Projecció + col·loqui
Barcelona, 1962. Músic, performer i artista visual. Ha realitzat més de 80 performances a Europa, Amèrica i Àsia. L'eix central del seu treball és la politització de la pròpia vida, abordant temes que van des de la teràpia fins a l'entorn immediat, passant per la memòria personal i col·lectiva i el marc històric i geopolític global. La contextualització de l'acció forma part de les pròpies obres. En l'actualitat treballa al voltant de la politització del cos, tant en performance com en vídeo.
http://carlos-pina.stidna.org
carlos.pina.sales@gmail.com
presentació
En els seus treballs hi ha una reflexió sobre el procés creatiu. Els vídeos busquen trencar amb la narració a través de la no linealitat, tot creant noves obres a partir de les seves performances on el vídeo esdevé metaacció i el temps de l'acció muta en un temps que no sempre és real. Tot i no estar present en les accions, la música és un element tan important com la imatge dins dels vídeos. En tota la seva obra hi ha una reivindicació de la baixa tecnologia.
No parlaré
2009_5:43 min
Normalment parlo durant les meves performances. Normalment les meves performances són polítiques. En aquesta performance no parlaré de política.
What Europe is
2005_3:49 min
En aquesta acció tracto d'establir ponts culturals explicant amb elements quotidians temes polítics que acabaven de succeir al nostre país.
Independence series 3
2012_1:57 min
La raó d’aquesta obra és, senzillament, fer pensar. Fer pensar què significa la independència, sobre la possibilitat de ser independent, si és que algú pot ser-ho. També vol remarcar els discursos simplificadors i la manipulació entorn d'aquest concepte, normalment amagat darrere subterfugis o sinònims ambigus.
No pain | zero-day
2016_2:40 min
Avui dia, gràcies a tots els mitjans tècnics posats a la nostra disposició, tenim l'oportunitat de lamentar, compadir-nos, solidaritzar-nos amb el patiment llunyà i així, d'aquesta manera, no haver de mirar a la cara el patiment que es troba al nostre costat. El dolor és natural, però és sempre inevitable? La proximitat és, sovint, la frontera més difícil de travessar.
No pain
2019_1:24 min
Aquest vídeo mostra la continuació de l'acció anterior al llarg de tot un mes.
La creu III
2005_8:49 min
A partir d'un procés de destrucció ritual en el qual es posaven en context tant els objectes destruïts com la pròpia acció, va sorgir tota una sèrie d'accions duratives. El vídeo reflecteix de manera no lineal el procés sencer. La creu neix a partir de diversos conceptes. El primer és la visió d'una imatge fugaç, però molt intensa, entorn del concepte de la creu que cadascun de nosaltres porta al damunt. En aquest cas, es tracta de les llistes de coses pendents, que augmenten dia a dia, i que es converteixen en una font d'estrès que es realimenta a si mateixa.
Reconstrucció II
2005_6:58 min
A partir d'un procés de destrucció ritual en el qual es posaven en context tant els objectes destruïts com la pròpia acció, va sorgir tota una sèrie d’accions duratives. El vídeo reflecteix de manera no lineal el procés sencer. Reconstrucció és una revisió dels meus diaris personals. El vídeo mostra sencera una acció de diverses hores amb el seu àudio corresponent en tan sols uns minuts.
()versions ()naturals
2015_10:30 min
L'acció té lloc a la natura i a la galeria. Tracta en certa manera la nostra separació i aïllament respecte al cos i la natura. Vivim d'esquena a la natura i alhora ens comportem de manera perversa amb ella. Es treballa amb la natura encara que el material és el cos. Però realment el dolor que infligim als altres va més enllà del mal que causem a la natura. La manca d'empatia envers allò exterior a nosaltres mateixos no ens deixa veure que algú acaba sempre patint les conseqüències dels nostres actes. En martiritzar elements inanimats o més resistents que nosaltres, es podria pensar que els nostres actes són innocus, quan no ho són. De fet, no parlo de la natura.
Als marges
2018_6:33 min
Entre la tardor de 2017 i la primavera de 2018 Maria Cosmes i jo vam crear un jardí de plantes arvenses i ruderals al pati del nostre taller, un espai arrencat al ciment, un espai de subversió enfront de la civilització, per retornar a la naturalesa una part d'allò que li pertany. Les plantes arvenses i ruderals estan als marges de camps i camins, als marges de l'urbanisme ordenador de la vida, als marges de l'utilitarisme capitalista. El jardí als marges és també un reflex de les nostres pròpies vides, que no han arrelat enlloc però que resisteixen. Som també éssers ruderals, habitants en les ruïnes d'aquest món que destrueix la vida, un món que no és capaç de percebre's a si mateix com a ruïna.
Paper mullat
2010_5:10 min
Aquest és un treball en procés de més de tres anys a partir d'imatges de papers, cartells, adhesius, diaris, etc. mig arrencats o tirats per terra a la ciutat, tant de Barcelona com d'altres llocs, un reflex de la sobresaturació d'informació de la nostra societat. Els continguts eren fonamentalment, encara que no exclusivament, de caire reivindicatiu, i fotografiar-los mig arrencats o fets malbé esdevé una metàfora de com aquelles reivindicacions, i les promeses que podrien haver-se rebut a canvi, eren paper mullat, una visió cínica però bastant realista de la realitat quotidiana.
___
Antic Teatre
Verdaguer i Callís, 12. 08003 Barcelona
www.anticteatre.com
entrada gratuïta, aforament limitat
