Projecció + col·loqui
Barcelona, 1979. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Kunsthochschule Berlin Weißensee, desenvolupa el seu treball dins el camp del videoart. A través d'un llenguatge híbrid on utilitza diferents elements gràfics i animacions, crea un ampli imaginari amb el qual intervé i transforma la quotidianitat, ratllant sovint l'absurd i la ironia. Empra una imatge modificada, construïda amb posterioritat i explora els límits entre la simulació i la veracitat, experimentant amb tècniques contemporànies de manipulació de les imatges.
Ha produït diverses peces de videoart, explorant diferents temàtiques, a mig camí de la frontera entre la dramatúrgia i allò no narratiu. Ha realitzat també videoinstal·lacions i diferents col·laboracions amb músics, com els compositors Januibe Tejeira i Víctor Ibarra, o companyies de Teatre com la Fura dels Baus.
La seva obra ha format part de nombrosos festivals internacionals de videoart, i ha estat presentada a institucions com Arts Santa Mònica (Barcelona), Académie de France, Palais de Tokyo (París), La casa Encendida (Madrid), Les Abattoirs (Toulouse), MEIAC (Badajoz), Nam June Paik Art Center, Songwom Art Center (Corea del Sur), Art Museum NTUA, MOCA (Taipei), així com a fires internacionals com Los Angeles Art Fair‚ Beijing Art Fair o Art Basel Hong Kong.
Ha realitzat diverses exposicions individuals a espais com Espacio Trapezio (Madrid), IMA (la Paz) o la Capilla del Pronillo (Santander), i ha participat en exposicions col·lectives a llocs com Alternative Loop Space (Seul), Galleria Boccanera (Trento), C1 Espace (Berlín), Sant Andreu Contemporani (Barcelona), DIAS Kunsthall Vallensbaek (Dinamarca) o les biennals de Wroclaw, Puebla i Cerveira, entre d'altres.
La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals. També ha realitzat diverses residències artístiques entre Espanya i França.
www.albertmerino.com
https://hangar.org
www.hamacaonline.net
presentació
Albert Merino presenta la seva tercera sessió al Flux Club de l'Antic Teatre. Durant els darrers anys aquesta programació ha estat una plataforma on ha anat donant a conèixer la seva producció videogràfica en diferents períodes de la seva carrera. En aquesta ocasió presenta cinc peces noves no vistes abans al Flux Club que recorren un període de producció dels darrers cinc anys.
La majoria de les peces que es presenten han comptat amb el suport d'institucions com la Casa de Velázquez, on actualment és artista resident. Durant aquest període, Albert Merino ha profunditzat en el seu imaginari visual, experimentant amb nous llenguatges i integrant tota mena d'elements del seu quotidià. Aquestes peces han incorporat també elements de diversos viatges entesos com una deambulació per tot un continent. En aquesta sessió s'estrena per primer cop la peça Bestiari, rodada a Madrid i que reflexiona sobre la frontera entre homes i animals, i entre l'espai natural i l'espai urbà.
La esencia de la piedra
2013_7:53 min
La imatge és utilitzada en aquest relat a la manera d'una sinestèsia, provocant a través de diferents instantànies el sentit de l'olfacte. Aquest ens és descobert a través de l'associació de materials i textures contingudes dintre d'un espai arquitectònic. L'espai es veu transformat en els seus possibles, i se'ns ofereix una altra visió que deixa al descobert els seus espectres. Un espai oníric i torbador d'aparences enganyoses que transcendeix els sentits. El nas que serveix com a leitmotiv és una al·lusió contínua a la capacitat de les imatges per suggerir olors i provocar sensacions més enllà de la visió. Sensacions que surten en aquest cas dels murs i les pedres.
Walking Pillows
2014_6 min
A manera d'una reminiscència llunyana del relat "La casa tomada" de Cortázar, veiem l'aparició d'uns éssers estranys originaris de la mar, els quals a poc a poc es van apropiant de tot l'espai. De la mar passen a l'interior, i de l'interior al record... Walking Pillows ens ofereix un paisatge poblat de personatges anònims, capaços de jugar amb significats transhistòrics com els esquelets o la mar. La sang és verda, i el vel és blau: una mar, un cel, una casa i un tancament. Les imatges són lliurades a la mirada d'un espectador que ha de filar la seva fi. Imatges sense paraules escoltades i diàlegs amb silencis entre objectes.
El gran arsènic
2015_10:18 min
El gran arsènic és una metàfora visual sobre la bastardia i allò maleït dins la pintura sacra. El punt de partida és la temàtica de les "Temptacions de Sant Antoni", la qual va ser utilitzada per diversos pintors dels segles XV i XVI per a la representació d'esperits violents i depravats. Utilitzant aquests imaginaris, i molt especialment la pintura sobre la mateixa temàtica del pintor flamenc Pieter Huys, aquests elements vénen al nostre encontre sota múltiples morfologies, a la manera d'un arxiu de la imatge. Barrejant elements preexistents inspirats en les pintures mencionades, juntament amb altres d'inèdits, la pel·lícula ens mostra un recorregut a través de l'inconscient de la memòria col·lectiva.
Imago Typhonis
2016_10 min
L'any 1637, Agustí Fernando Valverde va escriure un poema sobre el Santuari de Copacabana, en el qual equiparava la iconografia grecollatina amb els relats mitològics de les cultures andines, buscant trobar analogies i coincidències. A l'apropiar-se de referents culturals aliens per explicar els seus, ens podem fer la pregunta si més aviat no s'està intentant comprendre l'aliè a través dels nostres propis 'a prioris'. Utilitzar referents propis per explicar la diferència és en si una entelèquia i una impossibilitat. Imago Typhonis és una reflexió sobre aquesta impossibilitat, i fa el camí invers a l'explicar mites fundacionals a partir d'imaginaris desplaçats i allunyats del seu sentit original. Entre les diferents instantànies del vídeo, es pot trobar una hipotètica reconstrucció del laberint de Chinkana i una construcció històrica situada a l'interior del llac Titicaca, actualment en ruïnes.
Bestiari
2018_5:10 min
Bestiari ens mostra una ciutat deserta on tota reminiscència humana és substituïda per la presència d'animals salvatges que es passegen pels carrers buits. Aquesta situació ens provoca un estat d'incertesa que ens fa reflexionar sobre les fronteres entre l'espai urbà i la natura, així com sobre la pervivència futura de la humanitat o la frontera entre els humans i els animals.
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com
entrada gratuïta, aforament limitat
