Videoinstal·lació col·lectiva on s’experimenta amb formats alternatius de presentació de les obres videogràfiques, integrada per deu vídeos inèdits d'ALBERT ALCOZ, PIERRE BASTIEN, JUAN GAMERO, JOAN LEANDRE, XMARX, ALBERT MERINO, VICTORIA EUGENIA MORA, JESÚS RAMOS, NUNO REBELO i ANA RODRÍGUEZ LEÓN.
Per veure els vídeos, cal obrir les capses i posar-se els auriculars.
Barcelona, 1979. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i DEA en Teoria, anàlisi i documentació cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra. A partir de 2005 realitza peces en format super 8, 16 mm i vídeo digital que exploren el mitja cinematogràfic, situant-se entre el found footage, el cinema líric i el cinema estructural. Ha codirigit el projecte web Venusplutón! i és un dels fundadors de l’editorial en DVD Angular. Des de l’any 2006 escriu a la web Visionary Film sobre cinema experimental internacional.
.www.albertalcoz.com. __
.www.visionaryfilm.net.
.albertalcoz@gmail.com.
A PUNT DE FUGA
2014. 4 MIN
Projecció de línies rectes paral·leles que convergeixen en un lloc geomètric, en un sistema de projecció cònica on la suma dels factors incita a la fuga.
París, 1953. Viu a Rotterdam des de 1990. És llicenciat en literatura francesa del s. XVIII per la Universitat Paris-Sorbonne. El 1977 va construir la seva primera maquinària musical i durant els deu anys següents va compondre peces per a companyies de dansa i va tocar amb Pascal Comelade, alhora que anava desenvolupant la seva orquestra Mecanium, un conjunt d’autòmats musicals construïts amb peces de Meccano, percussors, temporitzadors i altres artefactes, activats amb petits motors elèctrics, que toquen instruments acústics de tot el món (llaüt xinès, saron javanès, koto japonès, sanza i bendir africans...). Des de 1987 s’ha centrat en aquest projecte fent actuacions en solitari, instal·lacions de so, gravacions i col·laboracions amb molts artistes, com Pierrick Sorin, Karel Doing, Jean Weinfeld, Robert Wyatt o Issey Miyake.
MECANOLOGY
1997 (CONSTRUCCIÓ) 2010 (FILMACIÓ). 3 MIN
Una sèrie de vuit robots musicals fets amb parts de Meccano, motors elèctrics i objectes quotidians: unes tisores, una pinta, un pesacartes, un cendrer, una tetera, uns raspalls de dents, un martell i un got d’aigua. Els robots fan sonar els objectes, i toquen una rítmica i animada composició.
Barceloní nascut a Madrid l’any 1952. Director, càmera, fotògraf, guionista i muntador, amb una formació cinematogràfica. Va iniciar de molt jove la seva passió per la imatge, tant estàtica com en moviment, fent pel·lícules en 8mm. Ara, les noves tecnologies li han permès de tornar a aquells orígens artesanals. Al llarg de la seva carrera ha practicat tots els gèneres audiovisuals. Va ser col·laborador de la revista Ajoblanco i va participar amb dos curtmetratges als festivals de Berlín i Sant Sebastià. Autor de la sèrie Prisma (1990/91 TVE), una proposta experimental que jugava amb el llenguatge audiovisual. Els seus treballs giren al voltant de la política, la història, l’antropologia, la natura, la música, la ciència i l’art. Autor de documentals com Vivir la utopia, sobre l’anarquisme a Espanya (1997), Carme Riera: Escenarios para la felicidad (2001) o el premiat En busca del primer europeo (2011). Amb la seva productora Paradocs ha fet documentals a Bali i Equador. Actualment prepara Els Karamazoff, un documental sobre vuit artistes catalans que van viure els anys daurats dels 70 i 80 al SoHo de Nova York.
TRAVELLING
2014. 7:26 MIN
Una road movie a tot ritme des d’occident a orient. Un viatge en cotxe fet al 1993 des de Barcelona a la Índia, travessant França, Itàlia, Grècia, Turquia, Iran i Pakistan.
