DIONÍS ESCORSA + ALBERT MERINO

Projecció + col·loqui

DIONÍS ESCORSA

Tortosa, 1970. És artista visual i cineasta. De marcat sentit videogràfic, les seves propostes abasten les múltiples disciplines de la representació i la seva relació amb l'espai en què es mostren, la llum que les conforma i la mirada de l'espectador, incidint moltes vegades en el seu caràcter "espectral". El 2013 va realitzar el seu primer llargmetratge de ficció, Y, una immersió onírica en els malsons d'unes víctimes del conflicte balcànic, que es va estrenar internacionalment al festival Kino der Kunst de Munic, comissariat per Hans-Ulrich Obrist. La Fundació Sunyol, la Sammlung Würth o la Fundació CaixaForum, entre d'altres, posseeixen obra seva.

www.dionisescorsa.net
dionisescorsa@gmail.com

ALBERT MERINO
Barcelona, 1979. Albert Merino és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Kunsthochschule Berlin Weißensee. La seva producció es desenvolupa dins del camp del videoart. A través d'un llenguatge híbrid on barreja diferents elements gràfics o animacions amb imatges, construeix un ampli imaginari amb el qual intervé i transforma la quotidianitat, ratllant sovint l'absurd i la ironia. Empra una imatge alterada, construïda amb posterioritat i explora els límits entre la simulació i la veracitat. Interessat a descompondre el llenguatge i experimentar amb diferents formes de narració, la seva obra comprèn des de peces més intimistes que interroguen sobre la condició de l'individu fins a la comèdia o el fals documental.
La seva obra ha format part d’un gran nombre de festivals internacionals de videoart i ha estat presentada a institucions com Arts Santa Mònica (Barcelona), Académie de France, Palais de Tokyo (París), La Casa Encendida (Madrid), Les Abattoirs (Toulouse), MEIAC (Badajoz), Nam June Paik Art Center, Songwon Art Center (Corea del Sud), Art Museum NTUA, MOCA (Taipei), així com a fires internacionals com Los Angeles Art Fair, Beijing Art Fair, ARCO, o Art Basel Hong Kong. Ha estat reconegut amb diversos premis internacionals i ha estat també membre artista de l'Académie de France a Madrid.

www.albertmerino.com
albertcornella@hotmail.com

presentació


Dionís Escorsa i Albert Merino es van conèixer casualment l'any 2002 a Berlín. Des d'aleshores va començar una amistat que ha derivat en mútues influències i col·laboracions ocasionals en diversos projectes. Escorsa i Merino comparteixen un imaginari oníric, un qüestionament de l'arquitectura del relat i una concepció pictòrica de la imatge. Escorsa i Merino han participat en diverses sessions del Flux i van coincidir al festival del 2013 a Arts Santa Mònica. En la sessió actual ens mostren les últimes produccions, totes del 2018, inèdites al Flux.

 

DIONÍS ESCORSA
La font de la joventut

2018_13 min

El mite de la font de la joventut descriu l'agenda de moltes investigacions mèdiques actuals, sobreexcitades per tot tipus de filosofies transhumanistes que ja accepten que si la beguda immortal (un còctel cyborg de singularitats diverses) finalment es trobés, acabaria amb la classe de vida que l'aigua va originar en aquest planeta, basada en el naixement, la reproducció i la mort.
Direcció Dionís Escorsa
Actors Pere Escorsa, Mariona Escorsa, Bernat Escorsa, Xavi Dalmau, Roger Carreras, Maria Biescas
Producció Lucia Saez-benito
Creació sonora Alfredo Costa Monteiro
Enregistrament d'àudio Gat
Fotografia Dionís Escorsa, Serafín Teja
Edició Dionís Escorsa


DIONÍS ESCORSA
Mai t’ha agradat dormir

2018_17 min

De matinada, en un hotel de carretera balcànic, un home visiblement borratxo intenta explicar –a un interlocutor absent– que vol fugir d'un amor no correspost però que no pot perquè en realitat està dormint. El paisatge exterior és un cementiri de tancs.
Direcció Dionís Escorsa i Alfredo Costa Monteiro
Actor Anthony Banks
Fotografia i edició Dionís Escorsa
So Alfredo Costa Monteiro
Imatges de paisatges i tancs extretes del projecte Tempesta i tornada a casa de Vahida Ramujkic i Dionís Escorsa

 

ALBERT MERINO
La condició present

2018_20 min

La condició present és una reflexió sobre l'ús polític del territori i el concepte de "col·lapse" aplicat al fet social i polític. En el present es produeix una estetització dels discursos econòmics i socials que es projecta també a través de l'arquitectura i l'urbanisme, que actuen com la posada en escena d'una suposada prosperitat. Sovint els símbols arquitectònics precedeixen fins i tot la prosperitat que aspiren a representar: la representació es converteix en simulacre. El símbol anticipa la seva funció i en una situació de col·lapse és el testimoni d'un fracàs.

 

ALBERT MERINO
Sprengung

2018_5:40 min

Sprengung parteix de la documentació filmada de la voladura dels símbols feixistes del Zeppelinfeld de Nuremberg al final de la Segona Guerra Mundial. Filmacions amb un gran potencial simbòlic que van ser utilitzades com a propaganda pels exèrcits aliats durant els anys de la postguerra. En un escenari hipotètic aquest procés és traslladat al patrimoni commemoratiu del franquisme a Espanya, vinculant el cas espanyol amb altres exemples europeus, tot posant de relleu l'acte de recompondre la memòria.


___


Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com

entrada gratuïta, aforament limitat

 

 

edicions anteriors:    2000_2004 - 2005 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 - 2011 - 2012 - 2013 - 2014 - 2015 - 2016 - 2017 - 2018 -