Projecció + col·loqui
Figueres, 1927. Com a cineasta, Pere Portabella ha mantingut una presència rellevant en l'àmbit del cinema del nostre país durant prop de cinc dècades. Amb la seva productora Films 59, va impulsar algunes de les produccions emblemàtiques del cinema espanyol: Los Golfos de Carlos Saura (1959), El Cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A través de la mateixa productora i com a realitzador, dirigeix les seves pròpies creacions, conjuminant l'herència de la cultura d'avantguarda amb els llenguatges de ruptura. Les seves pel·lícules Vampir-Cuadecuc (1970) i Umbracle (1972) constitueïxen intervencions radicals en les institucions cinematogràfiques i artístiques.
Un llarg parèntesi, marcat per la seva dedicació a l'àmbit politicoinstitucional durant la transició, transcorre entre Informe General (1976) i la recuperació de la seva pràctica com a cineasta i productor fins al dia d'avui.
L'any 2001 les seves pel·lícules passen a formar part del fons artístic del MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona). El 2002 és convidat com a únic artista espanyol a la Documenta 11 que se celebra a Kassel. El 2003 el Centre George Pompidou de Paris li ret un homenatge i adquireix per al seu fons la pel·lícula Nocturn 29. Filadèlfia, Baltimore, Chicago i Nova York exhibeixen les seves pel·lícules en cicles i exposicions, així com el Festival Internacional de cinema independent de Buenos Aires i la 42a Mostra Internacional del Nou Cinema de Pesaro, que van programar el 2006 diferents retrospectives.
La pel·lícula Die Stille vor Bach (El Silenci abans de Bach) és seleccionada per a la 64a Mostra Internacional d'Art Cinematogràfic de Venècia en la secció Orizzonti. Rep també el Premi especial del Jurat en el 45è Festival Internacional de Cinema de Gijón, i s'estrena en primícia per a Amèrica del Nord a la tardor de 2007 en el MoMA de Nova York formant part de la retrospectiva de la seva obra. A finals d'any, rep el premi Mikeldi d'Honor del 49è Festival Internacional de Cinema Documental i Curtmetratge de Bilbao, i el premi Ciutat de Barcelona 2007 d'Audiovisuals per Die Stille vor Bach.
L'estiu del 2008 els quatre curtmetratges sobre Joan Miró realitzats per Pere Portabella durant els anys 70 formen part d'una exposició titulada Miró: Terra, organitzada pel museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. També al 2008, Portabella roda la seva última pel·lícula fins a la data, Mudanza, un homenatge a Federico García Lorca, creada per a l'exposició internacional Everstill comissariada per Hans Ulrich Obrist i estrenada a La Huerta de San Vicente, Casa-Museu de Federico García Lorca a Granada. Per aquesta pel·lícula rep el Premi Nacional de Cinematografia.
També al 2008 el MoMA de Nova York adquireix per al seu fons d'art una còpia de Vampir-Cuadecuc i una de Die Stille vor Bach. I al desembre, s'inaugura l'exposició La mirada Portabella al Museu de l'Empordà de Figueres. El cineasta buida completament la planta baixa del museu i a les parets blanques de la segona planta penja nou dels seus curtmetratges centrats en les pràctiques artístiques de Joan Miró, Joan Brossa i Carles Santos.
El març de 2009, Pere Portabella és investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El desembre del mateix any, la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca inaugura l'exposició Miró / Portabella. Poètica i transgressió, que fa un recorregut sobre la relació creativa entre els dos artistes. El fil conductor són els curtmetratges que Portabella va dedicar a diferents vessants del treball de Miró: el tapís (Miró tapís, 1973), la forja (Miró la forja, 1973), l'acció creativa efímera (Miró l'altre, 1969), o el compromís polític, que es manifesta en els dos creadors com una revolta estètica més que directament política (Miró Aidez l'Espagne, 1969). Posteriorment, l'exposició Miró / Portabella s'inaugura a Girona a La Fontana d'Or, el Centre Cultural de la Caixa de Girona, on es mostra al públic des del maig a l'agost de 2010.
