DIONÍS ESCORSA

Projecció + col·loqui

Dionís Escorsa va néixer a Tortosa el 1970. És artista visual i cineasta.
De marcat sentit videogràfic, les seves propostes abasten les múltiples disciplines de la representació i la seva relació amb l'espai en què es mostren, la llum que les conforma i la mirada de l'espectador, incidint moltes vegades en el seu caràcter "espectral". Una progressiva atenció a la dimensió temporal i la seva cada vegada més acusada dramatització, han anat apropant el seu treball a la narració cinematogràfica.
Després d'exposar com a pintor figuratiu en diverses galeries d'art, va començar l'any 1999 a realitzar instal·lacions que projectaven pintura animada damunt fotografies impreses. Després va expandir aquests experiments -basats en els antagonismes fons/figura i permanència/mutabilitat- a àmbits espacials, en una mena de "teatre fantasma" projectat als mateixos llocs en què havia estat filmat. Peces com L'absent (CCCB, 2000) o Com maltractar la falsedat (Triennal Barcelona Art Report, 2001), en són una mostra. Aquestes activitats van desembocar aviat en la creació de múltiples videoescenografies per a companyies de teatre, entre les quals destaquen Homes (2004) del director Ernesto Collado o Solo por placer (2005) de la coreògrafa Àngels Margarit.
A partir de llavors, les seves investigacions escèniques s'obren cada vegada més a l'espai real i comença a interessar-se pel registre en la seva condició de "rastre" d'una activitat sempre pretèrita que adquireix sentit en relació amb altres disciplines i en un marc social. Així, organitza empreses com el Servei d'habitacions per a edificis bombardejats compost per dones de la neteja sèrbies durant la postguerra (SKC, Belgrad, 2004), realitza treballs videocartogràfics com les Jornades d'Autonomia Aèria que tracen rutes de salts pels terrats de Barcelona (La Capella, Barcelona, 2004), crea comèdies interactives com Jardí d'arrels en què l'espectador ha de guiar un botànic a la recerca d'un misteriós jardí rizomàtic (Mapa festival, Girona, 2005), dissenya jocs de taula sobre les estratègies de l'activisme incívic (CCCB, 2005), publica videoblogs del diari d'una exposició anul·lada a causa de la desaparició dels seus protagonistes (Dispari&Dispari projects, Reggio Emilia, 2006) o programa aplicacions encriptadores de vídeo basades en les numeracions alfabètiques dels carrers per on transcorren les seves escenes (Conflux festival, New York, 2006).
El seu primer llargmetratge de ficció, Y, una immersió onírica en els malsons d'unes víctimes del conflicte balcànic, es va estrenar internacionalment el 2013 al festival Kino der Kunst de Munic, comissariat per Hans-Ulrich Obrist.

www.dionisescorsa.net
dionisescorsa@gmail.com

presentació


L'ASSASSINAT AL MIRALL, ELS GUANTS DEL MÚSIC I EL PIS ENCERCLAT

Dionís Escorsa presenta tres curtmetratges de ficció rodats en diferents èpoques però enllestits, tots ells, el 2014. Comparteixen uns personatges alienats, desterritorialitzats i sense identitat, un cert tractament del temps en "mode d'espera", una suspensió particular del flux narratiu, un defugir voluntari a certa "intel·ligibilitat", una combinatòria simbòlica, una atmosfera palpable, immersiva, una voluntat poètica. També, tots tres proposen unes situacions dramàtiques mínimes, concises i sòbries, filmades amb uns recursos de producció similarment escassos o directament inexistents.

 

Retrovisions
2003_reeditat el 2014_24 min

Un automòbil aparcat manté al mirall retrovisor la imatge fantasmagòrica (o premonitòria) del moment en què un home és assassinat mentre conduïa. Un temps indeterminat després (o abans), la dona amb la qual el conductor estava parlant per telèfon -just abans del tret que el matarà- es passeja, solitària i envellida, per una casa buida i plena també de miralls.

Direcció, guió, fotografia i edició Dionís Escorsa
Actors Ernesto Collado, Dolors Cargol, Jordi Balagué, Jan Hofmann, Francisco Blanes
Produït per Cèl·lula Sant Mori / Mapa Festival

 

La pell de la música
2014_14 min

Una pell molt fina cobreix la diferència entre el so i la música. Entre el soroll extern i la interpretació. És la pell que separa l'objectiu del subjectiu, el natural de l'artificial, la realitat de la seva representació.

Direcció, guió, fotografia i edició Dionís Escorsa
Actors Patricia Maeser, gos Això


Consciència ficció
2014_14 min

Una estranya família múltiple viu en un pis de luxe sense mai sortir-ne ni entaular contacte els uns amb els altres, parlant sols i amb els ulls tancats, de banalitats incomprensibles. Només el gos pot entreveure per les finestres com mentrestant, a fora, una multitud s'entesta a traspassar les reixes de seguretat i els controls policials que envolten l'edifici.
Sota l'aparença de registre impersonal de càmeres de vigilància, el film contrasta l'actual fenomen d'hiperconnectivitat global amb el de frontera i blindatge territorial. Presenta un territori distòpic afectat per l'alienació dels seus habitants, evadits virtualment davant l'amenaça cada cop més violenta de la realitat externa. És la crònica intuïda d'una decadència social, de la caiguda d'un sistema, del triomf imminent d'una revolució.

Direcció, guió, fotografia i edició Dionís Escorsa
Actors Patricia Maeser, Francisco Blanes, Kevin Lopez, Mariona Escorsa, Bernat Escorsa, Immaculada O'Callaghan, gos Això

___

Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com

entrada gratuïta, aforament limitat

 

 

flux 2000_2004 - flux 2005 - flux 2007 - flux 2008 - flux 2009 - flux 2010 - flux 2011 - flux 2012 - flux 2013 - flux 2014 - flux 2015 - flux 2016 -