Sabadell, 1968. Viu a la Baixa Silèsia, Polònia.En transició, intèrpret-traductor de mitjans, membre de l’Observatori de Vídeo No Identificat des de 1993. Treballa en continu estat d’admiració-perplexitat-transformació i entre codis, en un primer moment des de mitjans analògics, posteriorment des de mitjans digitals. Ha desenvolupat diverses sèries de recerca al voltant de la traducció-interpretació i continuïtat-interrupció mediàtica en una cerca potser possible d’estabilitat en el misteri. Entre d’altres, el seu recorregut inclou consideracions al voltant de l’artifici, la reducció, la trampa espectacular, l’estandarització, els espais d’intersecció en la sobreacumulació dels imaginaris contemporanis, la màquina i la ingravidesa del software, el silenci a la xarxa... Actualment desenvolupa diversos projectes serials en el laboratori i a cel obert, d’una banda en entorns sintètics i d’altra des d’entorns vitals, amb la seva parella Maya Wolinska en el projecte Common Heavens.
.www.kubasik.biz. _
AFTER MISTERY
2014. 11 MIN
Paralax Paradox series. Dues esferes d’imants NdFeB 8mm leviten sobre un superconductor.
Barcelona, 1965. Creador sonor autodidacta, entra en l’escena barcelonina a finals dels vuitanta quan funda el marx bar i destrossa les oïdes de la seva clientela manipulant cintes de casset. Crea l’Associació d’Artistes Suburbans i promou actuacions i altres esdeveniments artístics. En els 90 actua per al segell G3G, participa en el LEM festival i compon músiques per a la companyia de teatre Conservas. Des del 2000 edita els seus volums sonors a la discogràfica Hazard Records amb llicència Creative Commons. Actualment organitza els cicles de “mICROcONCERTs” (experimental live sets at marx bar) i treballa en el seu projecte audiovisual “Modern Music Mechanics” sota el nom d’Ergonomic Studio.
.www.flickr.com/photos/26145686@N02/. __
.xmarx.wordpress.com.
.xavimarx@yahoo.es.
ENDLESS END
2014. 3 MIN
Quan una pel·lícula acaba, tot el que hi ha esdevingut mor, s’esvaeixen els paisatges, es desintegren els personatges i és sabut que moren també els actors que l’han interpretat i són substituïts per altres que trobaran la mateixa sort en properes filmacions. Seqüència infinita del final, manifestada a través de diferents finals de pretèrites pel·lícules que componen un final sense fi.
Barcelona, 1979. És videocreador, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Kunsthochschule Berlin Weißensee. Dins la seva obra combina diferents gèneres, que van des del vídeo d’autor fins a la videodansa o el documental ficcionat, creant un imaginari propi a través de l’ús de la tecnologia digital.
La seva obra ha estat mostrada en gran nombre de festivals internacionals i ha estat reconeguda amb diversos premis com el premi Madatac a la millor obra 2012, 1r premi Lumen Ex 2011, el 1r premi de Videoakt Biennal de Vídeo de Barcelona, entre altres.
Ha participat en nombroses mostres col·lectives a Museus com el MEIAC (Badajoz), Songwom Art Center (Seül), Musée les Abattoirs (Tolosa de Llenguadoc), MOOCA (Taipei), Arts Santa Mònica (Barcelona), la Biennal de Wroclaw, Los Angeles Art Fair... i ha realitzat exposicions individuals a espais com l’Espacio Trapezio (Madrid), la Capilla del Pronillo (Santander), Espacio IMA (La Paz) o l'Ateneu Barcelonès.
La seva obra es troba a diverses col·leccions europees. Actualment és Membre Artista de l'Académie de France a la Casa de Velázquez de Madrid.
.info@albertmerino.com. __
.www.albertmerino.com.
.www.casadevelazquez.org/es/creacion-artistica/presentacion/albert-merino/.
LA DANSA DE LLUM
2014. 4:10 MIN
La capsa és transformada en una casa. Darrere el fons hi ha el cel; els murs són les parets, plenes d’obertures i petits racons que ens porten al buit i a la indefinició. Aquest espai ple d’esquerdes per on penetra vagament la llum, és omplert de personatges que busquen per separat la forma d’apropiar-se de l’espai. Imitant el joc de perspectives del Renaixement i els ombrívols espais de la pintura barroca, diferents figures dansaran sobre aquest espai recordant-nos un joc d’ombres xineses, però aquest cop amb hologrames lumínics que surten del cor de la capsa.