Des dels anys seixanta, Pere Portabella va mantenir un compromís polític amb tots els moviments de rebuig a la dictadura del General Franco, reivindicant les llibertats democràtiques individuals i col·lectives inherents en un estat de dret. Va ser elegit senador en les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura i va participar en la comissió per a la redacció de l'actual Constitució Espanyola. El 1980 va ser elegit diputat al Parlament Autonòmic de Catalunya fins al 1988. El 1999 és distingit amb la Creu de Sant Jordi, màxim reconeixement que pot rebre una persona per part de les institucions de la Generalitat de Catalunya. Des de 2001 presideix la Fundación Alternativas.
www.pereportabella.com
presentació
LA DESMATERIALITZACIÓ DE L'ART
Pere Portabella presenta tres curtmetratges rodats en diferents èpoques (1968, 1973 i 2008), amb el denominador comú de plasmar tres actes artístics on la desmaterialització de l'art i el qüestionament de l'objecte artístic exerceixen com a actes conceptuals enfront de la plusvàlua i la sacralització del valor de canvi imperant en el món de l'art. Els seus còmplices en aquestes propostes són el pintor Joan Miró, el músic Carles Santos i el poeta Federico García Lorca.
Miró l'altre
1969_16 mm_color-b/n_15 min
Amb motiu de l'exposició Miró Altre organizada pel Col·legi d'Arquitectes de Barcelona l'any 1969, la Junta va proposar a Pere Portabella rodar el que havia de ser el cartell de reclam de l'exposició -pintat pel propi Miró- sobre els vidres exteriors de la planta baixa de l'edifici. A Portabella no li interessava fer simplement un documental testimonial. Va decidir que rodaria si, en acabar l'exposició, el propi Joan Miró l'esborrava ajudat pels serveis de neteja. Joan Miró va acceptar la idea sense dubtar-ho. Es tracta d'un film rodat en absoluta complicitat entre el cineasta i el pintor.
Direcció, guió Pere Portabella
Producció Films 59
Música Carles Santos
Direcció de fotografia Manel Esteban
Muntatge Teresa Alcocer
Acció Santos
1973_color_12 min
Acció Santos és un curtmetratge característic del Portabella immers en l'art conceptual i l'autoanàlisi dels llenguatges artístics dels anys setanta. El film es divideix en dos grans segments. El primer, format per un parell de plans fixos del pianista Carles Santos executant el preludi Op. 45 en Do sostingut menor de Frédéric Chopin. El segon, el mostra escoltant la seva pròpia interpretació a través d'uns altaveus fins que es col·loca uns auriculars, de manera que el silenci s'apropia de la pel·lícula i conseqüentment, també de l'audiència present a la sala de cinema. La durada del pla en silenci és la mateixa del preludi.
Interpretació Carles Santos
Direcció Pere Portabella
Producció Films 59
Direcció fotografia Manel Esteban
Mudanza
2008_color_20 min
Mudanza respon a una invitació del curador Hans Ulrich Obrist, per intervenir a la Huerta de San Vicente, casa-museu de la família García Lorca a Granada.
El film és el resultat del procés de muda de mobles i objectes per tal que el visitant pugui passejar sense obstacles pels espais carregats de sentits i ressonàncies, entre el buit i el silenci del lloc, retinguts per la memòria de l'experiència i el nivell d'exigència del visitant/espectador. Potenciar i fer més evident, i propera, l'absència significativa, tant des del punt de vista emocional com històric, del poeta Federico García Lorca.
Amb la col·laboració de la Fundación Federico García Lorca i de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), adscrita al Ministeri de Cultura, organitzadors d'Everstill/Siempretodavía a Espanya.
Direccío, guió Pere Portabella
Producció Films 59
Direcció fotografia Elisabeth Prandi
Cap so Albert Manera
Mescles so Ricard Casals
Direcció de producció Pasqual Otal
Ajudant de direcció Jordi Vidal Amorós
Ajudant de producció Estitxu Elizasu
Ajudant de càmera Jaume Avizanda
Steadycam Joan Morató
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com
entrada gratuïta, aforament limitat
