament del Festival international du Nouveau Cinéma et des Nouveaux Médias de Montreal (Canadà). Vuit artistes convidats de diferents països llançaven en temps real vídeo i performance, barrejant i coordinant imatges i conceptes... En el cas d’Angie Bonino es van llançar les imatges des de la xarxa científica peruana i els conceptes es van ajustar al llibre No logo de Naomi Klein. H8 Fullworld va ser una de les primeres experiències de vídeo streaming en l'art contemporani.

Habitar
2006_2:50 min

Habitar és un videoart de temàtica politicosocial, amb estètica de document mediàtic; que evidencia la problemàtica de l'habitatge i la lluita de l'ésser humà per tenir un lloc on habitar en un territori. Les imatges van ser preses de desallotjaments d’emissions on line del Perú (2005), barrejades amb registres gravats per l'autora, directament del desallotjament de la casa okupa "La Quinkalla" al barri de Sants a Barcelona (2006). Els registres videogràfics s'intercalen amb la paraula "habitar" en diversos idiomes, metàfora del concepte d'habitar en qualsevol territori del món, cosa que afronta l'home contemporani en un entorn globalitzat, en la recerca d'un espai per viure, amb les seves pròpies característiques i identitats en diferents nivells.

Yo quiero tener un millón de amigos
2007_4:36 min

Videoart que tracta de desmitificar la idea de terror exercida per certes icones històriques. D'una banda la imatge estereotip del terrorista amb passamuntanyes negre, que encara es troba en la memòria del present col·lectiu de la societat. Així com el mite del Pistaco, personatge que forma part de la mitologia costumista peruana i que es troba en les danses típiques, el qual ve de nit, roba, assassina i desapareix amb un passamuntanyes més pintoresc com el que s'aprecia de color blau en el vídeo. Per això ajunto aquestes dues imatges que creen situacions comunicatives de por o terror per desmitificar-les, convertint els dos personatges en un de sol, que es mostra fràgil, vulnerable, dins d'un ambient i un fons musical amb certs tocs de sarcasme i humor negre, enfront de les figures aterridores que normalment connoten.

New World Order
2008_5:45 min

Actualment vivim una època plena d'estratègies globals de caràcter financer i de transaccions de béns i serveis. Com més gran sigui la integració de polítiques econòmiques en diversos països, més proper estarà l'objectiu d'aconseguir el "negoci mundial". A això, s’hi suma la convivència amb organitzacions ocultes, darrere de sectes i societats secretes, que s'expandeixen per diverses regions del món. L'ombra es troba darrere de governs, estats, moviments polítics, econòmics, empresarials i industrials.
És ben sabut que no és casualitat que Francis Fukuyama escrivís La construcció de l'Estat. Cap a un nou ordre mundial al segle XXI, publicat l'any 2004, on podem apreciar el model aplicat per al desenvolupament del control i el poder econòmics del sistema actual amb vistes al futur. És per això que part del títol del llibre dóna nom a aquesta videoinstal·lació, on apareixen avatars que parlen en diversos idiomes com a metàfora de l'estat global i amb una imatge de la borsa de valors de Wall Street al fons. Cada personatge ens parla, com un comercial, sobre el significat d'estar immersos en el ja esmentat "nou ordre mundial".

Videodanza
2009_6:19 min

Videoperformance realitzada a la Plaça Catalunya, tracta sobre la precarietat en què es troben immersos els artistes en l'àmbit cultural actual.

Evanescer
2011_3:06 min

Videopeformance amb tractament digital on una dona travessa diverses situacions en un món surreal i introspectiu, un refugi de les polítiques del desig, els somnis i les fantasies, amb una càrrega d'anhel llibertari que traspassa els límits del que és femení i el territorial amb una confrontació entre la realitat i la imaginació, on aquesta última intenta recrear el present amb els ideals i la utopia.

Somewhere Over The Rainbow
2012_3:16 min

Aquest vídeo ens parla de tres fases en la persona migrant. Primer és el procés de la "presa de decisió", amb les il·lusions i esperances, malgrat la inseguretat, davant de situacions futures. Per això la performer canta la cançó de Dorothy, que volia trobar una vida millor al final de l'arc iris, per escapar del moment que afrontava, metàfora del pensament de l'immigrant. La segona fase és viatjar i sortir del seu territori i encarar experiències negatives o positives, que signifiquen una lluita per ingressar a una societat diferent. Per això la performer pren vol per viatjar en avió. La tercera és el resultat del viatge, quan es poden avaluar els esdeveniments i es dóna la real situació de l'immigrant, que es pot quedar si ha aconseguit un resultat positiu en un lapse de temps o si no, pot començar l'èxode, el retorn, cosa que es veu actualment amb la gran quantitat d'immigrants que retornen, sobretot en el cas de Llatinoamèrica​​, perquè el "somni" que va vendre EUA des de 1910 amb les pel·lícules de Hollywood i la idea que es tenia d'Europa com a promesa d'èxit, ha canviat radicalment per la crisi econòmica que pateixen.

What is man
2013_5:09 min

La peça utilitza la música de l’Himne Diví conegut com What is man? de Henry Purcell. La lletra qüestiona i analitza la situació de l'home. Les imatges de l'audiovisual són de marxes i manifestacions realitzades en protesta per l'actual crisi econòmica en diversos països d'Amèrica, Orient Mitjà i Europa.

El discurso
2013_5:51 min

El vídeo conté la imatge de presidents i activistes del continent americà que van ser assassinats, és així que veurem mini extractes de discursos, escollits per la seva lucidesa, de John F. Kennedy (EUA), Salvador Allende (Xile), Omar Torrijos (Panamà), Jaime Roldós (Equador), Martin Luther King (EUA).