San José, Costa Rica, 1984. Periodista i directora de fotografia cinematogràfica. Viatgera amb càmera en mà. “La meva feina és la realització documental a través de l’experimentació de les imatges, sentits i formes que s’observen en el procés d’edició; busco la creació del cinema documental des d’una perspectiva propera i personal, l’experiment constant del realitzador com a individu. La càmera i jo jugant amb el temps, perpetuant el present en una realitat paral·lela, impalpable, però visible. No m’aturo en la imatge, detinc la vida... i el meu pensament es transforma en la reflexió d’una realitat passada o potser encara present”.
.vickym22@hotmail.com. __
.eksperimentationdoc.wix.com/victoriamora.
DALIVIÀ
2014. 5 MIN
El camí de l’origen, del moviment i de la recerca interna que batega i brilla al compàs de la terra. DaliVià sorgeix com el reflex del despertar... del progressiu despertar de l’ésser, i la contínua ambigüitat de l’existència.
Mataró, 1961. Cineasta experimental i escriptor cinematogràfic català. Des del 2001 fa guions, realitza i produeix nombroses peces audiovisuals, que van des de curtmetratges experimentals a videoart.
EL ESTANQUE DE ADRIANA
2014. 3:13 MIN
Entre dos arbres, una ombra de dona toca el violí al capvespre. Potser és una musa o l’esperit del lloc. Ombra de musa i música: Adriana Alcaide
Torres Vedras (Portugal), 1960. Músic, guitarrista, compositor i improvisador. Fa el seu camí explorant les característiques de diferents llenguatges musicals, de vegades treballant dins del context específic d'un tipus de música, d’altres trencant les fronteres que delimiten els estils. Ha compost música per a pel·lícules, teatre, coreografies i esdeveniments com l'espectacle de focs artificials que va inaugurar Porto 2001 Capital Europea de la Cultura, o l'himne de l'Exposició Universal de Lisboa "Expo 98". D'altra banda, com a guitarrista experimental, participa freqüentment en concerts d’improvisació lliure, i ha tocat amb músics com Agustí Fernández, Peter Kowald, Evan Parker, John Zorn, Shelley Hirsch, Kato Hideki, Joan Saura, Tom Chant, Ferran Fages, Alfredo Costa Monteiro, Carlos Zingaro, Rafael Toral, Agustí Martínez, Liba Vilavecchia, etc.
El seu treball musical de vegades trenca les fronteres de la pròpia música, i n’allarga el territori cap a altres àrees artístiques com les arts visuals o la dansa. En improvisació de dansa ha actuat en diversos països amb ballarins com Lisa Nelson, Steve Paxton, Mark Tompkins, Vera Mantero, David Zambrano, Constanza Brncic, Mathilde Monnier, Malpelo, etc.
Creador d'escultures sonores, les seves peces han estat presentades a Portugal, França, Noruega i els Estats Units. Treballa freqüentment amb vídeo, moltes vegades utilitzant-lo com si fos un instrument musical.
AGONÍA DE UN INSECTO
1993. 2 MIN
Peça videomusical en la qual tots els sons que se senten són produïts en temps real per l’insecte que s’arrossega sobre les cordes d’una guitarra portuguesa.
Barcelona, 1981. Guionista de formació i cineasta de vocació, viu a Madrid des del 2006. El seu treball comprèn la ficció, el documental, el vídeo experimental i les zones frontereres entre ells. Utilitza diversos formats (Super 8, HD) per materialitzar una recerca interior i exterior entorn a les estratègies de representació visuals i a la seva relació amb la identitat, la memòria o el cos.
Els seus treballs s’han projectat a diversos festivals nacionals i internacionals, museus i galeries, entre els quals destaquen el Museu Hong-Gah, de Taipei, Anthology Films Archive (Nova York), CologneOFF (Alemanya), Cinespaña Toulouse (França) o Madatac (Espanya).
.anarodriguezleon@yahoo.es. __
.www.anarodriguezleon.com.
MUNDINUEVO
2014. 5 MIN
Les caixes d’òptica, pensades per a una visió individualitzada d’imatges, van ser tot un esdeveniment en la vida pública i privada dels segles XVIII i XIX. Però potser no tan gran com l’esdeveniment que van suposar, i suposen, les caixes de llum individuals i digitals, aparegudes a finals del segle XX, comunament anomenades telèfons mòbils.
