10/12/2019
a 5/01/2020
arts
santa
mònica
projeccions
monogrÀfiques
FRANCESC
ABAD
EUGÈNIA BALCELLS
RAMON
GUIMARAES
Eugènia Balcells
cv
Eugènia Balcells neix a Barcelona (1943) on es diploma en
Arquitectura Tècnica. Filla i néta d’arquitectes i inventors, el
contacte quotidià amb tot tipus d’enginys relacionats amb la visió
i les matemàtiques la inicia en l’aprenentatge del fràgil
equilibri entre l’intangible i el material, entre l’il·lusori i
l’exacte. Es trasllada a Nova York el 1968 i completa la seva
formació a la Universitat d’Iowa, on obté el 1971 el Màster en
Art. Fins a l’any 1979 viu entre Barcelona i Nova York, any en què
fixa la seva residència als Estats Units. A partir del 1988 torna
a residir alternativament a ambdues ciutats.
Comença la seva activitat artística a mitjans dels anys setanta en
el context de l’art conceptual, i esdevé una de les pioneres del
cinema experimental i de l’art audiovisual del seu país. Les
primeres instal·lacions, pel·lícules i vídeos que realitza
s’identifiquen amb els corrents criticosociològics, en tractar
temes relacionats amb la societat de consum contemporània i amb
els efectes dels mitjans de comunicació sobre la cultura de
masses.
A partir de finals dels setanta, Eugènia Balcells utilitza el
cercle en algunes de les seves obres més significatives, d’una
banda com a descripció física del moviment de càmera situada al
centre de l’espai, i d’altra com a concepció formal utilitzada en
el sistema compositiu de la instal·lació. Aquesta estratègia és
emprada en la pel·lícula Fuga
(1979), en el vídeo Indian
Circle (guanyador del Grand Prix de la 1ère
Manifestation Internationale de Vidéo a Montbeliard, 1982) o a la
instal·lació de vídeo From the
Center (premiada en el Visual Studies Workshop,
Rochester, Nova York 1983).
Entre 1981 i 1982, a partir d’una sèrie de contactes amb diferents
músics americans, entre els quals destaca Peter Van Riper, i
continuant l’exploració de la relació entre imatges i sons ja
proposada a la pel·lícula 133
(1979), realitza un conjunt de treballs denominats Sound Works.
A través de la seva exploració dels límits de la percepció visual
en les dues instal·lacions de vídeo Color
Fields, presentada en el I Festival Nacional de Vídeo al
Círculo de Bellas Artes de Madrid (1984), i TV
Weave, presentada a l'Institute for Art and Urban
resources, P.S.1, Nova York (1985), aconsegueix una nova
comprensió de la imatge electrònica. Amb aquesta obra va
participar (2006-2007) a l’exposició "Primera Generación - Arte e
imagen en movimiento" organitzada pel Museo Centro de Arte Reina
Sofia. Aquesta exposició va estructurar-se a partir de les
diferents idees i obres dels primers artistes que, a nivell
mundial, van utilitzar el vídeo en les seves obres.
La confrontació de l’ésser humà amb la seva pròpia existència i
les harmonies i dissonàncies en les relacions interpersonals són
temes centrals d’obres com Descansan
como en la casa materna I i II, En
trànsit i Sincronías,
presentades al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid
l’any 1995.
La interacció de les funcions complementàries dels dos hemisferis
del cervell humà és objecte de reflexió a la instal·lació Traspassar
límits (part de l’exposició "Veure la llum" al Museu
d’Art Contemporani de Barcelona l’any 1996), que amb sis pantalles
translúcides, traspassades per dues projeccions oposades,
suggereix una metàfora de la coexistència dels mons racional i
intuïtiu.
Un gran nombre d’instal·lacions audiovisuals va configurant la
seva obra. Algunes vegades es reflexiona explícitament sobre la
llum, un dels interessos que ha vertebrat tota la seva
investigació creativa i docent. El seu darrer treball per a un
espai públic és un jardí lluminós: Jardí
de llum-Collserola (2003), instal·lació permanent situada
a l’estació de metro Ciutat Meridiana a Barcelona.
L’interès d’Eugènia Balcells pels objectes quotidians, ja present
en els seus primers treballs (Supermercart,
Clear Books), és la base de l’exploració de l’hàbitat humà a
través dels objectes de cada espai i la seva essència simbòlica i
energètica. L’exposició "En el cor de les coses" està composta de
cinc instal·lacions audiovisuals que corresponen als espais
essencials d’una casa –Estar,
Cuina, Menjador,
Dormitori i Bany–
i va ser presentada en el Tinglado 2 de Tarragona l’any 1998.
Una altra obra que utilitza objectes quotidians, Roda
do tempo, és una reflexió sobre el temps: el temps cíclic
de la natura, el temps dialèctic de la història, temps subjectiu,
temps imaginari, la no existència del temps, la coexistència de
tots els temps. Aquesta instal·lació va ser encarregada pel Centre
Cultural Banco do Brasil a Rio de Janeiro el 2001.
Eugènia Balcells tracta en alguns dels seus treballs la imatge i
el paper de la dona en la cultura i la necessitat d’honrar
l’herència històrica (Travessant
llenguatges, Àlbum
portàtil) i a Un espai
propi (2000) retrata la dona en transformació constant,
immersa a les ones del mar, com a metàfora de la vida. Aquesta
obra, homenatge a Virgínia Woolf, va ser encarregada pel Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i explora els límits
entre el món interior i exterior.
Com a benvinguda al nou mil·lenni l’artista va crear Brindis
(Invitació a l’abundància) (1999-2000) presentada a la
Galeria Alter Ego de Barcelona i a la Casa de las Américas de
Madrid. Aquest treball invoca l’abundància, la plenitud, la
felicitat i la festa. És la celebració de la vida que ens convida
a omplir les copes i brindar amb els nostres millors desigs.
La seva instal·lació Anar-hi
anant (2000) –obra sintètica que a partir d’objectes
quotidians i un so rítmic genera una nova experiència poètica
sobre la percepció– va formar part recentment de l’exposició “El
Discreto Encanto de la Tecnología – Artes en España” al museu
MEIAC de Badajoz i al ZKM Center for Art and Media, a Karlsruhe,
Alemanya. Aquesta mateixa instal·lació es presentà el mes de
juliol de 2009 a la Fontana D’Or a Girona.
La seva exposició "Freqüències" gira al voltant de l’energia de la
llum com a element que permet i al mateix temps delimita la
percepció. El caràcter poètic de l’obra rau en el fet que proposa
un punt de trobada entre les ciències i les arts. Aquest projecte
es va presentar el 2009 al centre Arts Santa Mònica de Barcelona i
al MACUF de La Corunya, i consta de quatre instal·lacions: Freqüències,
Roda de color, Laberint
i Marbre, i culmina amb
la realització del film L’arròs
es planta amb arròs, que recull les respostes creatives a
l’exposició.
L’any 2012 es presenta "Años luz" a la Tabacalera, Madrid. Aquesta
exposició consta de les obres Univers,
Freqüències, el mural Homenatge
als elements, del film documental Vislumbrar
el universo, la insta·llació sonora Sons
de l'alumini i d’un espai de documentació i activitats.
Aquesta exposició va començar la seva itinerància internacional a
Mèxic, en el Centro Nacional de las Artes de DF i després a
Querétaro. Al juliol del 2017 va viatjar al Museo de Arte
Contemporaneo de Panamà i al 2018 es va presentar al Museu de la
Ciència, CosmoCaixa, de Barcelona.
En aquests darrers anys, a la intensa activitat creativa s’hi
afegeixen el cursos impartits per ella a diversos centres i
universitats. En els seus tallers treballa la llum com a essència
creativa, i integra diferents formes de coneixement com la
filosofia, la literatura, la poesia i la física.
El febrer de 2010 li va ser concedida per part de S.M. el Rei, la
Medalla al mèrit en les Belles Arts 2009, en la categoria d’or. El
2010 el Consell Nacional de la Cultura i les Arts li concedí el
Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya.
.www.eugeniabalcells.com.
.araahoranow.blogspot.com.es.
.www.universoeugeniabalcells.com.
.eugeniabalcellsfoundation.org.
edicions anteriors:
__ 2000-2004
__ 2005
__ 2007
__ 2008
__ 2009
__ 2010
__ 2011
__ 2012
__ 2013
__ 2014
__ 2015
__ 2016
__2017
__2018
__
